Troben el poblat fortificat de pedra més antic del Penedès

Les últimes excavacions a la Timba de Santa Bàrbara confirmen l'existència d'un punt clau en el comerç del vi

Detall de les restes de muralla pre ibérica aparegudes a la Timba de Santa Bàrbara, a Castellet i la Gornal. ACN

La darrera campanya al jaciment del Planot de la Timba de Santa Bàrbara, a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha fet aflorar una muralla i diversos recintes d’una mateixa fortificació de pedra. És el poblat fortificat més antic descobert fins ara al Penedès, datat entre els segles VII i VI aC, segons ha detallat aquest dimarts l’equip d’investigadors, liderat per la cooperativa Arqueovitis. També hi han trobat restes d’un carrer empedrat amb cinc llars de foc, que tot indica que seria la via d’aquestes característiques més antiga de la zona. A falta d’analitzar en profunditat totes les troballes, els investigadors celebren que aquesta campanya ha certificat que a Castellet hi havia un punt clau en el comerç del vi de fa 2.700 anys.

Malgrat fa gairebé un segle que hi ha indicis de l’existència d’un jaciment al turó de la Timba de Santa Bàrbara –a tocar de l’actual pantà del Foix-, ha estat els últims cinc anys quan les excavacions han començat a donar fruits. Si la primera campanya del 2016 ja deixava entreveure que es tractava d’un enclavament important per comercialitzar el vi que entrava per mar riu amunt, ara han aparegut nombroses restes que permeten començar a concretar el passat d’aquest indret.

La quarta campanya, feta de l’1 al 12 de setembre, ha posat al descobert una muralla pre ibèrica que supera els dos metres d’amplada i en podria fer aproximadament sis d’alçada. El director de les excavacions, Dani López, ha assegurat que els ha “sobtat” l’estat de conservació de les restes, ja que normalment tots els jaciments d’aquesta època han estat solapats per poblats posteriors. “Hem trobat intacta tota una fortificació de la primera edat de ferro al Penedès, cosa que no havia passat mai fins ara”, ha celebrat.

A l’entorn de la fortificació han aparegut també diversos recintes adossats que s’haurien utilitzat com a cuines. Tot plegat, de forma simultània a nombroses restes de ceràmica, algunes peces i joies de metall i diversos ossos d’animals que indicarien la pràctica de determinats rituals encara per concretar. Al mateix temps, les excavacions han fet aflorar un enllosat de quatre metres d’extensió que podria correspondre a un carrer, en el qual també s’han trobat cinc llars de foc, tres d’aquestes superposades. Les primeres conclusions porten els investigadors ha sospitar que es tractaria de la via empedrada més antiga del Penedès.

López ha destacat que, molt probablement, aquest poblat tenia una doble missió: defensar el territori i coordinar el comerç de la zona. La multitud de restes d’àmfora i la situació del jaciment entre el riu Foix i l’antiga Via Heraklea –que després que seria la Via Augusta- refermen l’indret com a “centre de distribució de diverses xarxes comercials”. De fet, la Timba de Santa Bàrbara està ubicat entre el jaciment portuari de Cubelles (Garraf) i la gran ciutat d’aquella època, a Banyeres del Penedès.

De moment no han aparegut senyals de producció de vi a la zona, però sí nombrosos indicis de mercadeig amb vi importat d’Andalusia i del Mediterrani central. López ha recordat que l’arquitectura en pedra va començar a instaurar-se al Penedès arran de l’inici del cultiu de la vinya, “perquè és un tipus de conreu que obligava a abandonar el tarannà nòmada que hi havia fins aquell moment”. “La vinya els fa arrelar al territori i esdevenen la primera gran cultura que habita aquí, convertint-se en l’origen del Penedès actual”, ha afegit.

López sospita que, com a mínim, la fortificació acollia una població de mig centenar de persones, però ha assegurat que ara per ara no disposen de suficient informació per concretar detalls dels habitants de la zona. Sí que ha avançat, però, que no es descarta l’aparició de restes de segles anteriors, les quals podrien documentar la presència de poblats al voltant del segle VIII aC.

Jaciment visitable l’estiu del 2022

Amb la descoberta dels trams de muralla, tant l’Ajuntament de Castellet i la Gornal com Arqueovitis es proposen adaptar l’espai per poder fer visites guiades. Els propers mesos està previst fer treballs de consolidació a la zona per començar a museïtzar el jaciment. “Dono per fet que l’estiu del 2022 serà un espai visitable”, ha afirmat l’alcalde, Miguel Delgado, que hi veu un important reclam turístic per arrodonir la proposta del nucli de Castellet, que ja és un dels indrets més populars de la comarca.

Delgado ha celebrat que el jaciment del poble formi part del conjunt de troballes que els darrers anys han aflorat al conjunt del Penedès, alhora que n’ha destacat l’oferta que suposa per als joves del municipi a l’hora de practicar activitats alternatives a l’oci convencional. “No tots els adolescents es dediquen a fer botellons, sinó que aquí hi ha noves oportunitats importants”, ha subratllat.

L’equip de recerca de la Timba de Santa Bàrbara el formen la cooperativa Arqueovitis, la Universitat de Barcelona i l’IMF-CSIS, amb col·laboració d’estudiants d’arqueologia de diverses universitats catalanes i internacionals. Les campanyes tenen el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i la Diputació de Barcelona, així com la col·laboració de les germanes Ribosa Botifoll, propietàries dels terrenys on s’ubica el Planot de la Timba de Sta. Bàrbara.