En nombres absoluts, al Penedès hi ha 383.403 persones majors de 15 anys que entenen el català, 336.770 que el saben parlar, 321.100 que el saben llegir i 242.400 persones que el saben escriure.
Comparant aquestes dades amb la resta de territoris, els autors de l’enquesta destaquen que les demarcacions amb uns coneixements més alts de català -per sobre del 84 % de saber parlar i del 69 % de saber escriure- són l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l’Ebre, les comarques gironines, el Penedès i Ponent.
Pel que fa als orígens lingüístics dels penedesencs, l’EULP 2018 observa que hi ha 136.900 persones que tenen el català com a llengua inicial (un 34,7% de la població), mentre 214.800 persones tenen el castellà (54,4%) i 30.100 persones tenen altres llengües.
Respecte l’interès a aprendre o millorar els coneixements del català, un 35,8% dels penedesencs estan interessats en progressar. Segons els autors de l’enquesta, les persones que refusen millorar ho fan argumentant que ja en saben prou, que es consideren massa grans o que no disposen de temps per fer-ho.
8 de cada 10 penedesencs usa el català
D’altra banda, pel que fa als usos de les llengües, l’EULP 2018 recull que un 80,6% dels penedesencs utilitzen el català en algun grau, en una xifra superior a la mitja de Catalunya (76,4 %). Segons els enquestats, el 54,6 % l’usa molt, força o mitjanament, i el 36,8 % l’usa molt o força. Una quarta part de la població adulta l’usa poc i una cinquena part no l’usa. Els autors de l’EULP 2018 destaquen que un 45,9 % de la població adulta del Penedès utilitza el català al llarg del dia, tot i que no és la seva llengua inicial.
En el cas del castellà, el 95,2 % de la població l’usa en algun grau, el 65,1 % ho fa molt, força o mitjanament i el 43,5 % l’usa molt o força. Es constata que els usos múltiples -la combinació de l’ús del castellà i el català- és superior a d’altres territoris de Catalunya. Pel que fa a altres llengües, l’ús al Penedès és del 15,8 % de la població.
Analitzant l’ús que se’n fa segons l’àmbit de consum o de serveis, un 50% dels penedesencs usen el català sol o combinat amb el castellà quan s’adrecen a l’administració local i a la Generalitat, o bé quan van a comprar. En el cas de les entitats financeres o d’acudir al metge, el percentatge és d’entre el 40 i el 45%. Finalment, en les gestions amb l’administració de l’estat, predomina l’ús del castellà.
D’altra banda, l’EULP també analitza l’evolució demogràfica del Penedès. Segons les dades del padró continu d’habitants de 2003 -quan es va fer la primera edició de l’Enquesta-, la població nascuda a l’estranger representava un 8,7 % dels veïns d’aquest territori, mentre que el 2018 representa un 14,7 %.
Els autors del sondeig subratllen que al Penedès hi destaca el pes de la població nascuda a la resta de l’estat espanyol, que ha anat disminuint de proporció en els últims anys: l’any 2003 representava el 23,8 % i al 2018 representa el 17,1 %.
Per municipis, els que tenen uns percentatges de població nascuda fora de Catalunya més alts són Sitges, Cunit, Calafell, l’Arboç, Olivella i el Vendrell. Si es comparen les característiques de la població d’aquest territori amb el conjunt de Catalunya, hi ha gairebé 4 punts percentuals menys de veïns nascuts a l’estranger i uns percentatges similars de nascuts a la resta de l’Estat.
Aquesta és la quarta EULP que fa el Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El sondeig s’adreça a majors de 15 anys residents en habitatges familiars principals a Catalunya. Al Penedès, hi ha més de 395.614 persones d’aquest perfil i s’han fet 630 enquestes.