La Cumprativa de Llorenç inaugura l’exposició “MEMÒRIA I REIVINDICACIÓ”

Tindrà lloc el pròxim dissabte 3 d’agost a les 7 de la tarda a l’antiga sala de Cal Marçal de Llorenç del Penedès

Imatge del cartell de l'exposició "Memòria i Reivindicació". Foto: Cedida

El pròxim dissabte 3 d’agost a les 7 de la tarda a l’antiga sala de Cal Marçal de Llorenç del Penedès, la Cumprativa de Llorenç inaugurarà l’exposició “MEMÒRIA I REIVINDICACIÓ” amb els participants: Jordi Abelló, artista, Pilar Beltrán, artista, Vicky Benítez, artista, Sara Berga, artista, Lluís Camell, fotògraf, Ro Caminal, artista, Marta Coll, historiadora, Antònia Del Río, artista, Gemma Fontanals,  il·lustradora, dissenyadora gràfica, Alexandra Garcia, artista, Michael Kirkergaard, artista, Joaquim Sicart, artista visual, Ramon Sicart, autònom, Olga Olivera-Tabani, artista i Pep Uldemolins, freelance. El comissari és Ramon Sicart.  

A partir de documentació local que transita des de la guerra civil fins als nostres dies, i amb l’aportació de la mirada crítica d’una dotzena d’artistes contemporanis, l’exposició Memòria i reivindicació vol ser un punt de reflexió a l’entorn de la situació social i política del nostre país, de la llengua, del territori que ens envolta, de la solidaritat, de les injustícies i de les violències de tot tipus, així com de les aportacions dels moviments socials, dels feministes, de l’LGTBI i dels seus mecanismes democràtics  per poder canviar-los.

L’exposició planteja un seguit de preguntes i en dona alguna resposta:

-Podem definir un país a través de la seva llengua, la seva cultura i les seves tradicions, per la seva història i les seves reivindicacions?

-Es pot seguir l’evolució d’una societat a través d’una entitat centenària resseguint els diferents estatuts aprovats des del seu inici?

-Hi ha similituds entre els judicis del 2019 als presos polítics catalans amb els judicis sumaríssims del 1939?

-S’han de permetre institucions feudals -amb drets exclusius- imposades des d’una dictadura?

-Es pot plantar cara als poders fàctics des de la societat civiI?

-Quina part de responsabilitat tenim els ciutadans de que el poder, l’autoritat i la violència impregnin la nostra vida quotidiana?

-Perquè la solidaritat l’acaben exercint les persones per sobre els estaments oficials?

– Es poden repensar els models de vida des del propi territori, com la flora ruderal, per fer front a la crisi de la nostra societat?

– La classe política pot obviar la voluntat popular expressada a través de les urnes?

-N’hi ha prou amb manifestar-se, preguntar, denunciar, votar, solidaritzar-se, per a reivindicar els drets de les persones?

-Des de l’àmbit privat, com podem gestionar la violència domèstica o els processos de dol?

-La música, la poesia, la cultura en general, pot ser un revulsiu de cohesió després d’una desfeta social?

L’exposició es podrà visitar fins el pròxim 18 d’agost i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, l’Ajuntament de Manresa, El Casino Centre Cultural de Manresa, El Museu Comarcal de Manresa i la Coral Harmonia.