Pràcticament hem passat l’equador del mandat. Com valora aquests dos primers anys, fortament marcats per la pandèmia?
Independentment de la situació sanitària mundial i la lluita col·lectiva que ha demanat, el mandat està sent profitós en múltiples aspectes. L’Ajuntament del Vendrell tenia compromesa la seva capacitat financera i una bona part del pressupost es destinava a pagar i amortitzar deute. A partir de 2019 aquesta situació ha canviat i ara es té el pressupost disponible. Per tant, estem complint el nostre programa electoral tant pel que fa a la transformació social com urbana.
Anem a casos concrets. En què consisteix la transformació social que comentava?
L’Ajuntament del Vendrell, des de fa molts anys, és l’ajuntament de la província de Tarragona que més diners destina a protecció i promoció social, i el tercer de tot Catalunya si parlem de municipis de menys de 50.000 habitants. Vull destacar tres aspectes: per als més petits, per a les famílies i per als més grans.
Som el primer ajuntament en ampliar el dret a l’escolarització i per tant, tots els nens i nenes empadronats al Vendrell de 2 anys, tenen plaça gratuïta a les escoles bressol. Som conscients de la importància que té l’escola en els primers anys de vida dels infants i també la tasca d’inclusió social, convivència i cohesió que representa, especialment per aquelles famílies de persones nouvingudes. Nosaltres som una ciutat que pertany a la Catalunya que s’omple i el Baix Penedès és una comarca que no para de créixer en nombre de població.
El conjunt del país, però molt especialment la zona litoral, té una problemàtica amb l’habitatge. El Vendrell té 1.000 habitatges buits, la majoria en mans de bancs, entitats financeres i fons d’inversió. Aquest any hem aconseguit signar un conveni amb la SAREB per fer el primer parc d’habitatge públic de lloguer social, i habitatges que estan ocupats de forma irregular, a través dels Serveis Socials podrem regularitzar-ne la situació, en favor de les persones que podran accedir a aquests habitatges gràcies a aquest conveni.
Un altre aspecte important és la residencia municipal d’avis, en la que viuen 80 avis i àvies. En temps de pandèmia ha estat tot un èxit de gestió, amb un nombre mínims de casos, tant de positius com de defuncions. Cal agrair la professionalitat de la plantilla de la residència que ha treballat tant a favor de la vida i la salut dels nostres grans.
A nivell urbanístic El Vendrell està transformant el seu centre. En què consisteix i què es vol aconseguir?
Al llarg de pràcticament 10 anys no hem pogut fer cap inversió al carrer, però en aquest moment estem fent l’ampliació més important de l’illa de vianants des que es va fer la primera zona. Hem ampliat el principal carrer d’entrada al Vendrell, la Carretera del Doctor Robert, amb més de 200 metres de llargada, una avinguda principal, molt cèntrica i molt important per al comerç. Per altra banda, estem ampliant l’illa de vianants pel sud, el Carrer de les 4 Fonts i adjacents, que és la sortida cap a Tarragona.
Pel que fa a les platges, estem transformant el centre de Coma-ruga com a nucli fonamentalment de segones residències i de destinació turística. No hi havia un centre urbà de referència i en canvi ara, a la Plaça Germans Trias, hi ha 4.000 m2 d’una zona que només era un aparcament i ara és una plaça pública per fer-hi tota mena d’activitats. És un nou espai guanyat pels vianants, el turisme i els residents. També vull destacar les obres de l’antic edifici Tabaris, que ara serà un edifici multifuncional que allotjarà un museu, s’hi podran fer congressos, esdeveniments, així com un hotel d’entitats pels mateixos veïns, una oficina de turisme, etc. Aquest edifici ajudarà a consolidar la centralitat de Coma-ruga i és la inversió més important que s’ha fet als barris marítims en els últims 15 anys.
Un altre tema important és el carril bici, el qual l’hem allargat amb més quilòmetres. Estem unint amb carrils bici l’estació de tren del Vendrell amb la zona escolar i esportiva i a més, aquesta infraestructura ens crea xarxa i porta a la via verda, que és la via per anar caminant des del nucli del Vendrell fins a les platges i també ens connecta amb la carretera de Sant Vicenç de Calders.
L’objectiu de tota aquesta transformació és guanyar espai pels vianants i, de mica en mica, retirar els vehicles per una qüestió mediambiental i de sostenibilitat, al voltant del nucli.
El Baix Penedès és, des de fa molts anys, l’anomenada comarca ròtula, un punt central estratègicament molt ben ubicat, pel qual passen totes les infraestructures i malgrat això, una de les grans queixes del Vendrell i de la comarca, és que els pressupostos de la Generalitat passen de llarg i no hi ha suficient inversió. Com està aquesta qüestió?
Aquesta és una de les nostres queixes perquè el Baix Penedès és la gran oblidada dins els pressupostos de la Generalitat. La situació geogràfica de la nostra comarca és estratègica pel fet d’estar entre Tarragona i Barcelona, però l’un per l’altre, quedem obviats. Ja hem acceptat que som una comarca que fa de pont, volem ser una terra d’oportunitats i no només de pas. A banda, a nivell de població, aquesta és una de les comarques de Catalunya que està creixent més i tot fa preveure que seguirà creixent, llavors, si volem ser competitius i útils, també han de créixer els pressupostos i s’ha de poder atendre la població. En el cas del Vendrell, som 40.000 habitants però a l’estiu arriben als 100.000. Ara bé, no tenim els recursos que pertoquen a un municipi de més de 50.000 habitants o de més de 100.000 habitants. És a dir, tenim les despeses però no els ingressos ni els suports. Tenim una població fluctuant, però els serveis s’han de prestar tot l’any i les condicions pressupostàries de la Generalitat s’han d’ajustar a aquesta realitat.
Un bon exemple el tenim amb la situació de l’Hospital Comarcal del Vendrell. Aquest hospital és de l’any 2005, quan al Vendrell hi havia 25.000 habitants. Ara som 40.000 i a la comarca li passa el mateix: hem doblat la població però l’hospital és el mateix. Per tant, s’ha d’ampliar i no hi ha excuses, ni retards que valguin, perquè a l’Hospital del Vendrell, justament perquè està en una posició geogràfica estratègica, tothom acaba fent-hi cap i per tant, dona servei a un territori molt més gran. Per tant, ampliar l’hospital és la primera reivindicació i s’ha de fer immediatament. Això passarà quan la Generalitat inclogui en els seus pressupostos una partida que digui “Hospital del Vendrell” i és urgent.
El Vendrell és una població amb un teixit social i associatiu de primer ordre i entitats de tot tipus que creen activitats lúdiques, formatives, festives… En quin estat es troba la vida cultural del Vendrell en aquest moment?
La riquíssima vida cultural del Vendrell no ha deixat de sortir al carrer per fer-hi les seves activitats culturals. Nosaltres hem sigut els primers en fer la cercavila de Festa Major, la diada castellera, no vam renunciar a la Cavalcada de Reis l’any passat, no hem deixat de fer actes culturals, sempre observant les condicions sanitàries de la pandèmia. És el moment de dificultats quan més necessites trobar-te, donar i rebre suport anímic. S’ha de menjar, però l’esperit també necessita el seu aliment i la cultura, en el sentit ampli de la paraula, és clau. Ara el projecte que tenim en marxa és “Sent la Música”. Aquest projecte cultural té unes vinculacions amplíssimes perquè som del parer que si la cultura no arriba al conjunt de la població, ja no és cultura.
“Sent la Música” consisteix en una sèrie d’activitats literàries, teatrals, musicals, que hem fet sortir dels llocs habituals per portar-les al carrer i que tothom hi tingui accés, especialment a aquelles places, urbanitzacions i barris on habitualment no es fa res. Per tant, hem descentralitzat les activitats culturals buscant llocs adequats fora de l’auditori, el museu, el teatre. Així arribem a tota la població que vulgui acostar-s’hi i assistir o participar. És un projecte que serveix com a exemple de com entenem la cultura al Vendrell.
A banda, i de cara a les festes nadalenques i el final d’any, també organitzarem la Cavalcada de SSMM els Reis d’Orient, i de cara a l’any que ve, la Rua de Carnaval. Ja tenim experiència en l’organització de cercaviles i per tant, ja sabem com fer-les segures i amb atenció a totes les mesures sanitàries que s’imposin a cada moment. Però malgrat això i encara amb més raó per això, la cultura ha de seguir fent el seu camí i la nostra obligació és fer-la propera, popular i amable.
