Cunit reconstrueix un búnquer de la Guerra Civil per preservar la història local

L'espai recorda com les fortificacions de la costa penedesenca van dissuadir el desembarcament de les tropes franquistes

Divulgar de quina forma Cunit (Baix Penedès) es va defensar de les tropes franquistes durant la Guerra Civil i fer-ho de la forma més immersiva possible. És el doble propòsit amb què l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona han reconstruït parcialment el búnquer d’aquest municipi.

“Volem que s’entengui, se sàpiga i es conegui com van funcionar les fortificacions”, apunta a l’ACN el regidor de Patrimoni, Jaume Casañas, que destaca que Cunit és l’únic poble que ha museïtzat la història dels búnquers de tot el litoral penedesenc. L’espai exposa diversos elements militars visitables des de l’exterior, complementats amb un audiovisual en quatre idiomes diferents. Quan la covid-19 ho permeti, també està previst oferir visites guiades.

Del fortí original de Cunit, a peu de platja, en quedaven ben poques runes i cap element que permetés identificar-les. Una situació d’oblit que el consistori es va proposar remeiar aprofitant la construcció del darrer tram del passeig marítim. Amb tot el litoral pavimentat, es va reservar un espai a 150 metres del búnquer original per aixecar-ne una recreació i museïtzar el llegat de la Guerra Civil.

“Un poble com Cunit, que ha crescut tant els últims anys, té el repte d’aconseguir que la seva població conegui com era el lloc on ha vingut a viure”, explica Casañas, tot assegurant que la divulgació de la història local “facilita el respecte cap al mateix municipi”.

Casañas recorda que, des de Sitges fins al Vendrell, són nombroses les restes de fortificacions que hi ha a les platges. La majoria, però, pràcticament engolides per l’aigua i la sorra. Amb la reconstrucció d’una de les dues galeries del fortí de Cunit, el municipi relata com van actuar tots aquests punts de defensa d’una forma “virtual” i immersiva al mateix temps.

“No només hem reconstruït el búnquer, sinó que també l’hem reinterpretat per a què tothom pugui entendre què succeïa en aquestes construccions”, apunta Casañas, tot lamentant que la pandèmia ha retardat l’obertura de l’espai –finançat amb 58.000 euros-. A la fi, l’espai s’ha enllestit recentment i des d’aquest gener ja es poden veure tots els elements, així com consultar l’audiovisual, actiu en quatre idiomes durant l’horari d’obertura de l’oficina de turisme.

Queda pendent enllestir la jardineria i la il·luminació per facilitar la visita exterior, mentre està previst organitzar visites amb un guia especialitzat quan amaini la incidència de la covid-19. Algunes d’aquestes visites es faran també a l’interior, tot i que l’espai és reduït -40 m2-.

Des de la Universitat de Barcelona, el catedràtic de Didàctica de Ciències Socials Francesc Xavier Hernández assegura que crear aquest espai “ha estat tot un repte”. Hernández recorda que els fortins de la costa penedesenca estaven dissenyats per tenir capacitat de resposta davant un eventual desembarcament de les tropes franquistes establertes a Mallorca. Al final, però, aquests búnquers van tenir un efecte dissuasiu, ja que mai va arribar aquest atac per mar.

Tot i que al final els soldats dels fortins no van haver de respondre a cap desembarcament, Hernández recorda que també van convertir-se en importants punts de guaita dels atacs aeris. “Ajudaven a controlar qualsevol amenaça”, subratlla, mentre explica que l’organització republicana contra els atacs feixistes va ser “molt potent”.

“Tota la costa ha quedat coberta per fortins diversos, però és un patrimoni en un estat de conservació molt desigual”, lamenta Hernández, que celebra la possibilitat d’haver creat aquest petit museu al mig del litoral penedesenc.

“Catalunya va respondre a l’agressió des de Mallorca amb una organització molt forta, tant amb refugis antiaeris, com amb elements defensius com aquest de Cunit. Es va plantar cara amb una contundència important”, insisteix, anhelant que l’espai es converteixi en un punt d’atracció turística per poder posar en valor un patrimoni “que ha de contribuir a la ciutadania a ser conscient del seu passat”.