Vilanova blinda els locals comercials dels principals eixos per evitar que es converteixin en habitatges

L'Ajuntament lamenta la proliferació de canvis d'usos a les zones cèntriques en detriment de la "vida de barri"

05 de maig de 2026 a les 12:59h

L’Ajuntament ha aprovat inicialment la modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) per impedir que els locals comercials dels principals eixos de la ciutat es transformin en habitatges. La mesura respon a l’augment sostingut, durant l’última dècada, de sol·licituds per reconvertir baixos buits en pisos, una tendència que el consistori considera perjudicial per a la “vida de barri”.

Fins ara, la limitació només afectava la Rambla Principal, però amb el nou plantejament s’estén a altres carrers clau com l’avinguda Francesc Macià, Pare Garí, Josep Coroleu, Sant Sebastià, Caputxins, Sant Gregori i diversos trams de la carretera general.

El regidor d’Urbanisme, Gerard Llobet, ha defensat la mesura assegurant que “volem que no hi hagi punts on desaparegui la possibilitat de tenir un local on obrir una fleca o una perruqueria”. Segons Llobet, cal “buscar l’equilibri” i impulsar accions “que donin vida” als barris.

Per la seva banda, l’alcalde, Juan Luis Ruiz, ha admès que “això no resoldrà els problemes del comerç local”, però ha remarcat que forma part d’un conjunt d’iniciatives destinades a “preservar el teixit comercial”. Entre aquestes, ha citat el pla d’usos recentment aprovat i les subvencions per reobrir locals tancats. També ha fet una crida als propietaris perquè revisin els preus dels lloguers i evitin que siguin una barrera per a l’activitat econòmica.

Habitatge protegit als nous barris

En paral·lel, la modificació del PGOU sí que permetrà transformar locals en habitatges als sectors perifèrics de nova creació, com Sant Jordi, Solicrup, la Carrerada o el Llimonet, sempre que es destinin a habitatge de protecció oficial (HPO) de forma permanent.

Segons el govern municipal, aquests barris ja han assolit el màxim de densitat urbanística, però continuen registrant una forta demanda d’habitatge. Amb aquest canvi, es podran crear nous pisos sense necessitat d’ampliar serveis o zones verdes.

Al Llimonet 2 i 3, de fet, es preveu que aquesta reconversió sigui imminent. En aquests sectors es projecta la construcció de 48 habitatges d’HPO en solars municipals cedits a una promotora social, i el consistori considera probable que els locals dels nous edificis també acabin destinant-se a ús residencial. A més, el ple ha declarat aquestes obres d’especial interès, fet que permetrà bonificar els impostos de construcció.

Millora dels comptes municipals

D’altra banda, el govern local ha celebrat els resultats de la liquidació del pressupost del 2025, que es tanca amb un superàvit de 4 milions d’euros. Tot i això, el romanent de tresoreria encara és lleugerament negatiu, prop del mig milió.

Segons el regidor d’Hisenda, Alfredo Villa, aquesta evolució permet completar el pla de sanejament iniciat el 2023. Si es tenen en compte les empreses municipals, el balanç global ha passat de 8 milions negatius a 492.000 euros positius en tres anys.

L’objectiu del consistori és abandonar el pla de sanejament el 2027 i recuperar la capacitat d’optar a noves subvencions públiques.