La memòria d’Eugene Istomin, una de les grans figures del piano del segle XX i nom indissociable de Pau Casals, serà protagonista al Vendrell aquesta setmana amb motiu del centenari del seu naixement. Nascut a Nova York el 1925 i mort a Washington el 2003, el músic va mantenir un vincle profund amb Casals fins al punt de voler ser enterrat al costat del Mestre, al cementiri vendrellenc.
Per recordar la seva figura i el seu llegat, la Fundació Pau Casals, l’Ajuntament del Vendrell i diverses entitats musicals del municipi han preparat un programa ple d’homenatges que s’estendrà fins al 30 de novembre.
Ofrena floral i concerts d’estudiants
El mateix 26 de novembre, dia del centenari, s’iniciarà la jornada amb una ofrena floral davant la tomba d’Istomin, a les 12.00 h.
A la tarda, i coincidint amb Santa Cecília, l’Escola Municipal de Música Pau Casals oferirà tres actuacions protagonitzades pels seus alumnes. Els concerts estaran dedicats íntegrament al pianista nord-americà, a qui el centre va posar nom a una de les aules principals el curs passat, dins del projecte educatiu “Univers Casals”.
Conferència, projeccions i material inèdit
A les 20.00 h arribarà un dels moments més esperats: una conferència a la Sala Enric Casals de l’EMMPAC que repassarà la vida artística i personal d’Istomin, remarcant la seva estreta sintonia amb Pau Casals. L’acte inclourà la projecció de dos films inèdits de l’arxiu de l’Associació Musical Pau Casals, enregistrats durant la visita que Istomin i la seva esposa, Marta Casals, van fer al Vendrell el 1976.
Concert de cloenda amb Josep M. Colom
Els actes finalitzaran el diumenge 30 de novembre amb un concert d’homenatge a la Sala de la Música del Museu Pau Casals. El pianista Josep M. Colom, una de les figures més destacades del panorama estatal, serà l’encarregat de posar música al comiat de la commemoració.
Un pianista universal amb arrels al Vendrell
Discípol d’Alexander Siloti i format al reconegut Curtis Institute of Music, Istomin va saltar a la primera línia als disset anys després de guanyar el Premi Leventritt i debutar amb l’Orquestra de Filadèlfia. A partir d’aquí, va iniciar una trajectòria fulgurant que el va portar a col·laborar amb directors de prestigi com Bruno Walter, Eugene Ormandy o Leonard Bernstein.
El seu nom està íntimament lligat al Trio Istomin–Stern–Rose, conjunt amb què va transformar la percepció de la música de cambra als Estats Units. Les gravacions del trio, especialment les dedicades a Beethoven, Brahms i Schubert, continuen sent referència per la seva elegància i autenticitat sonora.
El llegat de Casals i un compromís amb la cultura
Istomin va conèixer Pau Casals al Festival de Prades del 1950, una trobada que va marcar-lo profundament. Casals el va acollir com a un fill, i el pianista va respondre implicant-se plenament en els projectes del Mestre, tant a Europa com als Estats Units. Va col·laborar en l’organització dels Festivals de Prades, en iniciatives diplomàtiques i fins i tot en la difusió mediàtica del pensament de Casals.
El 1975 es va casar amb Marta Casals, vídua del violoncel·lista, amb qui va compartir la resta de la seva vida. A la seva mort, el 2003, va ser enterrat al Vendrell per desig propi.
A més de la seva activitat com a solista, Istomin es va distingir per la seva vocació divulgadora, recorrent petites comunitats d’arreu dels Estats Units amb el seu piano Steinway i oferint més de 250 recitals entre 1988 i 1994. La seva trajectòria va ser reconeguda amb la Medalla Nacional de les Arts, atorgada pel president Bill Clinton el 2001.
Un arxiu que mira al futur
L’any 2022, Marta Casals Istomin va donar a la Fundació Pau Casals el fons documental del pianista, que actualment es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El conjunt inclou correspondència, materials de concert, enregistraments i documents personals que permeten reconstruir la seva carrera i la seva relació amb Casals.
Aquest setembre han començat les tasques de catalogació, amb l’objectiu d’obrir el fons a investigadors i especialistes en els pròxims mesos.
