Tres de les peces més emblemàtiques del període ibèric del Fons del Museu Arqueològic del Vendrell es mostraran a l’exposició “Iberer”, que es podrà visitar al Museu Mamuz de Mistelbach (Àustria) del 13 de març al 29 de novembre de 2026. Les peces es podran contemplar en el marc de l’exposició “Iberer” (Ibers), organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
En concret, es tracta de la màscara de Mas d’en Gual, i d’una de les sivelles i de l’ornament tipus collar de Can Canyís. Les tres peces cedides es troben habitualment exposades al Museu Deu.
- Màscara (MADV-542): terracota de tradició púnica trobada al jaciment ibèric de Mas d’en Gual, l’any 2005. Cronologia: segle III – II aC. Es tracta d’una màscara de les anomenades grotesques, degut a la ganyota que fa la boca retorçada, el nas prominent i l’orella desproporcionada. La seva aparició en un jaciment ibèric és, ara per ara, un cas únic ja que pertany a un context funerari (els púnics la posaven a la cara dels difunts) i de culte. Segons un recent anàlisi de la pasta, podria venir de Tharros (Sardenya).
- Ornament tipus collaret (MADV-95): de bronze, es va trobar a la necròpolis ibèrica de Can Canyís als anys 60 del segle XX. Cronologia: segle VI aC. Els descobridors van unir les diferents baules, que estaven disperses, i van composar un collaret, però podrien ser també cadenetes que penjaven del cinturó com a ornaments.
- Sivella de cinturó (MADV-66): de bronze, es va trobar a la necròpolis ibèrica de Can Canyís als anys 60 del segle XX. Cronologia: segle VI aC. És una peça singular perquè té tres garfis, que no és tan habitual de trobar (la majoria són d’1 o 2 garfis). Conserva perfectament la decoració incisa i puntejada al voltant de tota la placa. Encara conserva un dels clauets per aguantar-se al cuir del cinturó on anava lligada.
Aquestes dues darreres peces provenen probablement de l’anomenat aixovar de la Tomba del guerrer de Can Canyís.
Aquesta mateixa exposició ja va viatjar a Basilea (Suissa), del novembre del 2023 al maig de 2024, també de la mà del Museu d’Arqueologia de Catalunya.