L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha iniciat el procés per crear un Espai Agrari que reuneixi els agricultors que treballen les gairebé 2.000 hectàrees agrícoles del Garraf. L’objectiu principal és preservar aquesta activitat com a “joia” productiva i paisatgística, alhora que es proporciona el suport necessari perquè el sector pugui prosperar.
L’alcaldessa defensa la necessitat d’un ens coordinador
Segons explica l’alcaldessa, Ana Herrera, en declaracions a l’ACN, disposar d’un organisme que faci de paraigua permetrà “donar al sector una empenta que tothom promet, però que no és viable sense recursos ni una governança conjunta”. Actualment, la Diputació de Barcelona i la Generalitat estan elaborant una diagnosi prèvia per definir les bases del futur Espai Agrari.
Un projecte amb vocació comarcal i especial atenció a Sant Pere de Ribes
Sant Pere de Ribes concentra aproximadament el 50% del territori agrícola del Garraf. Herrera destaca que aquest paisatge característic és fruit “de la bona feina dels nostres avantpassats agrícoles, i això s’ha de preservar”. La iniciativa arrenca precisament en aquest municipi, conegut com una “petita Toscana” enmig d’una comarca sotmesa a forta pressió urbanística i industrial.
La coincidència entre la recent creació de la Taula local del Primer Sector i l’accés al programa d’ajudes impulsat per la Diputació ha estat clau perquè s’activés el projecte. Herrera qualifica aquesta confluència com un ‘match’ “claríssim” en benefici dels agricultors.
Diferències entre Espais Agraris i Parcs Agraris
Tenant present que el Garraf és una comarca petita amb un passat vinculat especialment a la viticultura, el projecte vol integrar també els municipis veïns sota el nom d’Espai Agrari de la Plana del Garraf. Segons Herrera, mentre un Parc Agrari —com el Baix Llobregat— busca prioritzar l’explotació econòmica dels terrenys, un Espai Agrari té altres finalitats més orientades a donar suport i coordinar les activitats agràries.
La pagesia valora positivament l’impuls després d’anys sense reconeixement
L’agricultor i vinicultor Xavi Puig Batet, un dels uns trenta pagesos actius a Sant Pere de Ribes, reconeix sentir-se sorprès: “mai fins ara ningú s'havia preocupat per aquest sector”. Afirma també que políticament “no s'havia vist la necessitat de demanar el parer dels pagesos”. Tot i trobar-se en una situació difícil des de fa temps, celebra que ara es compti amb ells: “fa almenys deu anys que s'hauria hagut de començar a treballar per crear l'Espai Agrari”.
L’Espai Agrari com a garantia pel futur agrícola
L’alcaldessa reivindica aquest nou organisme com una garantia perquè els agricultors puguin viure dignament: “Durant la pandèmia va quedar molt clar que necessitem un primer sector fort, i no dependre només dels serveis”, afirma Herrera. També posa en valor “la fortalesa” dels pagesos del Garraf, destacant-ho com un tret diferencial respecte altres poblacions.
“Sovint ens omplim la boca de dir que cal protegir els pagesos, però no se’ls pot donar una empenta si no hi ha recursos i una governança conjunta que segueixi una voluntat clara per preservar-los”, diu.
La pagesia demana respostes concretes davant múltiples necessitats
Puig Batet, un dels vora 30 pagesos en actiu que hi ha a Sant Pere de Ribes, veu el futur Espai Agrari com un "salvavides" per al sector, "tot i que poc inflat" davant la situació de "trinxament" en què es troba l'agricultura. Durant les reunions fetes fins ara, el sector ha exposat necessitats molt diverses, que van des de disposar de recursos materials, a actuacions conjuntes, serveis compartits o gestió administrativa.
La "carta als Reis" fluctua en funció de la capacitat del pagès i d'on estiguin ubicats els conreus. A grans trets, Puig Batet diu que tots coincideixen a demanar un enfortiment del treball conjunt, accedir amb facilitat als sistemes de reg, aturar els atacs dels senglars, protegir els conreus de l'incivisme, netejar els boscos de l'entorn i, sobretot, un suport amb els tràmits burocràtics.
"Sembla que cada cop que donem a la terra necessiti un paper al darrere", es queixa. I és que assegura que els pagesos pateixen molt més "quan cal tancar-se en un despatx a fer de gestors amb aire condicionat que no pas treballant a ple sol a les dotze del migdia conreant el camp". Amb el futur Espai Agrari, confien que hi hagi un servei de gestoria centralitzada que els descarregui de nombrosos tràmits.
Puig Batet també creu que el nou ens pot servir per disposar, per exemple, de magatzems conjunts on dur part de la collita abans de vendre el producte a tercers, guardar l'adob que ara han d'anar a buscar fora de la comarca o tenir una bassa d'aigua compartida. En definitiva, anhelen que els faciliti la feina per preservar l'activitat i, de retruc, encoratjar el relleu generacional "perquè l'agricultura és el conreu de l'olivera, la vinya i els garrofers, però també engloba altres oficis com la conservació dels murs de pedra seca, i res d'això es pot perdre".
Ara la Diputació i l’IRTA estan fent la diagnosi del sector a la comarca per poder redactar el pla on es concretaran les accions a desenvolupar. La intenció és que aquests documents quedin enllestits abans que acabi l’any, de manera que durant el 2027 es pugui treballar per definir quin serà el model de governança d'un organisme que Herrera resumeix com “un vincle directe entre els pagesos i les administracions per treballar sota una única veu”.
Puig Batet critica que el calendari s'estigui dilatant en el temps, ja que fa quasi dos anys que van celebrar les primeres reunions prèvies a la signatura dels convenis per iniciar els tràmits amb la Diputació. "Ja hem abocat reiteradament les nostres idees, així que ara necessitem resultats", sentencia, tot demanant concreció en el pla d'acció "per saber realment què pot fer l'administració, més enllà de promeses".
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
