Fa tres anys, els socialistes van guanyar a Vilafranca del Penedès amb una majoria folgada, però lluny de l’absoluta. La negativa de FranCisco Romero a revalidar la coalició sociovergent (com havia dit en campanya) va generar moviments per bastir un acord independentista, que finalment va ser inviable.
Amb vuit regidors de 21 el govern del PSC ha aguantat tot el mandat i ha aconseguit aprovar els tres pressupostos fins ara. El primer va ser amb els vots d’Esquerra i Comuns, i l’abstenció de la CUP. En els segons van perdre Esquerra pel camí, però els cupaires van salvar els comptes dividint el seu vot en un ‘sí’ i una ‘abstenció’. Pels de 2026, ha comptat amb el suport dels comuns i les abstencions d’Esquerra i la CUP. Malgrat la minoria i la complexa aritmètica, Romero ha aconseguit bastir ponts amb l’oposició i que, per exemple, els cupaires entressin per primera vegada en els acords pressupostaris a la capital de l’Alt Penedès.
Més enllà del ple, Romero ha intentat traslladar aquesta imatge d’accessibilitat i consens a través de la iniciativa de l’Alcalde de Proximitat, amb la qual ha recorregut barri a barri per recollir demandes de la ciutadania.
Equipaments i urbanisme
Pel que fa als equipaments, el Vinseum ha obert les portes al complet i ha sigut declarat Bé d’Interès Nacional, s’ha fet una aposta pels aparcaments dissuasius com el del Molí d’en Rovira, s'ha tirat endavant la reforma integral del Pavelló d’Hoquei i s’espera que a finals del 2026 pugui estar enllestida al carrer Comerç la segona biblioteca del municipi amb 1.400 m².
A banda, un altre dels objectius del govern i els seus socis ha estat l’actuació a diverses vies clau de Vilafranca. Entre obres com la dels carrers Santa Magdalena-Bonaire-Baldomer Lostau destaquen sobretot la reurbanització del carrer Sant Pere, que ja està en marxa. L’actuació comprendrà el tram entre la cruïlla del carrer Sant Pere amb els carrers Vidal i Sant Antoni fins més enllà dels carrers Oviedo i la Paloma i estarà llest el març de 2027.
De fet, aquesta actuació estava dins de la proposta que va presentar Vilafranca al Pla de Barris de la Generalitat. Tot i no ser escollida entre la vuitantena de sol·licituds, l’Ajuntament l’ha tirat igualment endavant a l’espera de presentar-se a les següents convocatòries. Dins de la proposta vilafranquina al Pla de Barris també s’inclou la rehabilitació de l’antic hospital, que el govern vol que sigui un espai cultural i posa sobre la taula el trasllat de l’escola de música.
En habitatge, hi ha més de 200 immobles en execució o planificats, 45 amb l’Incasòl al carrer Glòria Lasso, noves promocions a l’Espirall i la Girada com el primer edifici d’habitatge cooperatiu, i una primera fase a les Bassetes amb 120 habitatges.
El futur del tren
La mobilitat ha estat una de les grans reivindicacions d’aquest mandat. Sense anar més lluny, fa pocs dies que PSC i Esquerra han pactat al Parlament donar impuls a la línia orbital ferroviària que ha de connectar Vilanova i Mataró sense passar per Barcelona. Es tracta d’una actuació amb cinc fases entre 2027 i 2041. Vilafranca es veuria afectada en la fase 3 i 4, de cara a 2040 i 2041.
A banda d’aquesta inversió, en la nova Estratègia Ferroviària de Catalunya 2026-2050 del Govern de la Generalitat preveu una estació d’alta velocitat i regionals a Vilafranca, que connectaria la ciutat amb Barcelona en uns 25 minuts. A més, inclou l’Eix Transveral Ferroviària i la mencionada Línia Orbital.
En l’àmbit de les infraestructures ferroviàries també està adjudicada la redacció del projecte per a integrar el ferrocarril a Vilafranca i les obres arribarien a partir del 2027. Està previst que aquest any es disposi del projecte de cobriment de les vies del tren al sector del Poble Nou, entre el carrer Tossa de Mar i el pont de Moja. La iniciativa respon a una reivindicació històrica del veïnat per reduir l’impacte acústic i millorar la integració urbana de la infraestructura.
Com arriben els partits?
FranCisco Romero ja ha anunciat les seves intencions de presentar-se a la reelecció i davant tindrà un nou contrincant. L’espai postconvergent va perdre l’alcaldia el 2023 després de passar de set a cinc regidors. Únicament van aconseguir un vot més que Esquerra, que també va obtenir cinc edils i va acabar en tercera posició. Aureli Ruiz esgotarà el mandat com a portaveu municipal, però de cara al 2027 els juntaires estrenen nova cara. Serà la del senador i exdirector de RAC1 Eduard Pujol.
En canvi, els republicans aposten per la continuïtat en el seu projecte i Pere Sabat tornarà a encapçalar la candidatura, que vol trobar un espai entre el “no a tot” dels juntaires i el “sí acrític” dels comuns. Ni la formació morada ni la CUP han anunciat qui els liderarà el 2027.