Cunit arriba a la recta final d’un mandat on ha estat a l’ull de l’huracà per les seves reclamacions territorials. La possibilitat que el municipi marxi al Garraf i a la província de Barcelona ha estat a l’ordre del dia i ha obligat altres localitats de la comarca a prendre posicionament.
L'alcalde Jaume Casañas (Impulsem-Junts) ha iniciat una campanya per fer saltar pels aires les actuals fronteres comarcals i provincials i situa un futur referèndum com una de les seves propostes estrella de cara a les eleccions de 2027. "Els reptes de futur de Cunit encaixen millor en una escala comarcal com la del Garraf i una provincial com la de Barcelona. El Vendrell mai ha sigut la capital de Cunit. Després de 100 anys, la gent té dret a decidir a quina comarca vol estar”, afirma. En canvi, l’alcaldessa durant els dos primers anys de mandat, Dolors Carreras (PSC), veu amb bons ulls la idea de canviar de província, però no la de moure’s al Garraf.
Més enllà d’aquest debat, Casañas s’ha convertit en una de les veus municipals fortes a l’hora de reclamar l’acceleració del sistema de vegueries a Catalunya: "Catalunya és un país més centralista que l’Estat espanyol. El que passa al Penedès ho ha de decidir la gent del Penedès i no des d’un despatx de Barcelona”.
Fer front al creixement
A banda de la proposta per canviar de comarca, Cunit també està al punt de mira pel seu accelerat creixement en els últims anys, que està comportant tensió en els serveis públics. El municipi penedesenc va ser la localitat de més de 10.000 habitants que més va augmentar en població el 2024 i s’espera que en els pròxims nou anys pateixi un increment del 27,8%.
Un dels exemples d’aquesta situació és l’institut Ernest Lluch, que ha arribat al seu límit. El consistori va abanderar les reclamacions per comptar amb un nou centre i finalment Cunit tindrà un mòdul provisional pel pròxim curs que absorbeixi l’alta demanda. En aquest sentit, les reclamacions també s’han dirigit cap a la precària mobilitat en transport públic a la demarcació, la necessitat de tenir una àrea bàsica de Salut i reforçar el CAP, i l’impuls d’una nova comissaria dels Mossos per a Calafell i Cunit.
En l’àmbit estrictament municipal, a finals de 2025 es va inaugurar la nova llar d’infants municipal Les Marietes i han pitjat l’accelerador en l’asfaltatge i les voreres de la ciutat. Per un altre costat, Casañas considera que “el gran repte” de Cunit és el d’atraure inversions i han començat a treballar en algunes d’elles. El nou càmping amb la polèmica piscina de surf o l’àrea de la Plana del Castell amb l’arribada de l’Esclat són dos dels exemples.
Finalment, un dels punts més espinosos ha estat el nou sistema de recollida de residus, que ha comportat algunes queixes del veïnat i canvis per part de l’Ajuntament. En paral·lel, el consistori ha iniciat un pla de xoc contra l’incivisme i ha aplicat la “tolerància zero” davant l’incivisme en aquest àmbit. Tot i això, les xifres demostren que el canvi ha estat tot un èxit i Cunit és el municipi de més de 15.000 habitants amb millor percentatge de recollida selectiva a la província i el cinquè a tot el país.
Com arriben els partits?
El mandat ha tingut estabilitat política gràcies a la repetició del pacte sociovergent entre Impulsem Cunit i el PSC. Els socialistes van ostentar l’alcaldia durant els dos primers anys amb Dolors Carreras al capdavant, mentre que els postconvergents acabaran el mandat al capdavant del govern municipal amb Jaume Casañas. Tot i tenir majoria, els comuns s’han sumat al govern en l’últim tram de mandat i tornen a repetir l’experiència de l’anterior legislatura, en què també formaven part de l’executiu.
Casañas té clar que repetirà el 2027 i Dolors Carreras podria aspirar a tornar a liderar els socialistes en els pròxims comicis. Esquerra, que va veure com un dels seus dos regidors passava a ser no adscrit a mig mandat, no ha escollit encara la número 1, com la resta de formacions del ple.