El Garraf ha tancat el segon semestre de 2025 amb una evolució positiva del mercat de treball, marcada per l’augment de l’ocupació i la reducció de la temporalitat. Així ho constata l’Informe de conjuntura econòmica del segon semestre de 2025, elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), presentat conjuntament amb el segon Estudi del mercat de treball amb perspectiva de gènere del Garraf, amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
L’informe assenyala que el creixement de l’ocupació es concentra principalment en el sector serveis, especialment en activitats vinculades a l’atenció a les persones, el comerç i l’hostaleria. Aquesta dinàmica consolida un model econòmic fortament terciaritzat, amb un pes limitat de la indústria i una capacitat de diversificació encara reduïda.
També destaca l’elevat nombre de persones treballadores autònomes a la comarca, un tret estructural que reflecteix tant l’esperit emprenedor com una major fragmentació empresarial. Aquest predomini de l’autoocupació té implicacions en l’estabilitat dels ingressos i la qualitat de l’ocupació, especialment en sectors amb alta presència femenina.
En aquest context, la regidora de Projecció de Ciutat; Promoció Econòmica i Capitalitat; Empresa i Economia Social, Anna Ribera, ha afirmat que des del consistori “treballem per passar d'una economia de consum a una economia que sumi producció i serveis” i ha afegit que “A curt termini donant suport a sectors com el comerç, l'hoteleria i el turisme dinamitzant la ciutat amb esdeveniments d'alt impacte en l'àmbit dels esports o la cultura. A mitjà i llarg termini assentant bases productives treballant amb la revitalització dels Polígons d'Activitat Econòmica i desenvolupant nous nínxols per ampliar l'ecosistema industrial en sectors com l'economia blava o la consolidació del hub ferroviari. I no ens oblidem de seguir acompanyat les empreses mantenint les línies de subvencions i ajuts a la nova emprenedoria o al sector del comerç.”
Malgrat l’increment de persones ocupades, el nombre de centres de cotització creix de manera més moderada, fet que indica que l’expansió del mercat laboral es produeix principalment dins del teixit existent. En aquest escenari, Vilanova i la Geltrú es consolida com el principal pol d’activitat econòmica i d’ocupació del Garraf.
Pel que fa a la perspectiva de gènere, l’estudi conclou que les desigualtats entre dones i homes s’inicien abans de l’accés al mercat laboral i s’allarguen fins a la jubilació. Només el 8,2% de les dones matriculades en formació professional al Garraf cursen estudis vinculats als àmbits STEAM, gairebé la meitat de la mitjana catalana, fet que limita l’accés a sectors amb millors condicions salarials.
En aquest sentit, Ribera ha remarcat que “hem de treballar per no deixar fora les dones dels nous sectors sobre els quals estem treballant com l'economia blava o el ferrocarril perquè es tracta d'àmbits amb un grau més elevat d'estabilitat, i qualitat de l'ocupació que són fites a les que hem d'aspirar: salaris més alts i major estabilitat.”
L’informe també constata una reducció de la temporalitat femenina arran de la reforma laboral, però alerta de l’elevada parcialitat: més d’una de cada quatre dones ocupades treballa a temps parcial, especialment en sectors feminitzats com els serveis a la llar, l’hostaleria o la sanitat.
Segons la regidora, “En aquest canvi de model hem de resoldre i tenim com a repte com incrementar aquesta participació en igualtat. Mirant de connectar la indústria amb la formació de les dones, adaptant i millorant els polígons connectant-los amb transport públic i treballant per aconseguir horaris compatibles i serveis de cura i treballar en la progressiva reducció de la parcialitat, sobretot en l'àmbit del sector dels serveis.”
L’estudi també evidencia que la bretxa d’ocupació s’accentua a partir dels 30 anys, coincidint amb l’etapa de criança. Gairebé el 63% de les persones inactives per motius de cura són dones, fet que posa de manifest la manca de corresponsabilitat.
Aquesta desigualtat es trasllada també a les pensions. Tot i representar prop de la meitat de l’ocupació, les dones només ocupen un terç dels càrrecs directius. El 2024, la pensió contributiva mitjana femenina al Garraf era de 1.156 euros mensuals, davant dels 1.841 euros dels homes, una diferència del 37,2%.
L’informe conclou amb diverses recomanacions per avançar cap a un mercat laboral més equitatiu, com la reducció de la segregació formativa, la millora de la qualitat de l’ocupació, la corresponsabilitat en les cures i la transparència retributiva, amb l’objectiu de reforçar la competitivitat i la cohesió social a la comarca.