La 6a edició del Festival Udaeta, dedicada monogràficament a Manuel de Falla en el 150è aniversari del seu naixement, rep el suport de la Fundación – Archivo Manuel de Falla de Granada per l’originalitat de la proposta. Els quatre esdeveniments que han conformat el Festival Udaeta 2026, celebrat del 16 al 24 de maig a Ribes, han presentat una biografia musical completa del compositor Manuel de Falla, des dels seus inicis com a pianista virtuós a Cadis i Madrid fins al silenci creatiu en el seu auto exili argentí.
El nombre d’assistents a aquesta edició es manté, fins i tot augmenta. En dues de les propostes d’enguany s’han exhaurit les localitats. L’originalitat de la proposta ha passat per ubicar el compositor gadità en quatre espais geogràfics diferents: Madrid, París, Catalunya i Mallorca, que han vertebrat els quatre espectacles del Festival Udaeta 2026, tres dels quals han estat de producció pròpia.
L’espectacle 'Falla abans de Falla', en coproducció amb el cicle Lírica Ribes del Centre Parroquial, va proposar un recorregut per la sarsuela de la mà de les explicacions de la Dra. Eulàlia Polls (Universitat Rovira i Virgili). L’orquestra Camerata Eduard Toldrà va convertir-se en una orquestrina de teatre per acompanyar les veus solistes de Rosa Maria Abella i Andreu Miret. El públic es va emocionar amb els duets 'Hace tiempo que vengo al taller' (La del manojo de rosas, de Pablo Sorozábal), '¿Dónde vas con mantón de Manila?' (La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón) o 'No seas tirana' (El barberillo de Lavapiés, Francisco Barbieri). A més, l’orquestra va oferir algunes pàgines instrumentals, com el preludi de la sarsuela 'El Bateo' (Federico Chueca) o 'la Danza del fuego' de l’opereta Benamor (Pablo Luna).
La presència del jazz en el París de començaments del segle XX va ser el tema central de Manuel de Falla, avui. El jazz i l’impressionisme simfònic són dues estètiques que van conviure i influenciar-se mútuament. El quintet d’Esteve Molero ho va demostrar amb adaptacions jazzístiques del famós 'Bolero' de Maurice Ravel o la coneguda 'Dansa d’Anitra' d’Edvard Grieg. El repertori es va completar amb temes extrets del LP 'Falla avui' (1976), de Francesc Burrull i Leonora Milà; i amb algunes cançons d’'El Amor brujo', interpretades per la cantant suïssa María Ángeles Cuevas i que formen part del seu espectacle 'No me embrujes, amor' (estrenat a Ginebra el setembre de 2025).
Falla, mossèn Cinto i Rusiñol va demostrar un cop més que la combinació de música i literatura interessa al públic. Es consolida la línia iniciada en edicions anteriors: 'Un sonet, com sona?' (2024) i 'Música i llibres sota les alzines' (2023). Enguany, la proposta convidava el col·lectiu Rims (poetes ribetans), les expertes Vinyet Panyella i Maria Carme Barceló, especialistes respectivament en Rusiñol i Verdaguer; i la cobla Lluïsos de Taradell, que el 2026 també celebra cent cinquanta anys. La proporció justa entre erudició i popularitat per descobrir la influència de la literatura catalana en l’obra musical de Manuel de Falla.
L’espectacle 'El tricorni' de don Manuel va situar Manuel de Falla a Mallorca, que és on resideixen els integrants d’Image Ensemble. El repertori, de gran dificultat tècnica, va començar amb 'Mallorca' d’Isaac Albéniz. Seguidament, el solista de flauta Enrique Sánchez, va interpretar música dels mallorquins Antoni Torrandell (1881-1963) i Rosa Mestre (1875-1972). L’oboista Juan Rodríguez, acompanyat al piano per Júlia Martínez, va oferir a continuació una selecció de les 'Siete canciones populares españolas de Falla'. Finalment, la ballarina Verónica Luque va enlluernar el públic amb la seva posada en escena d’'El sombrero de tres picos', en un arranjament del compositor xestà Gustavo López.
