Noèlia ja descansa en pau havent complert la seva voluntat de deixar aquesta vall de llàgrimes. És hora d'analitzar la instrumentalització que alguns mitjans, algunes persones i alguns polítics van fer d'aquest dramàtic fet per mirar de dur l'aigua al seu molí, convertint les hores prèvies a la mort de la noia, especialment a les portes del centre sociosanitari de Sant Pere de Ribes (Garraf), en un intolerable circ mediàtic.
OK DIARIO, L'ANTIPERIODISME
Si hi ha un mitjà que ha volgut treure rèdit de l'eutanàsia de Noèlia sense cap escrúpol, aquest ha estat OK Diario. El pamflet d'Eduardo Inda, implicat i condemnat en diversos processos judicials per faltar a la veritat i vulnerar el dret a l'honor, ha intentat treure tot el suc a la notícia de manera gens ètica.
En primer lloc, explicant que a una suposada amiga de Noèlia que volia acomiadar-se'n li negaven l'entrada al centre. Era tan amiga que feia tretze anys que no hi parlava, des que eren dues nenes. Ja ha tingut el seu minut de glòria.
Un altre personatge que va tenir el seu minut de glòria mediàtica gràcies al pamflet d'Inda va ser una mare amb els seus fills en un centre tutelat, tot un referent, que protestava a crits a les portes del sociosanitari denunciant que l'eutanàsia de Noèlia "era un negoci", suposadament per la venda d'òrgans de la noia amb què se suposava que algú es lucraria.
Continuant amb aquest tema i en el mateix mitjà, els cadells d'Inda, a través dels advocats --cristians-- del pare de la Noèlia asseguren que "L'hospital va pressionar per dur a terme l'eutanàsia perquè tenien compromesos els seus òrgans".
I acabant la ronda d'Ok Dario, una notícia afirmant que '"Noèlia Castillo no és tetraplègica", on adjuntaven fotos i vídeos de la noia baixant unes escales amb crosses. Dos 'periodistes' del mitjà signen aquestes informacions: Irene Tabera i Rodrigo Villar.
EL SOCIOSANITARI COM A PLATÓ MEDIÀTIC
A primera hora de la tarda, el centre Sociosanitari de Sant Pere de Ribes, on Noèlia rebria l'eutanàsia, ja al vespre, es va convertir en un improvisat plató mediàtic amb desenes de periodistes. I quan apareixen molts periodistes, surten com a bolets persones o grups de gent que reclamen atenció. Els primers a fer-ho van ser un grup de creients evangelistes que van protagonitzar una marató de pregàries i cants perquè Déu nostre senyor il·luminés la Noèlia i la fes desistir de l'eutanàsia. No els va funcionar, però van tenir el seu minutet de fama.
A les sis, hora en un principi prevista per dur a terme l'eutanàsia, Abogados Cristianos, responsables de gairebé dos anys de tortura judicial per a la noia, van comparèixer a les portes del centre on un portaveu de l'associació, envoltat de mitjans, va parlar d'un "fracàs del sistema sanitari del nostre país".
'BONS SAMARITANS' QUE NINGÚ HA DEMANAT
En l'apartat de personatges i polítics que han ficat cullerada en aquests fets dramàtics per mirar de treure'n algun rèdit mediàtic, en destaquem tres: en primer lloc el pianista James Rhodes, britànic nacionalitzat espanyol, que ha donat suport a algunes iniciatives socials del govern de Pedro Sánchez. El dia que havien de practicar l'eutanàsia va fer una crida pública a Noèlia "Et prego que et posis en contacte amb mi". Potser no era el moment.
El periodista radiofònic Carlos Herrera, cada cop més escorat a la dreta i més desfermat dialècticament, es preguntava si "Qualsevol persona que pateixi trastorns pot demanar als metges que el matin?". La demagògia i el populisme portats a l'extrem per una mica de notorietat.
Finalment, la demagògia política, en aquest cas encapçalada per una portaveu de Vox, Isabel Pérez, que parlava d'un "estat que ha donat l'esquena a una víctima" i de la "degradació moral d'unes institucions que no protegeixen els ciutadans". La voluntat de la Noèlia queda per a un altre dia.
L'eutanàsia, com l'avortament, és una mesura extrema a qui ningú li agradaria d'haver d'afrontar. Però un i l'altra són drets conquerit -no una obligació- i quan tot falla, quan no hi ha una altra sortida, esdevenen necessaris. Parlar de suïcidi assistit en casos de patiment extrem (físic o mental) no té sentit quan la medicina ha fracassat.
I malgrat la polèmica, la instrumentalització, la fressa mediàtica i les pressions judicials, la Noèlia ha aconseguit imposar la seva voluntat, abandonant aquest món que per a ella era un infern a la terra. Descansi en pau.