En plena setmana de Festa Major, entrevistem l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, per veure com encaren aquests dies i fer balanç polític de mig mandat. L'impuls dels equipaments, l'habitatge, l'equilibri polític en un ple fragmentat, el Club de Mar o el CN Sitges són alguns dels temes que marquen la conversa.
Comença la Festa Major de Sitges. Quines novetats tindrem?
Comença una nova comissió i volen fer coses noves. Aquest any posaran un espai nou al costat del Miramar que es diu La Plaça. La intenció és descentralitzar els actes. En els últims anys es trobaven moltes aglomeracions i la gent deia que ja no es podia gaudir de la festa. A la Plaça es faran diverses activitats com música i tallers. D’altra banda, també s’ha fet molt incís en la inclusió. No només amb els trams en calma, sinó que la gent de la Fundació Ave Maria participarà en el Ball de Gitanes amb diversitat.
El 23 d’agost cau en cap de setmana i això ens preocupa, però ho tenim previst amb més policia i punts liles.
A la llarga haurem de veure com controlar tot aquest volum de gent?
Ens preocupa i ens ocupa mantenir l’equilibri entre la tradició i que la gent et vingui a veure. Hem enviat cartes als comerciants amb unes pautes d’actuació i als visitants demanem que respectin la festa. El fet de tenir espais com la Plaça permetrà que per exemple es respecti un concert de gralles i qui vulgui anar a cridar i fer festa tingui el seu lloc.
De fet, els sons i els sorolls són els protagonistes del cartell. Pot existir l’equilibri entre els sons inherents de la festa major i aquesta gent que es queixa cada any per les festes sorolloses?
És el leitmotiv d’aquest any. Defenso molt les músiques populars, els sons de la festa i fins i tot els silencis. Això és tradició. No és soroll ni ha de molestar. Com tenim tanta gent a Sitges durant el cap de setmana, hem de tenir aquest equilibri tot l'any. Amb els esdeveniments sempre deixem clar als veïns que és en un horari concret i que els decibels estan controlats segons la normativa. A la gent se l’ha d’informar. Per exemple, amb la pirotècnia avisem tothom que té censats els gossos.
"Els sons de la festa són tradició. No és soroll ni ha de molestar"
Amb quin acte de la festa es quedaria?
M’encanta l’entrada de gralles i sobretot la sortida d’ofici. Com a alcaldessa és molt maca.
Arribem a l’equador del mandat amb reclamacions sobre alguns equipaments públics i d’altres que ja tenim encaminats. Què podrem veure aquests dos últims anys de mandat?
Ara estem en el tram en què podrem veure moltes més coses. Gran part ja venen de la legislatura passada, com el Camp de Futbol. L’administració és lenta i una tramitació de qualsevol equipament se’n va més enllà dels quatre anys. Vam començar amb l’Escorxador, que hem inaugurat; estem amb les obres de l’Escola de Música, que es veurà, o també tindrem l’any que ve la llibreria del Patronat. La intenció amb equipaments com el Camp de Futbol és tenir com a mínim el projecte i la licitació per fer el camp i arranjar tota la zona esportiva. La idea és entre setembre i octubre aprovar el projecte del Camp de Futbol i l’Estació d’Autobusos.
D’altra banda, el projecte de la Masia Santa Bàrbara el vam aprovar el ple passat i l’any que ve podrem veure les obres. També ampliem l’Escola d’Adults. Aquests dos anys es consolidaran molts equipaments, alguns acabats i altres iniciats.
N'hi ha altres que depenen de la Generalitat com el CAP.
Fa molt de temps que en parlem. Està en mans de la Generalitat, que està fent el pla funcional. Nosaltres ja els hem ofert el terreny i, quan tinguin tancat el pla, ens hauran de dir els metres quadrats que ocuparan i els cedirem. Vull que el 2027 estigui bastant tancat.
"Aquests dos anys es consolidaran molts equipaments, alguns acabats i altres iniciats"
A la Generalitat els han demanat millores en els equipaments escolars. Sitges està preparada pel curs 2025/26?
Fa molts anys que diem a la Generalitat que comencem amb unes ràtios bones, però la matrícula viva és molt alta i durant el curs s’afegeix molta gent. Si tensiones tant les aules, has de començar a ocupar uns espais que tenen per a diferents projectes educatius i se’ls salten.
Les AFAs i les escoles demanen una escola nova. Només començar l’any la consellera va dir que feia falta i nosaltres els vam oferir un terreny, però ara diuen que potser no és necessària. Inclús els hem ofert equipaments municipals. La Generalitat no planifica bé i no acaba de decidir què farà. D’altra banda, hem demanat també una reformes per tenir els equipaments actuals al dia.
Guanyem va anunciar que retirava el seu suport extern, tot i que amb el PSC han millorat les relacions. Com s’encaren aquests dos anys pel que fa a majories?
Quan s’apropen eleccions sempre és més complicat. Amb PSC i Guanyem són amb qui més ens hem entès. En canvi, la resta són dretes i a vegades fins i tot et diuen clarament que no ens ho aproven perquè “som d’esquerres”. En els darrers mesos es veu que les esquerres coincidim en les votacions i crec que ens podem entendre.
El pacte de govern inclou un canvi d’alcaldia l’últim any perquè entri Carme Gasulla (Comuns Verds). És viable mantenir-lo?
Tenim un acord i evidentment no ens el saltarem. Els Comuns són qui els interessa més buscar aquesta majoria, però de moment treballem en això.
"La Generalitat no planifica bé i no acaba de decidir què farà amb els equipaments educatius"
Han començat a parlar-ho?
Els Comuns són qui ho estan parlant més. Vull recordar que l’acord que vam fer amb Guanyem era per l’alcaldia, no vam fer cap acord de govern.
L’habitatge és la principal preocupació del país, quines línies té oberta l’Ajuntament?
La legislatura passada vam fer 175 habitatges i ara vam fer una modificació urbanística per a la construcció de 482 habitatges. El pla local d’habitatge ens deia que la nostra necessitat era d’uns 800 habitatges. Estarem arribant gairebé a la fita. A banda d’això, al Pla 50.000 de la Generalitat hem aportat dos terrenys, un amb promotor de 50 habitatges i un altre que on caben uns 200 habitatges. A més, a les promocions privades en van sortint d'altres.
I més enllà de l’urbanisme?
No es tracta només de construir. El territori és limitat. Tenim ajudes a la rehabilitació, sobretot a l’àmbit del casc antic que té edificis molt desmillorats. També donem ajudes a lloguer, tot i que tant de bo no les haguéssim de tenir i hi hagués un topall de preus. Finalment, tenim les cases dels mestres, que són habitatge per gent vulnerable. L’objectiu final és que la gent pugui viure Sitges a un preu just.
Hi ha un problema amb els habitatges d’ús turístic?
Fa molts anys que hi estem treballant. L’anterior mandat vam fer una normativa urbanística per limitar-los i una ordenança municipal pels HUTs legals. No és fàcil perquè té molt a veure amb el turisme que atraiem. Si volem ampliar l’aeroport, tindrem molta més demanda. Les polítiques que es fan per una banda tenen uns efectes col·laterals com aquest. Molta gent ens diu que hem de perseguir els il·legals. Ja ho fem, però va molt més enllà. A més, alguns estan en mans d’empreses estrangeres molt grans que costen més de perseguir. Demanem polítiques turístiques de país.ç
"Demanem polítiques turístiques de país"
Existeix el perill d’enderrocar els edificis costaners per la llei de Costes (Pic Nic, Kansas i Club Mar). Quin és el pla pel seu futur?
En el seu moment el Ministeri va dir que vindrien i el tirarien. Ens hi vam oposar perquè tiraven el Club de Mar sense projecte i en plena temporada turística, deixant-hi un solar. Sempre hem defensat que almenys l’edifici del Club de Mar es mantingui i que, amb els projectes de recuperació de la sorra, ens expliquin com afectaria mantenir-lo. Evidentment, la gestió l’hauria de controlar l’Ajuntament per fer una concessió, una licitació o un concurs. Vam enviar un avantprojecte que explicava que si només es mantenia el Club de Mar la sorra també recuperaria terreny.
Quan ho negociaran?
Amb Costes hem anat parlant, però vam dir de deixar passar la temporada turística i parlar-ho al setembre-octubre. Xoca el patrimoni artístic amb el patrimoni natural, que també és molt important. Però no pots dir que ho tiraràs a terra per recuperar sorra sense un projecte a llarg termini.
La subhasta del CN Sitges ha quedat deserta. Què s’ha de fer?
Estem actuant tal com ens diuen que s’ha de fer. Hi ha qui diu que ens el quedem per salvar el deute, però això és el que es va fer el 2010 i ara estem aquí. Des del 2015 fins ara estem intentant liquidar el consorci. L’obligació com a institució és rescabalar tots els diners públics que s’hi han posat: més de 5 milions d’euros. En aquest sentit, ens van dir que s’havia de fer una subhasta per poder rescabalar-ne una part. Hem fet la subhasta de tres maneres i, tot i que sabem que hi ha gent interessada, no s’hi han presentat. Les subhastes d’una administració i la subhasta privada funcionen diferent. Aquí hi ha un import i ja no baixarà. Davant d'això, convocarem la junta del consorci per explicar la situació en què ens trobem.
Els interessats esperen que baixi l’import de la subhasta?
Sí, però l’Ajuntament no el baixarà perquè per llei no ho pot fer.
"Defensem mantenir el Club de Mar amb una gestió per part de l'Ajuntament"
Finalment, a inicis d’estiu va poder declarar pel cas de la Taula del Tercer Sector. Quin efecte ha tingut?
Va ser el juny del 2023 i no he anat a declarar fins ara. Aquí es demostra que l’actuació va ser desproporcionada, humiliant i sense cap sentit. Vaig demanar diverses vegades anar a declarar, tenia ganes de treure-m'ho de sobre. Sincerament, em va saber a poc perquè no va durar ni quinze minuts. Haurem de demanar restitució no només per mi, sinó per la institució. Algun dia sabrem per què es va fer aquesta actuació tan bèstia, però espero que aquest any es tanqui.
Té alguna sospita del perquè d’aquesta actuació?
Hi veig un tema polític. Era just abans d’unes eleccions generals i tres dies després de prendre possessió. Tot i que no sé amb quina finalitat es va fer.
Què es pot fer per restituir la seva figura i la institució?
No ho sé. Hi havia 15 o 16 persones investigades, des de gent jubilada fins a persones que feia un any que treballaven a l’Ajuntament. Se’ls van emportar emmanillats. Vam passar un trauma. Més d’un de nosaltres vam necessitar assistència psicològica. Per exemple, cada vegada que me n’anava la meva mare estava molt afectada. No són conscients del mal que van fer.