Els socialistes han mostrat múscul territorial a les eleccions municipals de Catalunya. El partit de Salvador Illa ha recuperat diverses ciutats arreu i ha mantingut la majoria de les alcaldies que tenia. Pel que fa a les capitals de comarca, Barcelona és la província on el PSC s’ha fet més fort, aconseguint set capitals de les 14 en joc. Junts n’ha conquerit tres, ERC dos, la CUP ha mantingut Berga i Tot per Terrassa ha tornat a guanyar a la cocapital del Vallès Occidental.
Quatre noves alcaldies socialistes
Dels set alcaldes i alcaldesses del PSC, quatre seran de nova incorporació. Entre les que repeteixen, Marta Farrés ha millorat els seus resultats a Sabadell (Vallès Occidental) i ha aconseguit una majoria absoluta de 14 regidors. En la mateixa línia, Alba Barnusell, que encapçalava la llista dels socialistes per primera vegada, ha retingut la majoria absoluta a Granollers (Vallès Oriental) i revalida l’alcaldia. A Mataró (Maresme), la proposta de David Bote ha retrocedit en dos regidors, però continuarà sent l’alcalde.
Una de les noves alcaldies socialistes és la de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), feu històric ecosocialista. El 2019, Lourdes Borrell va guanyar els comicis sense poder governar. En aquesta ocasió, la victòria ha sigut prou contundent perquè no hi hagi una majoria alternativa i esdevingui alcaldessa de nou. A Vilafranca (Alt Penedès), la marxa del convergent Pere Regull ha permès als socialistes de Francisco Romero fer-se amb la primera plaça de nou. Romero va ser alcalde en un període breu de temps, abans que Regull entrés com a batlle el 2009 amb una moció de censura. D’altra banda, una de les victòries aclaparadores del 28M va ser la de Juan Luis Ruiz a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Els socialistes, que ja van guanyar el 2019, van passar de set a 10 regidors (a un de l’absoluta), mentre que l’alcaldessa republicana va caure de set a tres. El PSC no manava a la capital del Garraf des de 2011 i ara ho farà de la mà dels comuns.
Tot i això, la més important és la joia de la corona: Barcelona (Barcelonès). La negociació ha estat plagada de girs de guió i desavinences entre els partits i fins poc abans de la votació semblava que Xavier Trias anava a ser l’alcalde. El canvi ha arribat amb el sí dels comuns a donar-li els vots a Jaume Collboni que, sumats amb els dels populars, li oferien la majoria absoluta necessària per desbancar la força més votada, Trias per Barcelona. El govern socialista començarà el mandat en minoria, però posteriorment podria incloure algun altre grup per reforçar l’executiu. De moment, els comuns s’han negat a entrar-hi si no s’hi afegeix també ERC. Per tant, els socialistes recuperen un dels seus feus històrics, que van perdre el 2011 a mans de Xavier Trias per culpa de l’onada conservadora a tot l’Estat.
Derrotisme a Junts
Els juntaires esperaven que la victòria a les municipals de Barcelona els permetés guanyar la capital del país. L’anunci d’última hora dels comuns, però, ha frustrat el pacte que tenien amb Esquerra per governar plegats. D’aquesta manera, el marcador d’alcaldies de Junts a les capitals de comarca barcelonines es queda en tres. Totes repeteixen respecte del 2019. Per un costat, la marxa d’Anna Erra a Vic (Osona) ha fet que la formació independentista perdi tres regidors, però Albert Castells va tornar a vèncer i governarà aquest mandat amb Ara Pacte Local. Marc Castells també revalida el càrrec, quedant-se a les portes de la majoria absoluta a Igualada (Anoia). A més, ha mantingut l’alcaldia de Prats de Lluçanès (Lluçanès) amb Jordi Buch al capdavant.
La desfeta d’ERC
Esquerra Republicana és el partit que més ha patit en aquestes eleccions municipals. Després d’una gran victòria el 2019, els republicans han retrocedit notablement i han perdut la majoria d’alcaldies importants que havien aconseguit. A la província barcelonina, ERC ha millorat a Manresa (Bages). L’anterior mandat, van haver de repartir-se l’alcaldia amb els juntaires, mentre que en aquest mandat Marc Aloy podrà ostentar l’alcaldia de manera ininterrompuda amb un pacte amb els socialistes i Impulsem. A Moià (Moianès) també han incrementat els seus resultats i han assolit la majoria absoluta amb Dionís Guitera com a alcalde.
Ballart reté Terrassa
Només hi ha dues capitals de comarca que no han caigut en mans dels grans partits catalans. Jordi Ballart ha tornat a guanyar a Terrassa (Vallès Occidental) amb el partit municipalista Tot per Terrassa. Tot i que no té l’absoluta, ha sumat un regidor més i governarà amb Esquerra i Junts. Pel que fa a Berga (Berguedà), l’alcaldia tornarà a estar quatre anys més en mans dels cupaires, amb Ivan Sànchez com a batlle, ja que la resta de partits han desestimat fer un pacte alternatiu.
