.gif)
Les excavacions al jaciment de La Balma de la Griera al municipi de Calafell (Baix Penedès) han proporcionat noves restes d’ocupació neandertal de fa 89.000 anys. En total, i segons han detallat des de l’IPHES-CERCA, s’han recuperat prop de 3.000 registres arqueològics, entre els quals destaquen restes faunístiques -cavall, cèrcol i petits carnívors com el linx- i una notable quantitat d’eines lítiques -sobretot de sílex, però també de corniana, quarsita i quars-. Segons els investigadors, les troballes “evidencien la riquesa i diversitat de la fauna d’aquest entorn durant el Paleolític mitjà”, així com “la variabilitat tecnològica en les matèries primeres utilitzades pels grups neandertals que van habitar la zona”.
L’ampliació del sondeig també ha permès aprofundir en la comprensió dels processos de formació i preservació del jaciment, per tal d’avaluar la continuïtat de dipòsits més antics i identificar noves fases d’ocupació humanes encara per estudiar.
A més, durant aquesta campanya s’ha aprofitat per seleccionar dents d’herbívors per dur a terme anàlisis isotòpiques, una tècnica que permet obtenir informació valuosa sobre la dieta, les condicions climàtiques i els ecosistemes en què van tenir lloc les diferents fases d’ocupació del jaciment, “enriquint així la nostra visió global de l’entorn en què vivien els neandertals”.
Segons l’IPHES, els resultats d’aquesta campanya, que finalitzarà el pròxim 15 de desembre, “reforcen el paper central de La Balma de la Griera com un jaciment clau per comprendre l’evolució dels neandertals al nord-est de la península Ibèrica”. “Aquestes troballes ens permeten aprofundir en el coneixement sobre com vivien els neandertals, així com entendre millor les seves estratègies d’adaptació al llarg de diverses fases climàtiques durant almenys els últims 150.000 anys”, han exposat.
A banda de l’IPHES, qui ha liderat la recerca, també hi ha treballat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Santiago de Compostela, el Centro de Investigación Interuniversitario de los Paisajes Atlánticos Culturales, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de València, així com la col·laboració de membres d’institucions internacionals com l’Interdisciplinary Center for Archaeology and the Evolution of Human Behaviour (ICArEHB) de Faro (Portugal), i l’Institut de Paléontologie Humaine de París (França).
