S’alliberen 14 exemplars de tortuga careta a la platja de Calafell

El niu de Calafell, trobat el 19 de juny, va ser el primer de la temporada, en què es van localitzar 4 nius més

La platja de Calafell ha acollit l’alliberament de 14 tortugues careta (Caretta caretta) del niu trobat l’estiu passat. L’alliberament ha comptat amb la participació de personal de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, l’Ajuntament de Calafell, el Cos d’Agents Rurals, la Fundació CRAM, el Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC i les entitats i persones voluntàries que han col·laborat en tot el procés.

Sis de les tortugues alliberades porten un emissor satèl·lit per seguir-ne el rastre i poder conèixer la ruta que faran els propers mesos.

El mes de juny de 2021, es va localitzar el primer niu de la temporada a la platja de Calafell. Com és habitual en platges urbanes, el niu es trobava a molt poca distància de l’aigua, amb un perill d’inundació important, cosa que hauria significat la pèrdua dels ous. Per aquest motiu, després de valorar la situació, es va decidir traslladar-lo uns metres més enrere.

El trasllat d’un niu consisteix en l’exhumació controlada dels ous, la presa de mesures de les diferents parts (càmera, coll, profunditat, entre d’altres) i la recreació més acurada possible a la nova localització. Un cop fet el nou niu, els ous es tornen a deixar en la mateixa disposició i una part es traslladen a incubadores artificials per assegurar el desenvolupament i la supervivència d’un mínim d’exemplars.

El niu estava format per un total de 146 ous, dels quals 85 es van incubar a la platja de Calafell durant 53 dies i la resta a les incubadores de la Fundació CRAM i del Zoo de Barcelona. D’aquests 146 ous, en van emergir 75 animals (45 a platja i 30 a incubadora), dels quals 54 van anar al mar directament i 21 es van mantenir en captivitat durant el primer any de vida, un procés que els dona avantatge en la supervivència i que rep el nom de head starting. Enguany, han participat al projecte de head starting 4 centres de recuperació diferents (CRAM, Oceanogràfic, Limia i Palma Aquarium).

Un cop instal·lat a la nova ubicació, el niu va ser custodiat per diferents persones voluntàries, gestionades através de l’entitat GEPEC, durant tot el període d’incubació, des del 19 de juny fins al 13 d’agost, quan es va fer l’exhumació del niu.

En aquest cas, l’èxit d’eclosió (tortugues nascudes respecte del nombre inicial d’ous) va ser del 50%, cosa que es considera molt baixa. L’anàlisi posterior dels ous va permetre establir que només la meitat dels ous inicials mostraven signes de desenvolupament embrionari, i que, d’aquests, més del 95% van eclosionar. L’estudi continuat dels diferents nius que hi ha hagut a Catalunya els darrers anys, i a altres llocs del món, mostra que els nius amb un nombre tan elevat d’ous acostumen a tenir problemes de fertilitat i sovint la majoria d’ous no han estat fecundats.

Quatre nius més a la costa catalana l’estiu passat

A banda del niu de Calafell, que va ser el primer, l’estiu passat es van localitzar quatre nius més: dos a la platja de l’Alfacada (9/07 i 22/07), un a la platja de la Picòrdia d’Arenys de Mar (11/07) i un darrer a la platja del Miracle de Tarragona (10/07).

En tots els casos, la incubació es va fer principalment a la platja i es va dur una part de la posta a incubadora. En global, comptant tots cinc nius, s’han trobat 553 ous a Catalunya, dels quals han nascut 309 exemplars. D’aquests, 195 van anar al mar directament i 114 es van distribuir entre els diferents centres que col·laboren en el programa de cria en captivitat. El 63% dels animals nascuts van tornar al mar, i el 37% van formar part del programa de cria en captivitat que té per objectiu augmentar la supervivència i el coneixement sobre l’espècie.

El fet que es localitzessin tres nius en tres nits consecutives implica que hi va haver com a mínim tres tortugues diferents. Això confirma Catalunya com un lloc clau en l’expansió de l’espècie. Per això, i preveient que en un futur hi hagi un augment dels nius que puguin necessitar un trasllat a incubadora a finals de temporada, i per millorar el coneixement que es té sobre l’espècie, la Generalitat ha treballat per ampliar el nombre de centres col·laboradors que estiguin preparats per fer-ne cria en captivitat.

En aquesta línia, enguany s’ha aprofitat el projecte de head starting per realitzar un estudi científic sobre com les condicions de cria podien afectar el seu creixement. Els centres col·laboradors han estat la Fundació CRAM, l’Oceanogràfic de València, el Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (Govern Balear) i Palma Aquarium.

Totes les actuacions dutes a terme s’emmarquen en el protocol de gestió de les nidificacions amb què treballa la Generalitat de Catalunya i en el projecte científic encapçalat per diferents universitats i centres de recuperació estatals (Universitat de Vic-UCC, Universitat de Barcelona, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Estació Biològica de Doñana-CSIC, Fundació CRAM, Oceanogràfic de València) en què participen també la Generalitat i altres centres (Zoo de Barcelona, CRARC, Limia i Palma Aquarium).

La temporada 2022, de moment endarrerida

La temporada de cria de la tortuga careta arrenca a començaments de juny i es perllonga fins a finals d’octubre. Les mares solen fer els nius entre mitjan juny i finals de juliol, i les cries comencen a emergir a partir de començaments d’agost fins a mitjan o finals d’octubre.

Tot i que enguany les altes temperatures feien pensar en una temporada forta i avançada, de moment no s’ha detectat cap niu a la costa catalana. Aquest endarreriment també s’ha observat a altres punts del Mediterrani occidental com ara el sud d’Itàlia, on la incidència està sent molt més baixa.

En cas que qualsevol persona trobi indicis de nidificació a les platges (ja sigui una femella a la sorra, rastres o cries) és important donar avís immediat al telèfon d’emergències 112 i no molestar, tocar o fotografiar amb flaix els animals ni trepitjar-ne els rastres. Cal recordar que la tortuga careta és una espècie protegida qualificada com a vulnerable.