Dissabte, 13 d'abril de 2024
És notícia

La localitat que més ha augmentat en població aquest segle és del Penedès

Avatar photo
La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d’Anoia (Anoia) i l’Albiol (Baix Camp) han triplicat els habitants

Les primeres dues dècades del segle XXI han canviat de manera especialment significativa la demografia d’una seixantena de municipis catalans, que com a mínim han duplicat la població entre el 2000 i el 2023. Segons dades del padró analitzades per l’ACN, el Montmell (Baix Penedès) és la població que més ha crescut en aquest període, més que quadriplicant els seus habitants. La Pobla de Mafumet (Tarragonès), Olivella (Garraf), Cabrera d’Anoia (Anoia) i l’Albiol (Baix Camp) els han triplicat, mentre que 60 altres localitats tenen ara el doble de residents que fa 23 anys. Diversos municipis consultats diuen que l’augment de primeres residències a les urbanitzacions i el preu del lloguer a ciutat expliquen els increments.

El Montmell lidera el rànquing de creixement percentual, amb un 362,5% més d’habitants i passant dels 408 el 2000 als 1.887 el 2023. La segueix la Pobla de Mafumet, amb el 265,6%; Olivella, amb el 234%, i Cabrera d’Anoia, amb el 215%.

Cubelles (Garraf) és la població de més de 10.000 habitants que registra un creixement més pronunciat, passant dels 6.497 als 16.914 en els últims 23 anys (160,3% més), seguit de la veïna Cunit (Baix Penedès), que va saltar de 5.943 empadronats l’últim any del segle XX a 15.278 (157%). Les zones costaneres i turístiques de la part nord de la Costa Daurada són un dels punts del país on la població s’ha disparat més, ja que Calafell és el municipi de més de 20.000 habitants amb un augment percentual més gran (150%), seguit de Salou (131%).

Per àmbits territorials en els mateixos anys, el Montmell lidera el Penedès, mentre que la Pobla de Mafumet és la primera al Camp de Tarragona i Tiurana (Noguera) és el municipi que creix més a Ponent, seguit de Torrefarrera (Segrià). A l’Àmbit Metropolità, Vacarisses (Vallès Occidental) se situa en primer lloc, i Castellnou de Bages (Bages), a les comarques centrals, mentre que Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà) és líder a les comarques gironines. Guils de Cerdanya i Bolvir (Cerdanya) encapçalen la llista a l’Alt Pirineu i Aran, gairebé duplicant la seva població, que se situa al voltant dels 500 habitants, i l’Ampolla (Baix Ebre) ho fa a les Terres de l’Ebre.

Barcelona és el municipi que més creix des del 2000 en nombres absoluts, amb uns 163.000 nous residents, mentre que Terrassa i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) segueixen la capital catalana amb augments de 53.000 i 44.000 persones, respectivament.

El Montmell: segones residències que passen a primeres, però cap comerç

En les dues últimes dècades, un dels municipis catalans que ha crescut més ha estat el Montmell, al Baix Penedès. Mentre que l’any 2000, la localitat superava lleugerament els 400 habitants, el 2023 quasi assolia els 2.000 residents. Un creixement que el seu alcalde atribueix a l’atractiu del preu de l’habitatge de la zona en comparació a altres nuclis, especialment de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’alcalde José María Roldán també ha afegit que s’ha registrat un canvi de paradigma en els habitatges, que han passat de ser segones residències a primeres, una situació que s’ha tornat a repetir arran de l’esclat de la pandèmia del coronavirus.

L’econòmic és un dels motius principals que va ajudar a la família de l’Abel Escalera a decidir mudar-se de Sant Boi de Llobregat a una de les vuit urbanitzacions que formen part d’aquest municipi. “Feia més de cinc anys que buscàvem on viure a la zona de Barcelona, però els preus no acompanyaven, eren el triple de cars que aquí”, ha reconegut. Tant ell com la seva parella treballen fora vila, a una hora de distància de casa, però malgrat això, defensen que la tria d’aquest indret per viure-hi va ser l’encertada. La tranquil·litat, la proximitat amb la natura o la bona connexió amb altres nuclis de població van ser la resta de motius que els van ajudar a escollir instal·lar-se a la urbanització el Mirador del Penedès ara fa dos anys i mig.

De fet, la del Mirador del Penedès és una de les urbanitzacions més poblades que formen part del nucli de la Joncosa del Montmell. L’extensió del municipi és de 73 quilòmetres quadrats, on es reparteixen fins a vuit urbanitzacions pendents de recepcionar. Els serveis principals es mantenen al nucli principal, com és el cas d’un consultori mèdic, una llar d’infants, una escola, una farmàcia i un centre cívic. Segons el batlle José María Roldán, el creixement poblacional dels darrers anys ha ajudat a deixar enrere la visió de poble-dormitori i l’aposta de futur del govern local és la de treballar en la recepció del conjunt d’urbanitzacions que formen part del municipi per poder-hi oferir serveis com a la resta de la localitat.

Pel que fa al teixit comercial, Roldán ha assenyalat que després del tancament d’una petita botiga al nucli de la Joncosa del Montmell anys enrere, s’ha exhaurit i tampoc s’han obert comerços a les urbanitzacions de la vora. I és que després de l’actualització de la llei d’urbanisme del 2017, el consistori no ha atorgat llicències d’obra nova en el conjunt d’urbanitzacions no recepcionades, encara que el mercat de compravenda sí que s’ha mantingut actiu. D’altra banda, l’Ajuntament no opta de moment per impulsar polítiques d’habitatge per buscar nous residents, si bé valoren positivament el creixement registrat en els últims 23 anys.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El Catllar projectarà el documental sobre l’alpinista Sergi Mingote

Notícia següent

Mor un home en precipitar-se des d’un balcó a Cornellà

Notícies relacionades