L’alcaldable d’Impulsem Cunit, Jaume Casañas, reivindica la necessitat de copsar les diverses realitats dels municipis de la comarca del Baix Penedès i reclama que l’administració faciliti l’execució d’aquells projectes que la ciutadania demanda i que es troben en tràmits.
Després d’un mandat compartit amb el PSC, Casañas torna a encapçalar les llistes al municipi de cara a les properes eleccions del 28 de maig. Es planteja que l’experiència es repeteixi i defensa que qualsevol iniciativa o acord s’ha de desenvolupar pensant en els interessos dels cunitencs i cunitenques.
Aquest darrer mandat, el temps de legislatura s’ha dividit entre el PSC i Impulsem Cunit. Quina ha estat l’experiència de l’alcaldia compartida?
Ha estat una bona experiència, crec que sobretot ha estat una bona experiència pel conjunt del municipi, perquè les dues forces més votades vam fer un pacte i vam posar per sobre dels nostres interessos els del poble. També, ha sigut compartir una estratègia comuna, un projecte de municipi i compartir, després, cadascú el seu temps a l’Ajuntament. No era tan important qui era l’alcalde en aquell moment o si no ho era, sinó poder desenvolupar aquesta estratègia de municipi.
Amb les dificultats d’aquests últims anys, creu que han quedat coses pendents per fer?
Podem estar satisfets del grau de compliment de les coses que teníem previstes, tenint en compte la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i altres crisis globals; però crec que hem fet bastantes coses i que la gent ha notat un canvi substancial entre el Cunit de quan va començar la legislatura i el que deixem ara. S’ha fet un salt qualitatiu endavant, hem enfrontat grans reptes, com era el nou contracte de neteja; hem fet inversions que feia molts anys que Cunit no tenia, hem posat diners a la via pública, per exemple; també hem comprat camions de neteja, nous contenidors… Hem anat fent tota una sèrie d’apostes per a millorar els serveis públics del municipi. I, segurament, més que quedar sense fer, s’han endarrerit alguns projectes, com era la reforma del Casal o de la llar d’infants, pels quals hem rebut una subvenció dels Fons Next Generation que ens permetran dur-los a terme.
En principi, s’han complert la majoria de coses, el problema és que els ritmes administratius moltes vegades no depenen ni del mateix ajuntament; quan hi ha impugnacions, alteracions de procediments, i ens hem d’adaptar. Per això, nosaltres el que hem fet és assentar les bases per tal que en la pròxima legislatura es noti encara més l’impuls del municipi.
De fet, alguns dels projectes en què han estat treballant són en l’àmbit de mobilitat, com ara el transport públic fins a Barcelona i la gratuïtat del peatge de la C-32.
Nosaltres som conscients que som un municipi que mirem cap a Barcelona, la gent de Cunit mira cap a Barcelona, el Garraf… tot i formar part d’una altra comarca, el Baix Penedès, i d’una altra província, que és Tarragona. Però unes divisions administratives establertes fa més de cent anys no condiciones el dia a dia del nostre municipi. Per això, hem treballat per millorar la mobilitat. Estem treballant per alliberar la C-32 i la ronda dels nostres municipis, per tal que no passin tants cotxes pels nuclis urbans; estem intentant tenir bones comunicacions en transport públic amb Barcelona, crec que desbloquejarem aviat aquesta situació del Bus Exprès perquè és de rebut, de necessitat, i és un compromís que va haver-hi per part de la Generalitat amb el nostre Ajuntament. Mani qui mani, canviïn els partits o no, no pot ser que aquests compromisos saltin per l’aire. Estem treballant per aconseguir-ho perquè la gent ens ho demana i, també, fa molt de temps que reclamem les millores en termes de Rodalies, que tampoc es materialitzen. En aquest sentit, és un dels reptes que volem deixar empeltats i que de cara a la legislatura entrant es puguin veure ja resultats al respecte.
I en altres àmbits, com la sanitat o la cultura, hi ha mancances que necessitin una actuació concreta de forma immediata?
Bé, el projecte és bastant global. Nosaltres reclamem a la Generalitat sensibilitat amb els nostres municipis, som municipis que creixem molt, de fet, som el territori que més creix de tota Catalunya; i aquest creixement necessita respostes per part de l’administració. L’Ajuntament les dona, però en les seves competències. No pot ser que la Generalitat es posi de “perfil” i els ajuntament siguem els únics que haguem de donar resposta als grans reptes col·lectius que tenen els nostres municipis.
Per exemple, qüestions d’escoles, instituts, centres d’atenció primària… Són totes competències de la Generalitat i, quan un municipi creix, augmenten les seves necessitats i és inviable tenir 850 alumnes en un institut, que les escoles estiguin a punt d’omplir-se del tot perquè no hi ha marge ni literalment espai físic per a construir més aules; que al CAP hi hagi menys metges dels que hauríem de tenir per població, a més de necessitar una ampliació que no es pot fer… No podem estar sempre esperant que passin coses que no es fan i, després, a més, haver de sentir a dir que som la comarca amb menys inversió de Catalunya i que no invertim perquè no hi ha projectes. Si la gent es passeja per Cunit, Calafell, El Vendrell, La Bisbal… veurà les nombroses necessitats d’aquests municipis. Però ens deixen la responsabilitat als ajuntaments, quan ja fem prou coses que no ens pertoquen i, a més, sense el finançament que té la Generalitat.
En aquest sentit, seria bo que ens reuníssim d’una vegada, que hi hagués una taula del Penedès Marítim, no només per qüestions de mobilitat, sinó per tots aquells àmbits als quals afecta aquest gran creixement que estem tenint en els darrers anys.
És més, recentment, es va aprovar una inversió per seguir creixent més, sobretot turísticament, amb l’habilitació d’un nou càmping amb una llacuna de surf.
És una aposta de municipi, del conjunt del consistori, té el suport de 14 dels 17 regidors; els que no estan a favor, la passada legislatura el seu partit ho estava, però ara estan a l’oposició, i per això ha canviat el seu punt de vista. Crec que és un error perquè la política no pot dependre d’estar o no al govern, quan es tracta d’un projecte molt positiu pel poble. Serà bo pel municipi per diversos motius. Primer, per generació de llocs de feina, es generaran 150 llocs de treball al municipi, fet que considero una bona notícia. És, també, política de sostenibilitat perquè si la gent no ha d’agafar el cotxe per anar a treballar i eliminem la petjada ecològica laboral en quedar-se la gent a treballar aquí. Alhora, ens posiciona turísticament perquè és una inversió substancial i en un tema que, no només és el càmping, sinó una llacuna per fer surf, que crec que és una proposta de futur; i ens permet tenir turisme durant tot l’any, fer del turisme el motor del municipi. Aquest era un dels reptes que teníem al començament de la legislatura i, per això, crec que serà molt bo per Cunit. Estem treballant en tots els tràmits, que passen a la Generalitat, i esperem que en breu es pugui materialitzar aquest projecte.
A nivell particular, quines són les seves perspectives de tornar-se a presentar a l’alcaldia de Cunit? Creu que es repetirà el model de govern compartit?
Això no ho sabrem fins al 28 de maig, veurem què passa el dia de les eleccions. Jo crec que s’ha treballat bé, que hi ha una bona proposta i una bona entesa; si sumem, no crec que hi hagi cap inconvenient en seguir sumant, sempre que, com va passar l’altra vegada: jo tenia la possibilitat de fer una altra combinació política, em van oferir quatre anys d’alcaldia, però vaig escollir la que era la millor proposta per Cunit. Jo sempre posaré per damunt els interessos del municipi abans que els meus propis. Si no estic en política, me’n vaig a treballar d’una altra cosa, tinc feina i no necessito prioritzar els meus interessos personals als del poble. Sempre que hem fet un acord de govern ha estat per implicar-nos en la millor proposta per Cunit. Per això, crec que la sintonia ha estat bona i no hi hauria problema per repetir aquesta coalició i seguir impulsant el nostre municipi que és el que ens toca fer.
De fet, l’any passat es va crear un nou partit, Impulsem el Penedès, i en concret, Impulsem Cunit en consonància amb aquests plantejaments. Va ser un canvi per apostar per la comarca i el territori?
Sí, la gent que em coneix en l’àmbit de la política sempre es refereix a mi com “el del Penedès”, no pel meu partit, m’identifiquen amb un territori, que crec que és el que ha de ser la política: quelcom útil per un conjunt de persones i un conjunt de municipis. Som un territori i una població determinada… nosaltres vam crear Impulsem Cunit, una fórmula que considero d’èxit, en què la gent s’implica perquè volen treballar pel seu poble i l’únic que hem fet ha estat canviar de l’escala local a la regional, de la vegueria. Hem fet aquesta nova proposta, que està anant força bé, i tindrem una quarantena de candidatures, una bona notícia perquè es pugui fer sentir la veu del Penedès arreu.
Així, quan hàgim de fer coalicions o aliances amb altres partits, podrem defensar i posar sempre per davant, com aquí a Cunit, els interessos de la ciutadania, més enllà dels particulars o partidistes. La política del país necessita una identitat territorial que no existeix, fet que provoca els desgavells territorials, la manca de cohesió i de polítiques per part de la Generalitat; provoca que moltes vegades no es vegi més enllà de l’àrea metropolitana i que la resta de territoris estiguin abandonats. Al final, l’objectiu d’Impulsem el Penedès és aconseguir una formació o proposta que representi els interessos de la gent.
