Poc després d’un mes de la constitució de l’Ajuntament de Cunit, en què Impulsem i el Partit Socialista, Jaume Casañas i Dolors Carreras, respectivament, van revalidar el pacte de l’anterior legislatura i, per tant, també l’alcaldia; la cunitenca inicia les primeres línies de treball dels seus dos pròxims anys de mandat.
Projectes que estaven en espera, d’altres que estaven a mig executar i noves iniciatives que s’aniran fent realitat i que comprenen totes les àrees del dia a dia de ciutadans i també dels visitants. Carreras ens detalla totes les actuacions que tenen previstes i com afectaran la transformació del municipi.
Després de fer el traspàs, com està vivint les primeres setmanes com a alcaldessa?
Sembla allò que dius “no hi era”, estava, però clar, no és el mateix. Quan estàs al davant o al costat, les coses són diferents, tot t’arriba de primera mà i has de posar tot en marxa; i hi ha coses que et venen de noves evidentment. El primer de tot que vaig fer va ser anar a fer un recorregut per tots els equipaments municipals, per conèixer la gent, perquè és veritat que va entrar gent nova a treballar i, per tant, a presentar-me com a tal, donar-me a conèixer i, en definitiva, saber quines eren les seves inquietuds, els seus problemes, intentar resoldre el que podíem… Sobretot, mirar que les platges estiguessin en condicions, perquè va ser entrar i començar tota la temporada d’estiu i això era prioritari.
A partir d’aquí, Festa Major; vam tenir 3-4 dies al màxim, i, per descomptat, vam començar amb la campanya de les eleccions generals, que sembla que no anava amb nosaltres, però va amb tots i tocava fer campanya. A més de portar l’Ajuntament, de nou; ara hi ha persones que tothom es vol venir a presentar, has de tenir entrevistes amb diferents entitats del municipi, que també les vull anar fent, tot i que espero que el mes d’agost sigui una mica més tranquil. Anirem fent a poc a poc per tal que al setembre puguem començar amb les piles posades i a tota pastilla.
Ha estat un primer mes d’alcaldia molt intens, llavors.
Sí. L’altre dia vam estar a la presa de posició de la Diputació, que hi tenim dos representants de la nostra comarca i soc coordinadora comarcal del PSC, i vaig anar a acompanyar-los; també, el meu soci va entrar-hi i vaig anar a donar-li suport; i després, a la tarda, vam tenir la constitució del Consell Comarcal, que hi tenim un regidor que també serà conseller al govern. Estem contents en aquest sentit perquè tindrem representació al Parlament, la Diputació, al Consell Comarcal i a l’Ajuntament, i el fet de tenir aquestes representacions en els estaments oficials va molt bé perquè Cunit tingui molta més força i estigui representat.
Ostentarà l’alcaldia en els dos pròxims anys. Quines seran les línies o com funcionarà la governança interna?
A la passada legislatura en vam parlar, però tot depenia de com anessin les eleccions, tot i que vèiem que seria bo tornar a repetir el pacte perquè sempre que fas una legislatura, si és positiva, segons qui tinguis de soci, veus que els resultats van bé…; sempre hi ha diferències, evidentment, perquè som dos partits molt diferents, però el nostre acord va ser totalment municipal, un acord de poble. És casualitat que gairebé tots els regidors són nascuts a Cunit, han anat a l’escola junts, pel qual, encara que estiguin en diferents grups, ens coneixem, ens hem tractat, i això és molt important per la bona relació i contacte que tenim.
Llavors, vam dir que independentment dels partits polítics nosaltres ens havíem de dedicar al poble i parlar de projectes de poble. Per tant, la legislatura passada va funcionar, vam deixar molts projectes, uns a mig fer i uns altres començats, i alguns en espera. Portàvem una línia bastant conjunta i vam arribar a les eleccions i, en aquesta legislatura, vam dir que faríem un canvi respecte a com havíem fet, per l’experiència. Per tenir molta més agilitat, sabem que l’administració és molt lenta i s’havia d’agilitzar tot el procés, e que hem fet és que les tres tinences d’alcalde i l’alcalde estigués tot igual, és a dir, només canviem el Jaume i jo, la resta no. Hem mantingut tot com ho portàvem en l’anterior legislatura, seguim tot igual, i nosaltres fem els dos anys i dos anys.
Amb la diferència que el darrer mandat jo em vaig ‘menjar’ els dos anys de pandèmia, pel qual, amb tota sinceritat, a mi no se’m va visualitzar gens, però vaig gestionar la pandèmia. Per això sé i entenc moltes vegades com la van viure, per exemple, Salvador Illa i Pedro Sánchez; ho sabem tots perquè ens va tocar a tots, però realment els qui teníem la responsabilitat d’estar en un lloc en l’administració, que havíem de donar la cara i vetllar per la ciutadania… van ser moments molt durs i, a vegades, et senties sol perquè no sabies de què anava res, no ho coneixíem, i ens faltava de tot. No sabies a quina porta havies de trucar perquè tothom estava tancat a casa i tot estava tancat, per tant, van ser dos anys d’aquesta gestió, en què vam intentar anar preparant coses, ens en vam sortir; però fa la sensació que el segon que arriba s’emporta tots els mèrits, però van ser fruit d’un treball conjunt de tots 4 anys. Els dos primers, és veritat que et dediques a preparar coses i veus el resultat quan arribes al final.
Què canviarà, llavors?
Fem reunions de coordinació, on estem els quatre membres -alcaldessa i tinents ara mateix-, i prenem decisions de tal manera que, també, evitem diferències que hi pugui haver entre els companys, ja que aquesta vegada som 11 regidors. Tantes persones en una reunió pot fer que es perdi temps en temes menys importants i, així, amb els temes ‘grans’ ens reunim tots quatre i cadascú de nosaltres tenim la responsabilitat de transmetre-ho al nostre grup. Qualsevol cosa que s’hagi de modificar, ens tornem a reunir i així, fem una trobada a principis de setmana i una a finals; i quan arribem a un acord, ja ho passem a secretaria perquè ho tirin endavant. La resta del govern l’hem dividit també en àrees, cadascú de nosaltres és el president d’una i a sota d’aquesta presidència, hi ha els regidors, siguin del teu grup municipal o no, que porten unes regidories concretes.
Quines han estat o seran les primeres actuacions del mandat?
Hem prioritzat aquelles coses que teníem sobre la taula: teníem la carretera a mig acabar, que la Generalitat no ens l’havia entregat, i ja ho han fet aquesta setmana. A nosaltres no ens agrada com ha quedat, ja ho vam dir el primer dia, però hem aconseguit que el projecte inicial, en què demanàvem una rotonda principal a la carretera de Santa Coloma, perquè ens queixàvem que, com la majoria gent que ve a Cunit és de la província de Barcelona, quan arriben aquí havien d’anar fins a l’altra rotonda a fer la volta i tornar per poder accedir al municipi; siguin cotxes, autobusos, roulottes o, per exemple, els camions grans del circ. Tothom vol anar a la platja, ve molta gent de l’interior, i molts d’aquests vehicles no passen per sota el pont i han de fer tota la volta o bé creuar per dins el centre, i tampoc és l’objectiu dur més tràfic a la zona urbana. Ho hem aconseguit, ja ens van presentar la proposta la setmana passada.
I ara hem demanat uns semàfors perquè encara tenim alguns punts que són perillosos perquè hi ha molta gent que no respecta el fet de travessar la carretera per les zones de vianants. Nosaltres volem que, al final, la carretera sigui una travessia urbana i que sigui molt més amable i agradable; nosaltres farem la neteja i arreglarem tot tal qual ho tenim. Conjuntament amb la rotonda, hi haurà algun canvi més que serà senyalització lluminosa dels passos de vianants, que estem demanant perquè a la zona pròxima a Cubelles en van posar i la part nostra no. Hi ha una part d’enllumenat que tampoc ens acaba de funcionar molt bé i hi ha una sèrie de coses que ens van dir que prenien nota i ho inclourien en aquest nou projecte que faran.
No només han revalidat l’alcaldia, també la confiança ciutadana. Quines són les necessitats principals de la població a què hauran de donar resposta?
En la legislatura passada vam estar treballant pel que fa a les principals queixes de la població sobre neteja viària, recollida d’escombraries, neteja de platges i jardineria, que anava tot junt en un contracte que teníem des de l’any 2000, que ho va guanyar tot la mateixa empresa. I des de llavors a ara no té res a veure, ni la població –ara mateix estem sobre els 16.000 habitants i des de la pandèmia estem creixent uns 1.400 habitants cada any- i, per tant, a la qual hem de donar servei. A més, la majoria són famílies amb nens petits, que han d’anar a les escoles -però estan completes i ja no hi cap ningú més, estem pendents d’un nou institut, que ja està en marxa el projecte, però ens han dit que fins al 2025 o 2026 no el veurem fet; però ja estem en llista i haurem d’anar a per una quarta escola-; també amb els Fons Next Generation vam aconseguir una subvenció per construir una segona llar d’infants -que tenim ara a punt d’adjudicar-se el projecte per començar l’obra, que la nostra intenció és que estigui en funcionament el mes de gener perquè tenim llista d’espera-, i aquestes eren de les primeres coses que teníem.
En qüestions mediambientals, per tant, busquem una transformació profunda, així com en la gestió de platges, perquè a última hora el Ministeri de Medi Ambient ens va fer una plantació, premsant dunes, per evitar que ens quedem sense sorra per l’erosió que hi ha en aquests moments, i no podíem netejar la platja com fins ara només passant la màquina; hem implantat un sistema de gestió integralment, hem posat uns lavabos nous a les platges i amb tot això estem canviant la imatge de primera línia, de la platja pròpiament, no del passeig. Passa que tota aquesta gestió s’ha fet manualment i, per tant, el pressupost que es tenia per la zona de platges s’ha modificat totalment.
Vam adjudicar, també, a principis d’any un nou sistema de jardineria totalment canviat, amb més personal i més mitjans, maquinària nova; a més de nova plantació, que en l’anterior contracte no hi havia prou inversió per fer-la i ara tenim una quantitat per destinar-la a determinats llocs. La primera acció que farem és crear un refugi climàtic, a un terreny que ens ha cedit el ministeri a l’avinguda de Sitges, davant de la via del tren, i que queda molt ‘tancat’ entre blocs de pisos i serà el primer refugi climàtic de Cunit fet expressament amb aquesta intenció i segons la normativa específica.
Un dels aspectes positius de repetir mandat és donar continuïtat a projectes que ja s’havien iniciat. Què va quedar pendent?
Celebrem que el passat 1 de març vam adjudicar el nou sistema de recollida de residus i això ens portarà molt enrenou al principi, calculem que durant el primer any, però per començar, hem iniciat una campanya amb tots els comerços i restaurants, que creiem que són els primers que han d’ajudar per anar adaptant-los fins que es pugui iniciar el nou sistema. A una part del poble farem la recollida porta a porta i, a l’altra, contenidors intel·ligents, que arribaran a finals de setembre o mitjans d’octubre, ja que s’han hagut d’encarregar i ja tenim els models definitius; els posarem al carrer perquè la gent els vagi veient i acostumant-se, ja que de moment, estaran oberts, però no tindran el software. Aquests contenidors van conjuntament amb uns camions adaptats per fer la recollida i vam tenir la mala sort que el tribunal de contractes ens els van impugnar i vam estar mesos sense resposta, les noves màquines escombradores també van trigar més d’un any. Ara ja podem adjudicar els camions, que haurem d’esperar de 3 a 4 mesos.
Al mateix temps, hem obert la deixalleria petita que estava tancada, l’hem posat en funcionament i automatitzat, la gent pot anar amb la seva targeta i descarregar de 8 del matí a 8 del vespre, de dilluns a diumenge; el més important per nosaltres és el reciclatge, pel qual cada targeta va vinculada al valor cadastral de cada habitatge, estiguis empadronat o no, i els propietaris tenen un 50% de descompte al rebut de les escombraries, si evidentment reciclen i fan ús de la deixalleria x vegades l’any. De fet, al costat de la deixalleria, hem creat un primer parc infantil ecològic, amb materials reciclats i fusta; hi ha la part de jocs que ja està completa, falten aspectes d’enllumenat i jardineria, i volem que tingui una funció educativa: quan els pares vagin a la deixalleria, que portin els nens i puguin jugar allà al costat i també volem que les escoles hi vagin perquè vegin com, el que reciclen a casa i es porta a la deixalleria, es pot transformar en jocs que es poden gaudir i utilitzar. A més, la construcció ha estat íntegrament finançat per una subvenció de la Diputació de Tarragona.
Com avança la implantació del bus urbà?
El vam posar en marxa i ens van posar una denúncia perquè feia més quilòmetres dels que teníem establerts, tot i que nosaltres sabíem que si podia fer-ne 50, només es feien 48’5 km. Però vam estar un any i mig per poder-lo posar en marxa, des que vam aprovar el projecte. L’administració es molt lenta i, des que comences a elaborar un projecte fins que el veus fet realitat, t’adones que 4 anys passen molt de pressa; per això, sempre és ideal almenys fer dues legislatures perquè puguis veure quelcom que has iniciat i el canvi que realment suposarà.
I en altres àmbits, com la sanitat o la cultura, en quins projectes concrets s’està treballant?
Una actuació que podrem fer aviat, potser triguem 6 mesos, però no més enllà, és que el local on estava l’antic CAP, que va quedar petit i va esdevenir un centre logístic del departament que pràcticament estava tancat, no el feien servir; nosaltres els vam fer una oferta per quedar-nos-el i intentar donar un servei molt més digne de serveis socials del que estem oferint en aquests moments. Ara mateix, serveis com l’atenció a les dones o al col·lectiu LGTBI estan en el mateix espai que el casal d’avis, i no pot seguir així. Tenim coses encara que són molt de poble petit, quan Cunit s’està fent gran en població, però els espais són els que són i no n’hi ha més. Per això, vam dir que nosaltres compraríem el local, ens faríem càrrec de les obres que calgués fer i podrem aprofitar la distribució dels despatxos que ja hi havia. Ara ens ho han autoritzat i qualsevol dia d’aquests signarem el conveni definitiu, ja tenim redactada la memòria del projecte i tot a punt per adjudicar l’obra. El nou local acollirà l’àrea de benestar i el servei a les persones, l’assistència social a tots els nivells concentrada en el mateix espai, perquè la gent amb determinades vulnerabilitats pugui ser atesa en unes mínimes condicions i amb dignitat.
També, després de l’estiu posarem en marxa un servei d’agents cívics que seran integradors socials i educadors perquè estiguin al carrer per lluitar contra l’incivisme i garantir la convivència al municipi. Perquè l’espai públic és de tots i hi ha accions com les pintades, llençar escombraries, les persones que no recullen les deposicions dels gossos… que s’han de controlar; no cal policia que posi multes, sinó fer pedagogia amb determinades normes bàsiques per evitar-ho. Especialment, a diverses zones costaneres ens hi estem trobant perquè tenim una població molt plural i hem d’intentar conviure tots amb respecte.
Fa uns dies, Cunit celebrava la seva Festa Major, com s’ha viscut enguany?
A la Festa Major vam tenir una implicació nova de joves que de petits ballaven -estaven al Ball de Bastons, feien Pastorets…- i aquesta vegada van voler sortir i van fer un ball que era una barreja de les diferents danses, recordant la seva infància. Va anar molt bé i van estar molt contents de poder-ho fer. Tenim una entitat que es diu ‘Tocats pel foc’ que ja fa uns anys que impulsen diversos elements, enguany va ser un gegant, l’any passat una bèstia petita… i és una associació molt familiar, tenen Diables infantils i fan altres activitats en família i col·laboren en les festes. La sorpresa d’enguany dels Joves Diables va ser que han introduït els seus fills i ara surten també els infants. Veure una nena de 5 anys donant sortida al correfoc va ser molt emocionant perquè significa que això és el futur pel qual hem treballat i que les coses s’estan fent bé.
I ja que feien l’aniversari, se’ls va dir a l’anterior legislatura, que intentaríem, ja que tenim el drac i la draga, fer alguna altra bèstia que podria ser un dragonet o un animal similar, que ho treballaríem entre tots, grans i petits, per no perdre aquesta tradició i que aquesta entitat continuï funcionant. Al mateix temps, l’Ajuntament tenia un projecte de 4 gegantons, ara en tenim dos, i tirarem endavant per aquests dos que ens falten i voldríem tenir-ho per la Festa petita pel dia 20 de gener i fer l’estrena llavors. Si no és així, buscarem una altra data per fer el bateig de totes les peces noves de la Festa Major perquè la nostra idea és muntar tot el Seguici Festiu al Casal Municipal, on està la biblioteca, per tal que pugui estar exposat i sigui visitable; i així la gent que visiti Cunit pugui conèixer la nostra història i la nostra tradició.
A finals d’any, caldrà definir els nous pressupostos de cara al 2024 per poder tirar endavant tots els projecte. En quina situació econòmica es troba el municipi?
La situació econòmica del municipi en aquests moments és boníssima, tenim un endeutament molt baix i tenim capacitat d’inversió d’uns 3 milions d’euros per any. Per tant, podem invertir en els diversos projectes. El problema és que tenim un topall quant a personal, que és el “capítol 1” per poder treballar, però són condicions que ens venen donades per l’Estat i, més enllà de les places de la Policia Local, nosaltres no podem contractar més personal. La població ha crescut i necessitem, especialment, tècnics municipals, però és complicat perquè no podem obrir places de funcionari, no podem tenir les places reglamentàries; i, llavors, hem de recórrer a contractació externa. Però el creixement continua, el Baix Penedès és la ‘ròtula’ de les dues àrees metropolitanes, i sobretot per la proximitat amb Barcelona.
El creixement poblacional no és només estacional pels turistes, durant tot l’any venen persones no residents?
Abans, la gent que venia comprava l’apartament i deia que vindrien a jubilar-se a Cunit. Ara no. Ara són els fills dels qui van comprar que venen a viure aquí, venen amb les seves famílies perquè la qualitat de vida d’aquí no és la de Barcelona, s’hi troben bé i venen al municipi. És el gran canvi que s’ha produït amb el temps en la població de Cunit.
Aquest fet va acompanyat de la reactivació econòmica i del comerç.
Exacte. Abans qui vivia i treballava a Barcelona, venia aquí el cap de setmana per passar-s’ho bé, per oci o per descans. Ara la gent viu aquí i, llavors, els nens van a l’escola, l’institut, la universitat… i com ja estan vivint aquí, busquen feina aquí al voltant, no pensen a tornar a Barcelona. El greu problema que tenim al Baix Penedès és l’atur i costa molt que, en aquest sentit, la Generalitat ens escolti. Hem d’intentar promocionar-nos a nivell econòmic perquè hem de buscar alternatives, hem de lluitar per l’activació econòmica.
En paral·lel, hem incrementat els habitatges turístics, però no hem crescut en hotels. Llavors, no es diversifica l’oferta i ara hem de fer aquesta feina, i tenim la sort que hi ha dos espais a primera línia de platja que poden marcar totalment el futur hoteler del municipi. El Departament d’Interior va fer un PDU i ens ho va parar, ens van dir que a finals de juliol ens dirien alguna cosa i ara estem esperant a veure quina és la proposta que ens fan.
Per aquesta proximitat amb Barcelona, precisament, l’anterior mandat van reclamar un servei de transport públic de qualitat, una millor connexió.
Amb el tren tenim bona connexió, però nosaltres demanàvem el bus exprés, que el vam tenir durant un temps i anava molt bé, però ens el van treure. Ara l’estàvem tornant a reclamar. Molta gent va i ve a Barcelona cada dia perquè hi treballa, i per això és important.
I pel que fa a la mobilitat dins el municipi, s’han ampliat les zones d’aparcament de pagament. L’objectiu era reduir la massificació turística a les platges?
A la zona de les platges trobàvem que molta gent que tenia el seu pàrquing, no entraven el cotxe i el deixaven al carrer, ocupaven les voreres, treien espai, etc, durant els mesos d’estiu. Llavors, la persona que volia anar a la platja o algun dels restaurants no podia perquè no trobava aparcament, per moltes voltes que fessin. Per això vam posar la zona taronja, que enguany ens ha servit com a prova pilot per veure com funcionava, i a partir d’ara anirem veient diferents queixes que hi ha, cadascú té les seves problemàtiques i les hem d’escoltar totes per a després, de cara a l’any vinent, veure quines modificacions són més factibles i ho anirem adaptant d’acord amb allò que necessita la població. Moltes vegades en segones residència no tenim un cotxe, n’hi ha dos o tres, perquè venen familiars i amics, i el que volíem és que hi hagués una rotació de vehicles.
Ara mateix, crec que, tot i les queixes que hi pugui haver i les errades, que n’hem fet moltes, i que el primer any d’implantació sempre costa, l’any vinent funcionarà molt bé. Al final, érem l’únic municipi de la zona que no ho teníem instaurat i la gent de Calafell i Cubelles venia a aparcar aquí, tocant al límit amb ambdós municipis. I també hem vist amb això que qui tenia aparcament privat, ja no deixa el cotxe al carrer.
Com a atracció turística, es va aprovar la instal·lació d’un nou càmping amb una llacuna de surf a la Masia Cal Pla. Com es desenvoluparà?
Serà un càmping molt natural, amb bungalows de fusta i sobre base de fusta, per tant, l’arbrat continuarà igual que ara. Aquesta zona, ja fa dues legislatures, que el govern que hi havia va fer una modificació i van aprovar la construcció del càmping, una zona que compta amb una masia modernista molt impressionant i sempre ens deien que l’Ajuntament se n’havia d’encarregar, però l’Ajuntament mai podrà rehabilitar-la ni mantenir-la perquè tenim moltes altes necessitats a cobrir. Per tant, com el propietari ja tenia aprovat per fer un càmping, això l’ha ajudat a poder vendre la finca sencera com ell volia. Si fos només la part que necessitava el complex, era més senzill que no tota l’extensió, però va tenir sort de posar-se en contacte amb aquesta empresa andorrana. Un dels empresaris és surfista professional i expert i, com ara el surf ja serà esport olímpic, tothom que està federat necessita un espai on poder practicar i aquesta és la finalitat amb què s’han pensat.
Hi ha un malentès al voltant de la llacuna i és que no és gens profunda, és com una piscina de metre d’aigua, perquè el que realment és important és l’equip tecnològic que hi ha al darrere. És el que marcarà la rapidesa i la força de l’onada, en canvi, al mar no ho pots controlar, i un professional podrà escollir entre diversos nivells. I a cada hora, només podran estar 90 persones dins l’aigua. No parem de rebre trucades de professionals que volen saber quan estarà en marxa, ja que podran venir a practicar sense necessitat d’estar al càmping i viceversa.
Al recinte només es podrà accedir caminant o amb boogies per portar el material i es farà una gran extensió d’aparcament per deixar el cotxe. Llavors, faran una gran plantació d’arbrat a la zona, així com hi haurà, al voltant d’aquesta zona, els corresponents bars i petites botigues, possibilitat de llogar equipaments pel surf, etc. L’empresa ja ha començat la rehabilitació la masia, han començat per la façana i estan valorant l’estructura i l’estat de l’interior -ja que ha estat molt de temps tancada-, però ja han fet tota la neteja de la finca. A nosaltres ens cedeixen la part d’un turó que quedarà preservat pel municipi i es mantindran els camins naturals per on la gent va a caminar i les barraques de pedra seca, que s’han anat rehabilitant; i es poden mantenir les caminades culturals, per conèixer l’entorn i es podrà accedir a la finca lliurement pels senders, que ara estan ben cuidats. També, hi haurà una zona de restauració i recepció per atendre els visitants, i uns grans espais es convertiran en un coworking privat, mentre una zona de jardins serà oberta al públic.
Crec que això serà un ‘abans i després’ per Cunit. La veritat és que tots els informes que han presentat de l’OTA (Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental), ja que és la part de què es queixaven els ecologistes, són favorables; però també farem un conveni amb ells i les escoles perquè puguin anar i aprendre, com qualsevol persona hi podrà anar. En si, vindran professionals, això no vol dir que algú per oci vulgui anar a passar una estona i a surfejar, però realment va adreçat a professionals del surf.
La preocupació mediambiental és important pel context actual de sequera, que també afecta com a municipi costaner.
En aquests moments, nosaltres no tenim gran problema i, en el cas del projecte, tampoc ho serà, sinó hauríem dit que no. A més, la llacuna no s’haurà de buidar constantment, potser una vegada l’any quan facin la revisió de la maquinària, i hauran d’anar omplint la poca quantitat que es pugui anar evaporant. A part d’això, la quantitat d’arbrat que han de replantar serà molt superior a l’actual i, de fet, han recuperat l’entrada principal com les d’abans i poder entrar directament a la façana de la masia és un gran què.
En un primer moment, nosaltres vam dir que no ens pronunciaríem fins que l’OTA digués si mediambientalment era correcte o no. Quan els informes ho van confirmar, vam dir que sí al projecte i ho vam aprovar a finals de l’anterior legislatura i ara està en mans de la Generalitat que és qui ha de completar l’últim pas; però creiem que, com no hi ha cap problema amb l’entorn i el medi, anirà funcionant. Des de l’Ajuntament hi creiem molt, quan ho vam fer públic, van arribar les queixes, però també tenim l’altra part que ens ho demana. Si mirem els diaris esportius són els qui més publicitat en positiu han fet perquè aquesta empresa té el seu punt de referència a Bilbao i és allà on els especialistes i tècnics fan totes les proves amb les tecnologies que utilitzen aquestes llacunes, i després tenen diferents complexos per Europa. I això suposa un benefici pels restaurants, botigues i comerços de cada zona. Per exemple, pocs dies després d’anunciar-ho, ens va trucar un noi de la província que es dedica a fer taules de surf artesanalment, que les pinta manualment i són úniques, i ens va dir que voldria venir i establir-se i fer aquesta publicitat; ens van trucar restauradors que també volen participar.
Nosaltres com Ajuntament no tenim la decisió, però, a canvi de dir que sí, vam demanar que des de l’empresa ens facin un carril bici des de dalt a la primera urbanització que passa per damunt de la Masia Cal Pla fins a l’estació de tren, perquè la gent hi pugui arribar fàcilment. Per tant, si ells fan el carril bici i una part per als vianants, nosaltres ens comprometem a fer una parada d’autobús, però aquest és el condicionant que vam posar. El projecte que els hem redactat té un cost de 800.000 € i no ens van dir que no, és el primer que han de fer, conjuntament amb l’obra que faran.
La idea és que el projecte sigui de benefici mutu.
Correcte. Un conveni amb el qual els nens puguin anar en unes hores concretes, de la mateixa manera que estant a l’escola també van a la piscina, que puguin anar-hi i practiquin de forma gratuïta en hores escolars com a esport o també com a extraescolars fora d’horari. I, a més, disposar dels jardins per si algun dia volem organitzar concerts o qualsevol esdeveniment i, evidentment, que si jo vull passejar per la zona es pugui caminar o anar en bici pels camins que ja teníem establerts; així com si necessitem algun dels espais per fer una conferència o un acte, que sigui gratuït mitjançant unes quotes anuals.
Els ho hem demanat i no ens han posat cap problema, aquest ha estat l’acord al qual hem arribat. Ells l’espai de càmping ja el tenien concedit perquè l’anterior equip de govern va fer la modificació, llavors, tampoc podíem demanar res més ni cap canvi en benefici per l’Ajuntament. Van pensar que un càmping amb la gent que pugui atreure ja donarà vida al municipi, per tant, ells no havien demanat cap contrapartida, com nosaltres sí que hem vist necessari.
Davant d’aquests grans projectes i els objectius previstos per la legislatura, amb quin missatge voldria que es quedés la població d’aquí a 4 anys?
Doncs que treballem, evidentment, per un municipi sostenible, tant a nivell mediambiental -que ho respectem moltíssim- com a nivell econòmic. En aquests moments, intentar buscar projectes que ens moguin i ens portin economia al municipi és el més necessari, perquè el que no volem és que Cunit es converteixi en una ciutat dormitori. Per tant, som conscients que hem de lluitar per aconseguir-ho i aquest és el nostre punt número 1, i que funcioni tot l’any, no només els dos mesos d’estiu. Evidentment, aquí no podem tenir indústria o certes coses, però sí que podem donar molts serveis i és necessari apostar per aquesta part. Al final, vivim de la platja.
L’economia ens ha de donar aquest valor afegit, llocs de treball… perquè sinó no podrem avançar mai quant a l’IBI, vivim d’això i és pel que la gent es queixa; si volem rebaixar o, com a mínim, deixar-ho com està, hem d’intentar tenir uns ingressos diferents dels que tenim en l’actualitat. Això t’ho porta que hi hagi activitat econòmica.
Aviat, perquè l’obra ja està acabada, obrirem un centre de negocis, que ve a ser un coworking una mica més modernitzat, amb una part de lloguer d’oficines i una altra per l’assessorament d’empreses. Serà per gent que vingui a Cunit o gent que teletreballa i així no haurà de ser a casa, a més estarà al costat de la platja, en una zona que tenim de parc urbà. Esperem tenir-ho en funcionament en un parell de mesos. Hem començat amb aquesta primera llavor perquè hem d’aconseguir que hi hagi emprenedors que es comencin a moure, gent que s’ha quedat a viure aquí, però que, en no trobar aquests espais, ha marxat a Vilanova; i en veure que projectàvem aquest centre de negocis, han dit que podrien venir cap aquí. Amb això farem que els emprenedors es formin aquí i al cap d’uns anys puguin ocupar també altres locals del centre que ara mateix estan buits, i aquesta serà una manera de reactivar el nucli antic del municipi.
