Calafell aprova els seus segons pressupostos del mandat ampliant majories. A banda dels membres del govern, també han incorporat el Partit Popular amb un pacte lligat a inversions. Desgranem els punts més importants dels comptes i tracten els principals problemes del municipi i el territori amb el seu alcalde, Ramon Ferré.
Recentment, han aprovat els pressupostos amb el suport del PP. Per què?
Perquè sigui més representatiu de la població. Poder incorporar altres sensibilitats que no són les de l’equip de govern (PSC-Junts) també és positiu. Fa que sigui més ric. L’hem obert al Partit Popular i a la CUP, han sigut els únics amb qui hem negociat. Des del primer dia vam dir que amb la resta de forces no volíem tenir-hi converses perquè havien fet una campanya molt negativa.
La situació tensa amb alguns grups municipals pot millorar d’aquí a finals de mandat?
No. Només hi ha una solució. Que canviïn les persones. En altres legislatures havíem pactat amb aquests grups perquè hi havia altres persones amb altres maneres de fer. Però amb aquestes no en volem saber res.
Quin mapa d’inversions planteja el pressupost?
N’hi ha diverses. Les que hem pactat amb el PP, com fer la gespa del camp de futbol de Segur, remodelar la tribuna del camp de futbol de Calafell, destinar diners a carrers de Segur i les obres del sostre de la Ciutadella Ibèrica. Després hi ha moltes obres de caràcter plurianual com el pavelló de l’institut Camí de Mar, els patis, les obres dels carrers de Segur i d’altres.
“Poder incorporar altres sensibilitats al pressupost fa que sigui més ric”
Aquest gener van començar les obres de Segur Platja. Què han de suposar pel municipi i quin calendari tenen?
Té un calendari de 16 mesos d’obra. Renovem integralment tots aquests carrers i es tracta de l’obra més important que s’ha fet al municipi pel que fa a l’import i l’àmbit. Va des del carrer Rin al Loira i de la via del tren al passeig marítim. Són molts carrers i, tot i això, estem parlant d’una desena part de Segur. Arreglar aquests carrers és importantíssim perquè és una zona amb problemes d’inundabilitat i de degradació social. L’índex de delictes és molt elevat i cal fer un canvi urbanístic perquè millori la sensació d’inseguretat. Alhora, és una zona que preferentment era de segona residència i volem que es converteixi en primera. De fet, és la que està creixent més en tot el municipi.
Comenta les segones residències. Els municipis costaners tenen el problema d’augmentar en població fixa, però no en empadronaments. Com encaren això?
Hem parlat amb diversos caps de delegació de la Vegueria i el delegat. Que la gent que viu al municipi es pugui empadronar és per a nosaltres la màxima prioritat. No ho fan perquè no volen perdre els especialistes que tenen a Barcelona. Aquesta setmana va venir la gerent de la regió sanitària del Penedès i estan estudiant al Parlament una llei perquè a tot Catalunya hi hagi lliure elecció d’especialistes.
Som un dels municipis que més creix de Catalunya. Estem a 32 mil habitants censats, però vivint n’hi ha uns 50 mil. Tenim molt de recorregut. Els caps de setmana d’hivern arribem a 70 mil i a l’estiu sobre els 90 mil. L’empadronament és un problema real perquè fa que tinguem menys recursos per donar més serveis.
“Les obres de Segur Platja són les més importants que s’han fet al municipi”
De fet, el Penedès té mancances en diversos serveis públics, sobretot els sanitaris. Se senten oblidats?
Tenim un problema d’encaix territorial. Estem a la vegueria del Penedès, que no està oficialment aprovada ni està reconeguda per la constitució. A més, som l’única comarca que estem a la província de Tarragona. Som regió metropolitana de Barcelona i, en canvi, la regió metropolitana de Tarragona no ens incorpora per res. Estem en una zona on no som res i ho som tot. La Constitució es va fer en una època i, si cal revisar-la, potser s’hauria de fer. Hi ha una realitat que supera el que està escrit. Nosaltres no reivindicarem canvis de província, però s’ha de trobar una solució als problemes sanitaris. Que hi hagi lliure elecció d’especialistes i que la gent que viu a Calafell, en lloc d’anar a urgències quan tenen un refredat, puguin anar al seu metge de capçalera al CAP de Calafell.
Pel que fa a la mobilitat, hi ha la reclamació de construir una Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Penedès com a Terres de l’Ebre. És la solució?
Quan es pensa una ATM se suposa que són línies de transport amb una metròpolis de referència. Però quan veus que en fan una a Terres de l’Ebre dius: quina metròpolis hi ha allí per crear això? A partir d’aquí, et planteges per què no n’hi ha una al Penedès, on hi ha més població, o a altres llocs de Catalunya. Hem de treballar per una integració total del transport a Catalunya i que puguis viatjar per tot Catalunya. Una mica com la vinyeta de les autopistes. Al final, acabarem tenint 50 ATMs i la gent no sabrà quin bitllet agafar.
“S’ha de trobar solució als problemes sanitaris i que hi hagi lliure elecció d’especialistes”
La majoria del ple es va posicionar de nou a favor de la comissaria entre Calafell i Cunit. Van mancants?
És la reivindicació que fem des de fa temps. Amb la consellera ens hem reunit diverses vegades. Li estem demanant que hi hagi més efectius de Mossos al Vendrell i que omplin la comissaria. A partir d’aquí, que s’estudiï fer-ne una de nova entre Calafell i Cunit. Hi ha una manca d’efectius que es fa evident quan les policies locals no acaben de funcionar. Això fa que vinguin els Mossos a aquests municipis i els que no tenen policia local queden desatesos. Al final, manquen efectius per tot arreu. Aquest fet ha d’anar vinculat a les solucions d’encaix de les policies locals. Reivindico un comandament únic des de Mossos d’Esquadra perquè tingui més sentit l’operabilitat al territori i aprofitar els recursos.
El turisme és un dels principals actius. Tot i que el sol i platja és un atractiu, volen mostrar altres potencials. En què es volen fixar?
Nosaltres sempre hem tingut un turisme cultural important amb el patrimoni. Tenim diferents museus i espais oberts, com el castell, la Ciutadella Ibèrica, la Casa Barral o la confraria de pescadors. Ara hem obert el museu de l’hoquei i estem acabant de fer el Museu del Circ Raluy. Quan la gent ve al municipi, vol noves experiències. Hem de mirar d’oferir experiències que només podem donar nosaltres. A més, fa temps que treballem amb els festivals Rock-a-Billy. Vivim del turisme. Volem potenciar que la gent vingui durant tot l’any i consolidar-nos com un referent.
“Demanem més efectius de Mossos al Vendrell i que s’estudiï una nova comissaria entre Calafell i Cunit”
El comerç és també una peça clau en aquest entramat turístic.
El comerç està patint una crisi des de la pandèmia. Molta gent s’ha acostumat a comprar online i inclús marques grans estan tancant botigues. Si això va en aquesta línia, les ciutats perdran l’alegria al carrer. No volem que ens passi. Quedarien els carrers buits i faria sensació de marginalitat. Per això, estem treballant perquè hi hagi moltes activitats i que la gent surti aprofitant el clima que tenim.
El Carnaval s’ha modificat per contraprogramar-se amb el del Vendrell. Era inassumible el volum de carrosses?
No és ben bé una contraprogramació. És una decisió acordada amb el Vendrell. Ens hem adonat els últims anys que hi havia 45 carrosses que entraven a Carnaval i gairebé unes altres 45 que es quedaven fora. Aleshores, ens vam asseure amb el Vendrell. Els vam dir que portem anys intentant que comencin abans, però ens arriben les carrosses sempre tardíssim i creiem que hi ha carrosses per uns i altres. El que vulgui anar al Vendrell que vagi allà i el que vulgui a Calafell que vingui aquí. També ens passa el mateix amb Cunit. Per nosaltres és importantíssim que el Carnaval es produeixi en horari comercial de restauració. Volem un retorn econòmic pels negocis del municipi.
“Per a nosaltres és importantíssim que el Carnaval es produeixi en horari comercial de restauració”
Quan s’adjudicarà el nou servei d’autobús?
Es va impugnar per part de les empreses i ara ho hem tornat a publicar. Estem a l’espera que s’adjudiqui i que puguem ampliar l’horari del transport. Bàsicament, que puguem començar a les 5 del matí i acabar a la 1 de la nit. La millora és significativa. A més, els recorreguts seran més òptims i s’adaptaran a la realitat actual.
Que si algú vol anar a sopar no vagi just…
Exacte. Aquest és el problema que ens trobàvem en molts casos. Que havien d’agafar l’autobús a les 10, però no havien acabat de sopar. I també permetem que els primers i els últims trens tinguin servei d’autobús. Són molts diners, però hem apostat per aquest tema.
D’altra banda, també hem dotat de despesa corrent els moviments de sorra. L’any passat va ser Costes i enguany ho farem des de l’Ajuntament. Periòdicament, farem transvasament de sorres des del Port de Coma-ruga fins a la platja de Calafell, perquè els corrents marins se la tornen a endur a Coma-ruga. Ho necessitem per estabilitzar les platges.
“Amb el nou servei d’autobús podrem començar a les 5 del matí i acabar a la 1 de la nit”
Es planteja una solució a llarg termini?
Estem treballant amb el Ministeri solucions a llarg termini. En tenim dues sobre la taula. Una és la desconstrucció, que ja hem aplicat a la plaça del Mil·lenari. Retrocedir les estructures en domini públic i recuperar platja. L’altra és fer una regeneració de platges com als anys 90. Ho estem discutint amb el Ministeri.
Els veïns s’han queixat per la previsió d’enderrocament del pont de Mas Mel. Què està passant?
Hem volgut ser molt transparents i hem explicat les propostes que hi ha, però ens falten encara moltes imatges per explicar bé el que es farà. Això ha donat peu a que la gent interpreti les solucions malament i que hi hagi gent que pensi que trèiem el pont que travessa la via del tren. Això no és així. Es manté, però en lloc de seguir la carretera i anar cap amunt es para a la carretera. No hi haurà cap problema de comunicació d’una banda a l’altra de la via del tren. Al contrari, es fa un pont peatonal al costat d’aquest pont. La gent no quedarà incomunicada. Volem que aquella zona es converteixi en un nou centre de Calafell.
