Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Parlem amb el regidor de Festes de la Paeria de Lleida sobre les Festes de la Tardor, que aquest divendres donen el tret de sortida a quatre dies d’activitats. En aquesta entrevista, repassem els principals eixos d’aquesta edició, el protagonisme del Centre Històric, l’aposta per la cultura popular i el talent local, la seguretat i la voluntat de fer unes festes accessibles, participatives i de convivència.
Aquest divendres comencen les Festes de la Tardor. Quin és l’objectiu que us heu marcat enguany i què us agradaria que quedés d’aquesta edició quan s’acabin les festes?
Tornem a trobar-nos en un inici de les Festes de la Tardor, aquí a la ciutat de Lleida. Ara mateix estic a la Paeria i, a més, començarem amb el pregó, que és aquí a la plaça de la Paeria, que convido a tots els lleidatans i lleidatanes que vinguin amb la pregonera, la Montserrat Seró, que ella és una cantant, una soprano, que, a més, ens vindrà amb alguna sorpresa, que no només serà un pregó habitual, sinó que la música també plenarà la plaça de la Paeria d'un gran espectacle, així que convido a tothom, i això donarà el tret de sortida a totes les activitats de festa.
Tenim les activitats de caire popular al voltant del Seguici, la trobada castellera, diferents esbars... Jo crec que hi ha una oferta de cultura popular, la Nit de Foc, que, a més, es modifica d'espai i passa davant del rectorat, un espai més amable, sense tantes barreres arquitectòniques, on podran gaudir, petits i grans, d'aquesta gran nit de foc, i després, l'eix al voltant del Centre Històric, plaça del Dipòsit, Pista Panera, l'Espai Cavallers, on també hi haurà activitats de caràcter familiar, música. Jo crec que moltes activitats, amb ball de Festa Major per acabar la Nit de Foc. Moltes activitats per a tots i totes i perquè puguin gaudir d'aquestes festes de forma segura, còmoda, al voltant d'un espai delimitat, perquè, a més, tindrem el bus nocturn, que funcionarà els quatre dies de festa, i, a més, conjuntament amb aquesta efemèride de la celebració dels 325 anys del primer document del Ball de Bastons de la nostra ciutat de Lleida.
Un dels eixos d’aquest any és potenciar la cultura popular i les tradicions. Com es pot aconseguir que aquestes tradicions connectin també amb les generacions més joves i no quedin només com una qüestió de passat?
Un dels eixos més importants de les Festes de la Tardor és, per una part, tots els temes de cultura popular, de les nostres tradicions i, per una altra part, que també sigui una projecció del nostre talent local. Objectius? Doncs, per les dues vies, és no només les activitats de Festes de la Tardor o les Festes de Maig, sinó fer activitats de forma anual per potenciar aquesta participació en els esdeveniments. Ja ho veiem observant que cada vegada hi ha més públic en aquestes activitats, que tenen aquest caire més familiar i que, al final, agafen tots els públics.
És una de les línies identitàries que jo crec que ens fan com a ciutat, que hem de continuar explorant. I després, el fet de tindre espais escènics també per a aquests grups de la nostra ciutat, per a aquestes companyies, perquè també puguin ser un espai que els promocioni i perquè els lleidatans i lleidatanes moltes vegades no coneixem propostes artístiques de la nostra ciutat, doncs aquest és un escenari, les Festes de la Tardor, de promoció també pel nostre talent local.
Enguany hi ha una aposta important pel talent local i hi participen una cinquantena d’entitats de la ciutat. Com es pot trobar l’equilibri entre donar protagonisme als artistes i entitats de Lleida i, alhora, oferir una programació que sigui atractiva per a tothom?
Fem una mica de mapeig, perquè sí que és cert que tenim molts factors en compte, és a dir, si han format part d'algun procés creatiu amb els bucs d'assaig, per exemple, que és un espai de la nostra ciutat per promocionar grups, de si són grups més consolidats, que potser han tret un disc i aprofitem per estrenar-lo, és una mica valorar tot el que tenim i buscar això que sigui equitatiu, que hi hagi per a tots els públics, que pugui haver-hi un grup de versions, tant com algú que té un nou disc i el vol estrenar dins de les festes, una mica també veure si dins de la programació anual, perquè ja sabeu que també programem, doncs quantes vegades estan programats, trobar aquest encaix una mica perquè puguem tindre una oferta variada i que també puguem fer aquest impuls als grups de talent local.
La Gran Nit de Foc torna a la Rambla d’Aragó després de més de dues dècades. Per què s’ha decidit recuperar aquest espai i què pot aportar al conjunt de les festes?
El canvi d'ubicació una mica va donat, ja anteriorment anys enrere s'havia fet, fa molts anys, però valorant també aquesta línia que tenim d'intentar que cada vegada els esdeveniments puguin tindre el màxim d'accessibilitat possible i que puguin ser el més accessible per a tothom, ja que vam valorar que en aquella zona, ara que ens genera un espai molt més diàfan, molt més obert, ens podria proporcionar aquesta accessibilitat.
A més, la visibilitat de l'escenari també té més amplitud, no hi ha mitgeres, no hi ha baixades de pàrquing, no hi ha elements que feien una mica més difícil la mobilitat i després que la proximitat també amb el centre històric com a eix de les festes també està propera, creiem que era un espai on ja s'havia fet i que avançant en aquests temes ens podia ajudar.
El Centre Històric tindrà molt protagonisme. Les festes poden ser també una eina per ajudar a dinamitzar aquesta zona de la ciutat més enllà dels dies festius?
Una de les característiques que tenen les Festes de la Tardor és aquest focus en el centre històric, en el cor de la nostra ciutat, per diferents motius. D’una banda, hi ha el tema de la mobilitat, perquè s’hi pot accedir més fàcilment i, a més, s’hi pot arribar amb l’autobús de la línia nocturna. D’altra banda, també hi ha la voluntat que siguin espais amb horaris conciliadors. Ja sabeu que les Festes de la Tardor, com a màxim, a dos quarts de dues ja acaben les activitats, i això també fomenta una mica la convivència.
Però, sobretot, han de ser espais on la gent es relacioni, on pugui passejar, conèixer els espais i gaudir-los. Al final, el centre històric també és una riquesa de patrimoni, pels seus espais, i durant aquests dies s’omple de vida. És una activitat que contribueix també a donar visibilitat al barri i a fomentar espais de convivència i de cohesió.
Aquest any es commemoren 325 anys de la primera referència documentada del Ball de Bastons a Lleida. Quin paper creus que tenen tradicions com aquesta en les festes i en la identitat de la ciutat?
Celebrar aquests 325 anys del primer document o la primera referència que tenim del Ball de Bastons és una celebració molt positiva per a la ciutat, molt positiva perquè també posa en valor les nostres tradicions i, al final, les nostres tradicions també han de ser una eina de convivència, d'orgull també de qui som, de transferència de coneixement, més enllà de la mateixa tradició, sinó de la identitat que suposa i com hem de ser capaços d'atraure persones diverses que siguin o no de la ciutat o hagin viscut a la ciutat, també es referenciïn amb aquestes tradicions nostres i que entre tots les preservem i ens genera aquesta identitat i fer-ho des dels més petits fins als més grans perquè es generen espais de trobada, espais de convivència i podem gaudir d'aquestes activitats.
Llavors és important treballar les nostres tradicions, és important treballar la nostra identitat i és important sentir-nos orgullosos i orgulloses de qui som, d'on venim i què fem.
Les Festes de la Tardor concentren molta gent i activitats amb foc, concerts i actes al carrer. Quin dispositiu de seguretat i prevenció s’ha preparat enguany, i quins són els principals reptes perquè les festes siguin segures?
Al voltant de la seguretat, ja sabeu que tenim tots els efectius en la zona delimitada una mica per garantir aquest tema de seguretat, però, a més, també ja sabeu que tenim personal de Nits Q, que són aquests agents que contribueixen perquè hi hagi unes festes no tan vinculades a l'alcohol, sinó amb pràctiques més positives, sobretot pels joves, però per tota la ciutadania, però, a més, també reforcem el Punt Lila Rainbow, que estarà allà de forma fixa, però també amb agents itinerants.
Després, la mobilitat, jo crec que això, la iniciativa que una mica també ha marcat des del feminisme, des de la campanya dels 1.000 Ulls, hem de seguir perquè no hi hagi incidents, perquè siguin espais on la ciutadania està còmoda, se sent segura i continuar al final amb totes les mesures que estem fent, amb números d'agents, amb els diferents dispositius, per contribuir en aquestes festes continuant la mateixa dinàmica que hem portat els últims anys.
Després de gestionar la Festa Major i ara les Festes de la Tardor, què és el que més costa a un regidor de Festes: preparar el programa, coordinar les entitats, gestionar la seguretat o aconseguir que la ciutadania senti que la festa és realment seva?
En l'àmbit d'organització hi ha molts reptes endavant, com les normatives, la mobilitat, que això cada vegada són coses que hem de tenir més presents, atendre més diversitat al voltant de les festes, la programació de públics, d'intentar tenir aquesta representativitat dels diferents gustos que pot haver-hi a la ciutat, però jo crec que el repte més gran que tenim és fomentar aquest sentiment de pertinença, de sentir-se orgullós de les nostres festes, de les nostres tradicions, una mica lligat amb tot el que parlem, perquè al final hem de ser capaços d'anar a descobrir, perquè a vegades un grup que pot estar programat, que no conec, pot ser que hi hagi algun conegut, que a partir d'aquí descobreixi la seva música, que hi ha molt talent a la nostra ciutat.
Quan parteixes de la premissa de sentir-te orgullós de la teva ciutat, a vegades prejudicis al voltant de la programació si és més o menys atractiva pels diferents gustos, fomenta més això, el fet de sortir, compartir, descobrir, perquè al final les festes considerem que han de ser això i que quan algú pensi en les festes, siguin les de maig, siguin les de la tardor, ho faci des d'aquest sentiment d'orgull, de pertinença i de dir: anem a gaudir de les festes, anem a descobrir activitats, anem a descobrir grups i anem a conèixer tot el que passa al voltant de l'agenda cultural de la nostra ciutat.
