Violant Cervera: “Si Lleida ha de tenir un centre comercial, aquest ha de ser motor per la resta de negocis de la ciutat”

Arrenca un nou curs polític a Lleida en un context on la ciutat podria arribar ja, abans d’acabar l’any, als 150.000 habitants, amb tot el que això comporta, i amb diferents reptes pendents en l’agenda política municipal referents al debat pel model comercial, entre el Pla de l’Estació o Torre Salses, i on el govern municipal del PSC a l’Ajuntament de Lleida, amb Fèlix Larrosa al capdavant, podria guanyar força per afrontar aquests reptes amb el nou president socialista Salvador Illa al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

De tot això i més, parlem amb la portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya a la Paeria de Lleida, Violant Cervera, que ara forma part de l’oposició després de ‘trencar’ les relacions en els pressupostos amb el govern municipal del PSC, ja que aquests van desencallar el projecte del centre comercial de Torre Salses.

Violant Cervera i Gòdia (Lleida, 12 de juny de 1969) va ser també Diputada al Parlament de Catalunya en la X i XI legislatures (des del 17 de desembre de 2012 fins al 28 d’octubre del 2017), va estar al Govern de la Generalitat com a consellera de Drets Socials entre els anys 2021 i 2022 i va entrar com a regidora de l’Ajuntament de Lleida el juny del 2023. Nascuda a l’Horta de Lleida, ens rep en un dels llocs més emblemàtics de la ciutat com és la plaça Sant Joan, sota l’esguard de la Seu Vella, per parlar dels temes més actuals com la seguretat, la neteja o el civisme, on també fa una valoració de l’actual equip de govern. A més, se sotmet al nostre test ràpid de preguntes.

En l’inici d’aquest nou curs polític a Lleida després de les vacances, quins diries que són els principals reptes als quals s’afronta la ciutat? I per Junts, quin de tots ells és el prioritari?
Bé, de fet, la ciutat té molts reptes perquè aviat serem una ciutat de 150.000 habitants i molts dels serveis que tenim actualment són de començaments dels anys 2000. Per exemple, el servei de neteja i la recollida d’escombraries són de l’any 2006 i hem crescut pràcticament un 30% en població i, per tant, hem crescut també amb extensió de la ciutat i aquest és un dels grans reptes, ser capaços d’adaptar els serveis a la realitat que en aquests moments té la ciutat.

Tot això, sense oblidar també que la ciutat, com a capital de serveis, no pot viure d’esquena al territori tan ampli que tenim, sinó que ha de continuar fent de motor per tot el conjunt del territori i no podem viure tancats en la nostra talaia de 150.000 persones.

“Molts dels serveis que tenim, com per exemple el servei de neteja, són de començaments dels anys 2000 i hem crescut pràcticament un 30% en població”

 

Fiquem una mica en context. El desembre de 2023 signàveu un acord amb el govern municipal per poder aprovar els pressupostos de la Paeria per l’any 2024, on el primer punt d’aquest pacte era l’impuls al Pla de l’Estació. Tres mesos després decidiu suspendre aquest acord fins que no es resolgués el Pla de l’Estació amb el posterior prec de fa pocs dies, juntament amb la resta de l’oposició, per la falta d’aquests informes favorables. Creu que el govern municipal actual està fent els esforços necessaris per tirar endavant aquest pla?
Tots sabem que el Pla de l’Estació no és un pla fàcil. De fet, amb les legislatures de l’alcalde Ros, ja es parlava de poder fer un centre comercial a damunt de l’estació de trens que en aquell moment li dèiem Viàlia. A més, no només és un problema comercial, sinó que també és un problema de trencament de la ciutat. La via del tren, que tots els ciutadans a Lleida estem molt contents perquè tenim l’estació dintre de la ciutat, però és evident que va fer un trencament entre el barri de Pardinyes i el Centre Històric. I, per tant, el Pla de l’Estació ha de poder revertir les dues coses, és a dir, revertir aquest trencament de la ciutat urbanísticament parlant, i després els riscos que pot comportar un centre comercial molt allunyat del centre de la ciutat, perquè el que pot fer és el tancament de molts dels comerços de l’Eix Comercial.

I això no només és un tema econòmic amb l’Eix Comercial, sinó que, a més a més, també trenca la idiosincràsia de la ciutat de Lleida. Els que som de Lleida de tota la vida, sabem que el nucli de la ciutat és el carrer Major i el carrer Sant Antoni, i si això queda desertitzat, evidentment, canvia també els nostres usos i costums. I, per tant, és una necessitat i una reivindicació el que si és que ha d’haver-hi un centre comercial, Lleida ja en té un, insisteixo que és l’Eix Comercial, que és un centre comercial a cel obert, però si és que ha d’haver-hi un centre comercial, ha de poder estar el màxim integrat possible dintre de la trama urbana.

“Els que som de Lleida de tota la vida, sabem que el nucli de la ciutat és el carrer Major i el carrer Sant Antoni, i si això queda desertitzat canviarà els nostres usos i costums”

Llavors, tot el que és aquest eix, té dos grans reptes. Un és què és el que s’hi fa a l’antiga estació d’autobusos, que és un espai molt gran que també podria servir de dinamitzador de l’Eix Comercial, i després què és el que s’hi pot fer al pla de l’estació.

Aquest era el primer punt perquè enteníem que l’equip anterior havia deixat força desencallat sobretot el tema del cobriment de la via, que és la gran dificultat, i  semblava doncs que havia de tirar endavant pendent d’aquests informes. Nosaltres, en el moment que trenquem en certa manera l’acord és perquè s’acaba de desencallar Torre Salses, i llavors, amb l’alcalde, i ell ho sap des de l’inici de les nostres converses, que per nosaltres el pla de l’estació és un punt neuràlgic i a més de màxima importància, i sempre anirà tot molt condicionat a què aquest Pla de l’Estació realment pugui veure la llum, amb el format que sigui plantejat. Però el que és a l’espai de l’estació de trens, nosaltres des de Junts, sempre hem reivindicat, no ara, ni amb el Toni Postius, sinó anteriorment, sempre hem reivindicat que allà hi havia d’haver un centre comercial.

 

Continuem amb el gran debat sobre el model comercial que vol la ciutat. Veus compatible un projecte com el de Torre Salses, el qual sembla que avança més ràpidament, amb el Pla de l’Estació? Si no m’equivoco la postura de Junts és instal·lar aquests projectes comercials i d’oci dins de la trama urbana.
És evident que hi ha molts ciutadans de Lleida que reclamen que Lleida pugui tenir un centre comercial, de fet, som segurament l’única capital de província que no en té cap. Però aquest centre comercial, i a més a més, hi ha proves manifestes amb tots els centres comercials que s’han fet a les afores o allunyats de la trama urbana, el que fan és una desertització del que és la vida ordinària i els comerços de Lleida.

Nosaltres continuem reivindicant que si és que Lleida ha de tenir un centre comercial, aquest ha de ser motor per la resta de negocis de la ciutat, i no només de l’Eix, sinó que aquest motor ha de servir per a la zona alta, pels barris, i després Lleida també té un gran dèficit que és d’oci. Lleida no té multicines, no té cinemes, i per tant aquest centre comercial no ha de ser només un centre comercial, sinó que també hauria de ser un centre que pogués arreplegar l’oci.

Els nostres joves, més enllà d’alguna discoteca que només funciona a l’estiu, doncs és allò de dir mare que faré aquest cap de setmana, i quan passes pel Carrer Major dius si això ja ho he fet dues o tres vegades… Per tant, el Pla de l’Estació ha de ser no només un centre comercial de comerç, de petit format, sinó que a més a més hauria de ser un centre d’oci.

“Si Lleida ha de tenir un centre comercial, aquest ha de ser motor per la resta de negocis de la ciutat i ha d’arreplegar l’oci”

 

Parlem de seguretat i convivència. Dimarts l’alcalde de Lleida demanava la complicitat dels poders públics per abordar la problemàtica de la reincidència en els fets delictius a la ciutat, ja que de les 32 persones detingudes en l’última quinzena d’agost, 23 eren reincidents. Està d’acord amb el paer en cap en aquestes paraules?
Nosaltres, que volem ser sobretot una força política coherent, les mocions que hem presentat a la Paeria han anat amb aquesta coherència amb la qual vol treballar Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Lleida. Una és tot el tema del català, i per tant una de les mocions va ser poder desplegar el català, a més amb el seu ús dins de la ciutat de Lleida tenint en compte que tenim molta població nouvinguda, una altra era la formació professional, però un altre dels punts que vam marcar com a prioritari era el tema de la multireincidència.

I el 31 de maig nosaltres ja vam presentar una moció per lluitar contra la multireincidència a la ciutat de Lleida, que anava amb diferents paràmetres, des de les competències que té l’Ajuntament amb Guàrdia Urbana i la complicitat amb els Mossos d’Esquadra, i després hi havia un punt que el que parlava era demanar al Ministeri Fiscal i al Ministeri de Justícia que el ministeri d’interior de justícia analitzés com havia funcionat la reforma del Codi Penal del 22 i que, s’instés als diferents grups parlamentaris a què es plantegessin una revisió del Codi Penal, justament per poder lluitar contra la multireincidència. Perquè més enllà dels fets delictius que hi pugui haver, jo crec que el que deixa bocabadada a la gent i que la gent no entenen de cap de les maneres, és que una persona la puguis detenir fins a 30, 40 vegades i que aquestes persones continuïn estant al carrer.

“Més enllà dels fets delictius que hi pugui haver, el que deixa bocabadada i no entén la gent és que una persona la puguis detenir fins a 30 o 40 vegades i continuïn estant al carrer”

I no només per poder lluitar contra això hi ha la modificació del Codi Penal, sinó la modificació de l’Administració de Justícia. A Catalunya devem tenir al voltant d’uns 30 jutges  i el mateix Poder Judicial diu que n’hauríem de tenir 70. La lentitud del Poder Judicial fa que aquesta multireincidència s’instal·li. Per tant, nosaltres evidentment estem d’acord amb l’alcalde, l’equip de govern va votar a favor d’aquesta emoció, li recordem que hi havia fet gestions en aquest aspecte i, per tant, instem al seu grup al Congrés dels Diputats a què treballin en aquesta línia, i nosaltres evidentment estem també a favor de lluitar contra la multireincidència.

“La lentitud del Poder Judicial fa que aquesta multireincidència s’instal·li”

Ara hem fet una pregunta justament arran de les seves declaracions perquè ens digui en quin estat estan les mocions. Les mocions que es pacten a l’Ajuntament són mocions declaratives, però és veritat que quan són aprovades l’equip de govern, encara que sigui moralment, té l’obligació de poder tirar-les endavant. Per tant, hem fet ara mateix la pregunta d’en quin punt està aquesta moció que es va aprovar al maig i esperem la resposta.

L’Ajuntament ha organitzat una jornada al voltant del civisme pel proper 17 de setembre. Desconec si hi ha assistiran a aquesta jornada, però si ho féssiu, quines són les propostes que faríeu respecte a aquesta problemàtica?
L’alcalde va anunciar això i, de fet, jo en un prec a l’Ajuntament li vaig demanar que aquest civisme s’hauria d’ampliar també per poder treballar els temes de seguretat. Lleida no té només un problema d’incivisme, sinó que també té un problema de seguretat. L’incivisme, evidentment nosaltres, com a grup municipal, participarem de totes les activitats i les actuacions que es duguin a terme a nivell de govern, intentant fer aquelles propostes que siguin positives per millorar la vida dels ciutadans de Lleida.

A l’hora de treballar el civisme hi ha molt a fer, des que tots els ciutadans de Lleida tinguin la mateixa actitud cívica, excrements d’animals, fins i tot el tema dels orins de les mascotes, tot el tema de les escombraries, i actuar amb respecte, amb respecte també a la interculturalitat, però també sobretot tenint en compte que nosaltres tenim una cultura pròpia, una llengua pròpia, i per tant aquest respecte ha de ser mutu. Els lleidatans de tota la vida referent les persones que venen de fora, i les persones que venen de fora referent a la cultura i les tradicions de Lleida de la capital.

“En el civisme s’ha d’actuar amb respecte, també a la interculturalitat tenint en compte que nosaltres tenim una cultura pròpia i una llengua pròpia i, per tant, aquest respecte ha de ser mutu entre els lleidatans de tota la vida amb els de fora, i els de fora amb les tradicions lleidatanes”

 

Un altre dels temes que preocupa a la ciutat és el tema de la neteja. És costum veure imatges de contenidors aplegats amb escombraries en molts carrers de Lleida. Com penseu des de Junts que es podria abordar de millor manera tot això, o si creu que falta consciència de civisme? En alguns municipis com Mollerussa o Balaguer ja tenen sistemes de càmeres instal·lats.
Jo crec que hi ha llocs on sí que es poden instal·lar càmeres, especialment en els llocs on es deixen molt tema dels voluminosos, augmentar les sancions i fer publicitat d’aquestes sancions.

Per desgràcia, el civisme de vegades va molt relacionat amb què hi ha coses que no les fas perquè saps que segons com et poden sancionar. La velocitat, per exemple, o els cinturons de seguretat, van molt vinculats també al fet de les sancions, per tant, s’ha de treballar el tema de les sancions i també esperem que el nou contracte de neteja, amb la instal·lació de contenidors nous i contenidors amb XIP, això també ajudi a poder millorar la neteja al servei de recollida de la nostra ciutat, però és evident que ha d’anar acompanyat, per desgràcia, amb sancions. I, per tant, si les noves tecnologies també et permeten aquesta videovigilància, com també et permet que la gent pugui ser més cívica, evidentment també.

 

Com diries què és la relació de Junts a la Paeria de Lleida amb la resta de grups municipals? I en relació amb això, com valoraríeu el primer any de mandat de l’actual govern del PSC amb l’alcalde Fèlix Larrosa al capdavant?
Jo crec que amb tots els grups, tant amb els que estan al govern com amb els que estem a l’oposició, tenim una molt bona relació. Exceptuant, fins ara, amb el partit de Vox, perquè és evident que un partit que ens demana que els teus líders polítics o jo personalment, perquè jo vaig participar personalment de l’1 d’octubre i vaig votar la declaració d’independència, que ens vulguin tancar a la presó, doncs això dificulta moltíssim les relacions i el tuit del senyor Roca no ajuda en res.

“Un partit com Vox, que vol tancar als teus líders polítics a la presó o inclús a mi, que vaig participar en l’1 d’octubre i vaig votar la declaració d’independència, dificulta moltíssim les relacions”

Fins ara teníem bona relació amb tota la resta, tot i que és evident també que nosaltres des de Junts també ens replantejarem la nostra relació amb el Partit Popular, perquè com saps també ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei d’amnistia que jo crec que és justa al Congrés dels Diputats, i evidentment, tot i que després hi ha les relacions de proximitat, a nivell de partit nosaltres hem de tenir les mínimes complicitats possibles amb aquells que ens volen a la presó.

“Ens replantejarem la nostra relació amb el Partit Popular perquè ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei d’amnistia que jo crec que és justa”

 

L’altre dia reivindicàveu la feina feta per l’equip de govern durant el mandat del 2019. Quin impacte creu que han tingut (o tindran) les polítiques de Junts en la vida diària dels lleidatans i lleidatanes?
Nosaltres sempre treballarem per intentar millorar la vida dels ciutadans. La que nosaltres entenem que majoritàriament els ciutadans volen. Per això, una de les mesures que vam pactar amb el govern anterior en les ordenances era intentar anar rebaixant la pressió fiscal, que és la de l’IBI en aquell cas, i continuarem també intentant rebaixar aquesta pressió fiscal que pateixin els ciutadans de Lleida.

I després també el que anirem fent doncs és això, per exemple nosaltres també ens vam manifestar en contra del porta a porta que es feia a Pardinyes, i una part de Balàfia, perquè és evident que tot i que tots volem que es recicli més i lluitar contra el canvi climàtic, però no es pot fer en contra ni posant encara en més dificultats la vida dels ciutadans. Per tant, les nostres aportacions i també les aportacions que hem anat fent per exemple en tot el tema de la regulació de les zones de baixes emissions, les nostres aportacions sempre seran millorar en el possible la vida dels ciutadans de la ciutat de Lleida.

“Tots volem que es recicli més i lluitar contra el canvi climàtic, però no es pot fer en contra ni posant encara en més dificultats la vida dels ciutadans”

 

Junts va guanyar les eleccions del 9 de juny del Parlament de Catalunya a Lleida amb el 27,4% dels vots, per davant del PSC i ERC. Amb aquestes dades, per què creu que Junts s’ha mantingut respecte a les eleccions del 2021, i, en canvi, hi ha hagut una davallada de grups com ERC?
Jo crec que també continuem amb el tema de la coherència. Crec que els ciutadans valoren que els partits polítics siguin coherents. Després t’agradarà més o menys una ideologia o una altra, però el que despista molt als ciutadans és quan avui dius blanc i demà dius negre. Si tu arribes a Catalunya de l’exili i dius que lluitaràs per la unitat independentista, i després fas president al Salvador Illa, doncs jo crec que això despista bastant a la gent. I si tu dius en unes declaracions, com va fer el president de la Generalitat, que mai investiràs amb un president socialista, i després investeixes un president socialista, això el que fa és despistar.

“Si tu arribes a Catalunya de l’exili i dius que lluitaràs per la unitat independentista, i després fas president al Salvador Illa, doncs això despista bastant a la gent”

I jo crec que nosaltres en aquest sentit ens hem mantingut coherents des de l’inici, vam ser uns dels protagonistes de l’1 d’octubre, entenem que les coses s’han de fer diferents perquè ja ho vam fer, però nosaltres volem continuar sent el pal de paller de l’independentisme a Catalunya, i jo crec que les polítiques que hem d’anar fent han de ser coherents en aquest aspecte. Aquelles coses que siguin bones per als ciutadans, doncs nosaltres les hem de donar suport i aquelles que creiem que poden anar malament pels ciutadans i que poden anar malament perquè minven encara més la nostra identitat nacional, evidentment nosaltres sempre ens mantindrem en contra.

 

I en relació amb l’independentisme, entén que hi hagi gent desil·lusionada amb tot això?
Per descomptat,  perquè jo crec que durant aquell període hi va haver moltíssima il·lusió, jo crec que ningú de nosaltres, ni tan sols els que hi vam participar pensaven que l’Estat podria actuar d’una manera absolutament tan desproporcionada, i és veritat que la gent es va sentir, de certa manera, decebuts. Però jo vull recordar que va haver-hi persones que van ficar la seva vida al servei de la causa, nou d’elles van estar gairebé quatre anys a la presó. Unes quantes més han estat set anys a l’exili, i que, en canvi, alguns d’ells no han baixat d’aquesta voluntat que Catalunya pugui arribar a ser un dia un estat independent.

Per tant, entenem la desmoralització dels ciutadans, de vegades també per aquesta manca de coherència de formacions polítiques. Segur que nosaltres també hem decebut a algú, i nosaltres la responsabilitat que tenim és la de tornar a aixecar el cap, tornar-nos a animar perquè la gent hi és, la gent potser s’ha desil·lusionat, però no han deixat de ser independentistes, i per tant buscar fer possible un altre moment que ens permeti assolir el que alguns volem, que és la independència del nostre país.

 

I què en pensa de l’aparició dels grups d’extrema dreta i els seus missatges sobre la immigració? Sense anar més lluny, Vox ja està present als plens de l’Ajuntament de Lleida amb 2 regidors.
Fa uns anys, dèiem que érem el país dels 6 milions, i en aquell moment, que sempre hi ha hagut processos migratoris a Catalunya, des dels seus orígens nosaltres som un país d’acollida i hem estat capaços d’acollir-los. Ara, en molt poc temps ja no som 6 milions sinó que som 8, i aviat serem la comunitat de la península Ibèrica amb més població. I tenim un gran repte, i realment és un gran repte, i hem de ser valents per poder integrar a totes aquestes persones que han vingut perquè realment les necessitem, les necessitem per poder treballar perquè falta mà d’obra, que aquestes persones entenguin quina és la realitat que hi ha al nostre país, visquin en pau i en convivència i, per tant, els discursos xenòfobs el que fan és no ajudar gens en aquesta convivència. I tots aquests partits que fan aquests discursos xenòfobs, ells saben perfectament que no es pot fer fora les persones perquè les fronteres estan obertes, pots lluitar contra les persones doncs que no actuen bé, les del país i les que venen de fora, però la gent que ve a viure amb pau els hi hem de donar les eines perquè es puguin integrar i s’han de fer polítiques valentes.

“Podem lluitar contra les persones que no actuen bé, tant les del país com les que venen de fora, però a la gent que ve a viure amb pau els hi hem de donar les eines perquè es puguin integrar i s’han de fer polítiques valentes”

De vegades el bonisme d’alguns partits ha fet que tapéssim els ulls amb una realitat i no haguéssim estat valents a l’hora d’aplicar mesures i polítiques per fer que aquestes persones que busquen una vida millor, i que nosaltres necessitem, doncs se sentin acollides i que s’integrin.

Has estat dins el parlament com a diputada i al Govern com a consellera de drets socials. Amb el nou president Salvador Illa al capdavant de la Generalitat de Catalunya, com preveus la seva legislatura?
Bé, aparentment ho podria tenir més fàcil perquè ara són monocolors. De vegades li dic a l’alcalde que ara ja no tindrà excusa perquè manen pràcticament a totes les grans institucions, però el problema que té la Generalitat de Catalunya és que, especialment darrerament, totes les competències que tenien, més aviat les polítiques que s’han anat fent des del Congrés dels Diputats són recentralitzadores.  La Generalitat de Catalunya, si no vigilem, ens acabarem de convertir senzillament en una gestoria.

I com que no tens les competències, perquè una de les bàsiques seria tenir les competències en immigració, vull dir nosaltres podem fer poc en immigració més enllà de l’acollida a través dels serveis socials perquè no tens les competències, les tenen al govern de l’Estat. I si no tens competències i poder polític real, amb la gestió dels impostos, amb la recaptació de la totalitat dels impostos amb un concepte econòmic, la veritat és que jo crec que podrà fer poca cosa. I a més a més, ha fet un pacte de govern amb partits polítics que van en  contra de la línia de flotació del seu programa electoral amb el qual es va presentar. Parlem del Hard Rock, de la B-40 o de l’ampliació de l’Aeroport del Prat, i a veure com ho farà per trobar els equilibris.

“De vegades li dic a l’alcalde que ara ja no tindrà excusa perquè manen pràcticament a totes les grans institucions. Però si no vigilem, aviat la Generalitat s’acabarà convertit en una gestoria”

 

Es veu en un futur com a alcaldessa de Lleida?
De moment ara només soc la portaveu del grup de junts i això és un procés intern que han de decidir els afiliats, ja direm en el seu moment si em presento com a candidata l’any 2027 i que els afiliats doncs em ratifiquin per poder ser candidata, però evidentment si m’hi presento serà per poder guanyar les eleccions i per poder ser la primera alcaldessa de la ciutat de Lleida.