Uns 120 bastoners arribats de diferents punts de Catalunya han omplert aquest dissabte el centre de Lleida de cultura popular i tradició amb motiu dels 325 anys de ball de bastons a la capital del Segrià. La cita s’ha emmarcat en la Trobada Nacional Infantil d’aquesta dansa col·lectiva, que enguany ha aplegat 8 colles.
La jornada ha començat a la plaça de la Catedral, on les colles han ofert una primera ballada de lluïment. Després, els participants han iniciat una cercavila pel carrer Major, amb pas per la plaça de la Paeria, fins a arribar a la plaça Sant Joan, escenari de la ballada final conjunta.
En aquest darrer punt, els dansaires han interpretat el ball de l’Esquerrana, propi de les Valls d’Àneu. Al llarg del recorregut, cada grup ha mostrat els seus propis balls, fet que ha permès al públic seguir diferents manifestacions històriques del patrimoni coreogràfic català.
La primera referència, del 24 de setembre de 1701
La documentació més antiga del ball de bastons a Lleida data del 24 de setembre de 1701, amb motiu d’una visita del rei Felip V. Tres segles i un quart després, la colla bastonera del Pla de l’Aigua ha volgut recordar aquesta data en el marc de la Trobada Bastonera Infantil de Catalunya, amb la voluntat de reivindicar la continuïtat i el pes històric d’aquesta tradició.
"És un gran honor poder dir que el ball de bastons té tants anys d'història i tanta trajectòria", ha dit Xavier Ramon, president de la colla bastonera del Pla de l’Aigua, l’única actualment activa a Lleida dedicada a aquesta dansa tradicional.
Coincidència amb les Festes de Tardor
L’acte ha coincidit amb les Festes de Tardor de Lleida, que s’allarguen fins al 29 de setembre en honor a Sant Miquel. Segons Ramon, aquesta coincidència "va molt bé per tenir ressò i fer arribar aquesta dansa a més gent".
Precisament, el mateix president dels bastoners de Lleida ha assenyalat que el grup de la capital del Segrià "ha crescut moltíssim" des de la celebració de la Trobada Nacional de Bastoners de l’any 2024.
La trobada s’ha considerat un dels actes més destacats de la jornada d’aquest dissabte, que també preveu espectacles infantils, concerts, sessions musicals i visites guiades a museus, entre altres.
Actualment, la colla del Pla de l’Aigua reuneix una cinquantena de balladors, entre els quals hi ha una vintena d’infants i adolescents. "Som molta gent i molt jove i la veritat que estem molt a gust entre nosaltres", ha apuntat Ramon.
Una tradició amb interrupcions i recuperacions
El ball de bastons és una de les danses tradicionals més antigues documentades a la ciutat. Tot i que la primera constància escrita és de 1701, no es descarta que ja existís abans. Durant els segles XVIII i XIX, aquesta expressió festiva va aparèixer de manera esporàdica en celebracions diverses.
Després d’un llarg període d’activitat, la dansa va desaparèixer el 1973. Més endavant, el 1992, el Centre cultural Lleidatà de Dansaires en va impulsar la recuperació, fins que la colla es va dissoldre el 2017. En paral·lel, el 2008 va néixer la Colla Bastonera del Pla de l’Aigua, que posteriorment es va incorporar de manera oficial al Seguici de la Festa Major.
La formació va crear la seva secció infantil el 2019 amb l’objectiu de garantir el relleu generacional i assegurar la transmissió d’aquest patrimoni cultural a les noves generacions.
Sobre la trajectòria del ball de bastons a la ciutat, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) manté oberta fins al 31 d’octubre una exposició que repassa les diferents colles i grups que han mantingut viva aquesta dansa al llarg dels segles.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat