.gif)
El municipi situat al sud de la comarca de les Garrigues, a Bellaguarda, s’ha aixecat aquest matí amb la troballa de les restes òssies de 15 soldats morts durant la Guerra Civil, més concretament durant els combats de la batalla de les Garrigues, el gener del 1939, que va culminar amb l’ocupació i avanç de les tropes franquistes al front del Segre i a tot Catalunya.
El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, va exhumar ahir les restes d’aquests soldats en una fossa situada a l’exterior del cementiri municipal de Bellaguarda (Garrigues). El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, va explicar que disposaven de fonts orals i documentació que determinaven l’existència de la fossa, la més gran que han obert enguany.
Els treballs arqueològics sobre el terreny van començar el 28 de maig i es van enllestir a finals del mes de juny. L’espai d’excavació se situa al camí que dona accés a la part posterior del cementiri de Bellaguarda. “Els pares d’alguns veïns recordaven que es van enterrar soldats en aquest indret, però no teníem massa més informació”, va explicar Aragoneses.
Gran part de les restes òssies trobades presenten certa erosió i comprensió per la terra a conseqüència del pes dels vehicles, com camions i maquinària, que han passat pel camí durant aquest temps.
Tot i això, s’han trobat objectes com insígnies i galons de caporal, corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan i el número d’identificació i en aquest sentit, confirmen la presència de soldats de l’exèrcit rebel procedents del Marroc. No obstant això, no s’ha pogut relacionar els 15 individus amb el bàndol rebel i, per tant, no es pot descartar la presència de soldats regulars o, fins i tot, republicans.
Respecte a aquesta última possibilitat, una veïna del poble recorda que al mur hi havia dibuixades mitges llunes i creus per senyalitzar les tombes, fet que podria indicar la presència de soldats espanyols.
A banda de trobar materials relacionats amb l’armament, també es van recuperar objectes d’abillament i objectes personals, entre els quals destaca una mina de llapis a la butxaca dreta de la camisa d’un dels individus.
En tots els casos, s’han descobert inhumacions individuals, amb els cossos ben col·locats en posició de decúbit supí. La majoria presenten ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax, en algun cas múltiple, fet que podria ser compatible amb l’afusellament que plantegen algunes de les fonts orals com a possible causa de la mort.
Tal com apunta el protocol vigent, totes les restes òssies recuperades se sotmetran a estudis arqueològics, antropològics i genètics, amb l’objectiu final d’identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.
Està previst que, fins a finals d’any, s’executin més intervencions al terme municipal de Bellaguarda i a la comarca de les Garrigues, atès que es tracta d’una zona de combat on hi deuen haver més soldats inhumats d’exèrcit i identitat desconeguda.
Context històric de la fossa del cementiri de Bellaguarda
En plena Guerra Civil espanyola, el 23 de desembre de l’any 1938, es va posar en marxa l’ofensiva franquista sobre Catalunya, que es va allargar dos mesos i mig, i que va assegurar la victòria del bàndol sollevat sobre la República. L’atac de les tropes rebels per liquidar Catalunya es dugué a terme des dels caps de pont que ocupaven d’ençà de l’abril de 1938, davant de Tremp, Balaguer i Seròs.
Amb l’acumulació de forces en aquests enclavaments, els franquistes trencaren les línies republicanes i avançaren amb rapidesa, amb forts combats a les Garrigues i la Noguera, i van recuperar una gran extensió de territori en qüestió de dies.
El 23 de desembre de 1938 és la data que marca l’inici de l’ofensiva franquista al front del Segre. El 29 de desembre, la 5a Divisió del Cos d’Exèrcit de Navarra ocupava la Granadella, després de duríssims combats amb la 42a Divisió republicana. La 4a Divisió franquista avançava cap a la Punta dels Sabaters, i la 12a Divisió s’apoderava de Bovera.
L’endemà, el Cos d’Exèrcit va continuar progressant i, canviant la direcció d’atac, des de Bellaguarda va avançar cap a les serres de la Llena i el Montsant, que separen les comarques lleidatanes de les tarragonines. El dia 1 de gener, la 4a Divisió del Cos d’Exèrcit de Navarra va ocupar el mas d’Albagés i el vèrtex Divisa, però les forces republicanes els van aturar davant de Juncosa. La 5a Divisió, per contra, va avançar per la carretera de Bellaguarda i el tossal de les Canyes.
