El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha dit avui, a l’acte commemoratiu de la caiguda de Lleida, l’11 de novembre de 1707, que la Seu Vella és un símbol de resiliència del poble lleidatà i català, a la vegada que ha defensa la negociació i el pacte polític com a “fórmula civilitzada per resoldre les discrepàncies”.
Aquest acte ha tingut lloc a Sala Gran de la Canonja de la Seu Vella de Lleida i, a més de Joan Talarn, hi han intervingut Montse Bergés, delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, i Pilar Bosch, regidora de Cultura i de Promoció de la Ciutat de la Paeria. Joan Baigol, director del Consorci del Turó de la Seu Vella, ha estat l’encarregat de presentar l’acte, que ha inclòs una conferència de Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, sobre ‘Els fets de 1707 i la dispersió del patrimoni artístic de la Seu Vella de Lleida: periple i vicissituds del Retaule Major’, i l’actuació del Cor Absis de l’Aula municipal de música d’Ivars D’Urgell, que ha interpretat diferents peces musicals.
La trobada d’avui, més enllà de servir per “recordar la infausta entrada de les tropes borbòniques en terra catalana que començà l’any 1707 amb el setge de Lleida”, ha de servir per “proclamar una vegada més la Seu Vella com a símbol de resiliència del poble lleidatà i català”.
El president ho ha justificat tot dient que aquest conjunt monumental va ser víctima de “la ignomínia i l’ultratge” derivades de “les ànsies de conquesta, de la prepotència d’un estat absolutista i de la negació de qualsevol diversitat com a signe de riquesa dels pobles”, que van estar a punt de promoure fins i tot el decret de demolició de la Seu Vella. Salvada ‘in extremis’ per la voluntat popular, Talarn ha recordat com els conqueridors la van convertir en caserna militar, com també ha recordat que, dos segles després, “fins i tot va acollir un terrible camp de concentració on castigar els dissidents” després del cop d’estat que va derrocar “una república amb ampli suport popular”.
És per això que el president ha refermat la Seu Vella com a símbol de pau, de reconciliació, d’esperança i de justícia, com també de democràcia, “potser un valor més fràgil del que molts pensen”, perquè, a recer dels esdeveniments que en els darrers dies ens sacsegen i ens fan estar alerta, “només us vull aconsellar que contempleu la Seu Vella per trobar en el seu perfil l’exemple de fortalesa, empatia i serenitat que necessitem per garantir la pau i el benestar d’una societat lliure”, així com de justícia, davant d’aquells que “encara no descansen per tornar-la a destruir”.
Per tot plegat, Joan Talarn ha demanat valorar “en la seva justa mesura la porta d’esperança i confiança que també estem obrint aquests dies per la via de la negociació i el pacte polític com a fórmula civilitzada per resoldre les discrepàncies, que són legítimes quan les poden debatre sobre una taula els representants de la sobirania popular”, i ha acabat animant a “conjurar-nos avui, més de 300 anys després d’aquells fets ignominiosos, i que la Seu en sigui testimoni: la pau es guanya amb el diàleg, la democràcia, amb l’esforç del poble, i la llibertat, a les urnes”.
Cal recordar que l’11 de novembre de 1707, ara fa 316 anys, la ciutat de Lleida capitulava davant de les tropes borbòniques del rei Felip V en el marc de la guerra de Successió (1701-1714). El triomf borbònic significà per a Lleida l’abolició el 1717 de l’Estudi General i la desaparició del règim foral de la Paeria el 1719. Es va tancar la Seu Vella, que fou ocupada per les tropes i usada com a ciutadella militar. La presa de Lleida va suposar per als borbònics la possessió de la part occidental de Catalunya i de les planes agrícoles imprescindibles per la logística de l’exèrcit que més tard atacaria Barcelona.
