Joan Talarn fa balanç del seu mandat a la Diputació de Lleida

Aquest mandat municipal, que es va iniciar amb les eleccions municipals de 2019 i que està a punt de finalitzar, ha estat irremeiablement marcat per la pandèmia de la Covid que, d’un dia per l’altre, va obligar a aturar la marxa del planeta. Ningú no sabia com actuar, però en el cas d’alcaldesses i alcaldes novells aquell imprevist podria haver estat demolidor d’esperances i de voluntats de millora de les nostres poblacions. De cop i volta, vam haver de reformular les nostres prioritats i, vull dir-ho de manera clara, alcaldesses i alcaldes, regidors i regidores, van estar a l’altura del que el veïnat necessitava: seguretat, empatia i lideratge en la lluita contra els efectes del virus, tant sanitaris com socioeconòmics. És evident que aquest fet ens ha marcat el mandat complet, i de fet, tota una vida.

Al govern de la Diputació que tinc l’honor de presidir, el virus ens va agafar també iniciant una nova etapa, en la qual vam decidir substituir els ajuts directes discrecionals per un sistema de repartiment dels fons sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables; reconeixent l’autonomia municipal a l’hora de decidir la destinació de la inversió a cada poble; i aplicant criteris de discriminació positiva en favor dels municipis en risc de despoblament o que pateixen el condicionant de viure en l’entorn de muntanya. Vam trencar així un repartiment falsament igualitari d’acord amb la població censada, ja que no són iguals els reptes que afronta un municipi de 500 habitants mal comunicat que una capital de 15.000 persones amb serveis bàsics més ben garantits.

És en la recta final del mandat quan em crec obligat a passar comptes del resultat de la governança republicana que defineix aquesta forma d’entendre l’administració pública, tal com vaig tenir l’oportunitat de fer  la setmana passada davant d’alcaldies i presidències de consells comarcals i ara voldria resumir aquí de cara a l’opinió pública en general. 

Aquest mandat hem incrementat un 25,70% els diners directament destinats a ajuntaments i consells comarcals respecte del mandat anterior, passant de 153,6 milions d’euros a 193,1 milions entre 2019 i 2022. Amb un matís fonamental que cal retenir sempre, que parlem de tots els ajuntaments i consells comarcals com a beneficiaris de manera equitativa, no d’uns quants. 

La combinació de l’equitat i els criteris de discriminació positiva ha tingut la conseqüència que els increments més espectaculars de repartiment dels fons de la Diputació els trobem en aquelles comarques on històricament més es notava la desinversió pública i que són les comarques actualment més afectades pel despoblament, com el Solsonès, amb un 56% d’increment respecte del mandat anterior; la Segarra, un 49,7%; l’Alt Urgell, un 47%; el Pallars Sobirà, un 39%; les Garrigues, un 32,4%; el Pallars Jussà un 32%; l’Urgell, un 30,9%; i la Noguera, un 26,9%. I, si entréssim al detall, veuríem que, dins de comarques amb creixements més minsos, com podrien ser el Segrià i el Pla d’Urgell, existeixen ajuntaments que han vist duplicades les aportacions de la Diputació. Per què? Perquè no tots els ajuntaments rebien, ni de bon tros, el tracte que de la Diputació, l’Ajuntament dels ajuntaments, mereixien.

El gran gruix d’aquests plans s’ha destinat a les despeses ordinàries, manteniments i inversions d’ajuntaments i consells comarcals, en un 40%, així com a inversions i millores en matèria de salut pública, el 25%. Els exemples són notoris, des de la construcció de places infantils a la millora de més de 100 quilòmetres de canonades d’aigües, passant per consultoris mèdics, l’organització de fires locals i la permanent posada al dia dels serveis que cada ajuntament ofereix a la seva ciutadania. És tot allò que permet fer arrelar projectes de vida als municipis.

Hem demostrat apostar per les oportunitats del nostre territori quan hem multiplicat per quatre els ajuts als camins locals, però també quan hem multiplicat per cinc el foment a les polítiques d’igualtat i la dignificació feminista. Demostrem apostar per les oportunitats del nostre territori quan creem el nou Pla Triennal per a Inversions de Salut, que permetrà injectar fins a 24 milions d’euros en infraestructures sociosanitàries locals fins al 2025, i també quan obrim una línia de suport per a museus locals. Demostrem apostar per les oportunitats del nostre territori quan despleguem un pla per obrir nous accessos a l’autopista, per fi lliure de peatges; quan reivindiquem l’accés als serveis financers en nuclis dels quals ha fugit la banca i quan exigim la reactivació dels fons europeus que el gobierno de l’Estat ha negat a la major part dels municipis de la demarcació.

Vam demostrar apostar per les oportunitats del nostre territori quan vam donar suport a una pel·lícula que crèiem que ens explicava al món i que s’ha convertit en un tot un fenomen social que ha suposat l’esclat de ser de Lleida, de ser rural, de ser de poble! A Carla Simón, Arnau Vilaró i les lleidatanes i lleidatans que han atret masses als cinemes de tot el món els estem eternament agraïts per fer-nos sentir l’orgull de la ruralitat lleidatana com mai no havia passat abans.

Personalment, em sento orgullós d’aquest balanç, tot reconeixent que en certs moments hem patit els colls d’ampolla que imposa una rigidesa administrativa excessiva, de la qual som víctimes totes les administracions avui en dia. I políticament em sento avalat per reivindicar que hem treballat en favor de la Lleida sencera, la que conformen els 231 municipis, les més de 1.300 entitats de població, els 13 consells comarcals i el miler llarg d’entitats i associacions del teixit social que conformen les comarques de Lleida, Alt Pirineu i Aran, una demarcació orgullosa de ser com és i que, ara, la resta de Catalunya està redescobrint.

Joan Talarn i Gilabert