El Tribunal Suprem ha resolt confirmar la pena de set anys de presó imposada a dos homes interceptats amb un total de 13.382 pastilles d’èxtasi, quan circulaven en vehicle pel pas fronterer de la Vall d’Aran durant l’any 2024. Aquesta decisió arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimés a finals del mateix any el recurs d’apel·lació dels acusats contra la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Lleida. Posteriorment, el Suprem va inadmetre el recurs de cassació interposat pel conductor del cotxe, qui al·legava desconeixement sobre la presència dels estupefaents.
Atrapat amb droga oculta en una maleta
Els fets van tenir lloc el 3 de maig del 2024, quan agents de la policia espanyola van aturar un vehicle al pas fronterer conegut com a Melles-Pònt de Rei, a Les. En primera instància, els arrestos es van produir perquè els dos individus s’havien identificat amb documentació falsa i perquè el conductor no disposava del carnet corresponent. Durant l’escorcoll, es van trobar diverses bosses envasades al buit plenes d’una gran quantitat d’estupefaents amagats entre roba dins una maleta situada al maleter.
L’operatiu va intervenir més de sis quilos d’èxtasi, valorats econòmicament en més de 330.000 euros.
Diferències en les declaracions durant el judici
A l’audiència provincial, el passatger va reconèixer haver recollit aquesta maleta a París mentre estava sota els efectes drogues i que havia acceptat transportar-la des del país francès fins a Alacant: "no estava conscient perquè anava drogat", va declarar textualment. Per contra, el conductor va negar tenir qualsevol coneixement sobre la droga amagada i va afirmar que simplement viatjaven junts cap a Alacant per motius vacacionals.
Pena econòmica i multa per conducció sense permís
A pesar que un dels acusats es va atribuir explícitament la responsabilitat pel trasllat dels estupefaents i que l’altre es va exculpar, la Fiscalia mantingué una petició penal superior als vuit anys i una multa conjunta propera als 1,3 milions d’euros, argumentant que els processats tenien intenció clara d’introduir aquesta droga "a canvi de diners".
L’Audiència Provincial finalment va imposar-los set anys de presó cadascun així com una sanció econòmica individualitzada que ascendia a 666.076 euros. La condemna inclou delictes contra la salut pública relacionats amb substàncies altament perjudicials destinades al tràfic il·lícit.
Anàlisi judicial sobre les proves aportades
L’Audiència considerà insuficients les versions donades pels acusats: "Mancades tant de coherència com racionalitat", segons consta en l’escrit judicial. També s’assenyalà que durant la detenció mostraven signes evidents d’estrès —com nerviosisme i tremolor— i feien servir documents falsos per identificar-se, fet que indica clarament "un coneixement previ sobre el contingut il·lícit dins la maleta".
Així mateix, se’ls decomissaren més de 2.100 euros en efectiu sense justificar-ne l’origen legítim. A més, el conductor fou multat amb 3.600 euros per circular sense carnet vigent però absolt del delicte relacionat amb ús fraudulent dels documents falsificats, ja que no es podia provar finalitats perjudicials o judicials segons criteri del tribunal.
Diverses instàncies rebutgen els recursos presentats pels acusats
L’equip defensor va presentar apel·lació davant del TSJC argumentant errors en l’avaluació probatòria i vulneracions al dret a una tutela judicial efectiva; tanmateix aquest tribunal confirmà íntegrament la sentència inicial tot destacant un vot particular contrari expressat per un magistrat qui qüestionava si realment existien proves suficients contra el conductor.
Més tard es presentà un recurs extraordinari davant del Tribunal Suprem insistint en el fet que "No hi ha prou indicis sòlids ni proves contundents que impliquin directament l’acusat com posseïdor o responsable dels estupefaents", ressaltant també que "L’altre ocupant ja havia assumit clarament tota responsabilitat vinculada al contingut il·lícit transportat."
Suspensió definitiva dels recursos judicials ordinaris
No obstant això, a mitjans del març passat aquest òrgan superior inadmeté definitivament aquest últim recurs adduint que "la convicció establerta respecte al fet que tots dos eren posseïdors conjunts resulta ser l’explicació més ajustada segons criteris lògics i experiència habitual", afegint també que "L’hipotètic escenari contrari no concorda ni amb dinàmiques ni màximes experimentals associades als fets investigats.El cas ja no es pot recórrer més en la via judicial ordinària i la decisió del TSJC s'ha d'executar definitivament.
