Un dels punts que es van debatre al passat ple de l’Ajuntament va ser la polèmica del Camp d’Esports. El partit d’Àngel Ros va haver de donar explicacions i resoldre dubtes dels altres grups municipals. L’equip de govern va assegurar que no hi havia cap irregularitat i que s’havia creat una polèmica innecessària, tot i que els altres grups municipals van assegurar que no havien estat ben informats sobre aquest projecte.
Amb la polèmica del Camp d’Esports s’obrien dues propostes. D’una banda, la proposta de conveni de cessió d’instal·lacions del Camp d’Esports. I d’altra banda, la proposta addenda als convenis de col·laboració per a la substitució de la gespa del Camp d’Esports Municipal.
El Comú de Lleida assegurava que en tot el procediment s’havia incomplert de forma descarada la Llei del Sector Públic, entre d’altres. Remarcava, també, que s’havia pactat que la licitació la fes el propi club de futbol, quan hauria de ser feina de l’Ajuntament, ja que és una instal·lació municipal. I a més, s’havia desviat la recerca de finançament a una club privat saltant-se la llei d’estabilitat pressupostària. Destacava que l’Ajuntament va incomplir el conveni que havien signat. Sergio Talamonte culpava a Àngel Ros de posar en perill la viabilitat econòmica del club.
Joan Vilella, del PP, afirmava la quantitat de dubtes que havien sorgit des de la vessant política arran d’aquesta polèmica i l’adjudicació del projecte, ja que, “tot el procés hauria d’haver sigut més exhaustiu”, deia. Vilella assegurava l’obligació de pagar a l’empresa Royal Verd, a més de destacar que se’ls paga amb un any d’endarreriment. Tot i aquesta postura inicial, després que l’equip del govern donés totes les explicacions sobre el projecte, Vilella va canviar d’idea i va afirmar que ara havia resolt els seus dubtes.
El grup municipal d’ERC-Avancem es centrava en demanar a l’equip del govern de la Paeria el foment de l’esport i en explicar la importància d’aquest foment. Carles Vega coincidia amb altres partits assegurant que no havien estat ben informats i afirmava: “no se’ns ha dit la veritat, o almenys no tota la veritat”. Repetia també l’expressió que havia utilitzat Joan Vilella de “dubtes raonables” i coincidia amb el dubte, que també havia realitzat el Comú de Lleida, de no entendre perquè cap entitat bancària volia finançar el projecte. Ros, però, va respondre aquest dubte assegurant que La Caixa es va presentar per finançar el projecte, però l’empresa Royal Verd va ser qui ho va assumir.
Coincidien tots els grups en les presses que s’havien tingut amb aquest projecte. Destacaven la mancança d’informació a causa de les presses i de fer tot sense consultar i sense ser explicat. La Paeria va haver d’explicar el procés que havien seguit. Montse Mínguez, regidora de gestió dels recursos municipals, la hisenda municipal i polítiques de transparència, va explicar que ja hi havia un informe tècnic i, per tant, tres dies després es van començar les obres, tot i que el decret es signes uns dies més tard. Va contestar a Talamonte dient que tot i ser la proposta més cara era la que també tenia més millores. Tot i això, gran part dels grups municipals seguien assegurant que hi havia hagut una irregularitat en el procés i que faltaven dades.
