Per què era necessari fer una moció de censura en aquest moment? Què no funcionava del govern anterior?
La necessitat de fer una moció es va derivar del moment en què el govern va presentar un pressupost sense els suports necessaris perquè fos aprovat. Amb els regidors no es pot pretendre aprovar un pressupost sense suport directe o per abstenció.
Un govern que perd la majoria del mes de juliol hauria d’haver pactat un pressupost i portar-lo al plenari amb els suports mínims, però això no es va fer. Se’ns demanava donar suport a un pressupost que no era el nostre i que no contenia cap de les qüestions que havíem demanat aquests sis anys.
La raó era que, si no s’aprovava ràpidament, la ciutat es quedaria paralitzada sense inversions ni capacitat de dur a terme projectes. L’única manera de solucionar aquesta paralització era fer una moció de censura i entomar un govern nou amb responsabilitat.
Quan es va trencar el govern, apostàvem perquè la millor solució era la renúncia de qui havia perdut la confiança del grup que li havia donat suport. A partir d’aquí, si no hi havia cap altre candidat amb majoria, governa la llista més votada. Això hauria requerit un diàleg continu amb l’oposició per arribar a acords puntuals i mantenir el control dels programes dels altres grups. Però això mai es va fer: el pressupost es va presentar fora de termini, al febrer, quan ja hauria d’haver estat presentat mesos abans. Tot això va reflectir una manca d’estratègia.
Va ser alcaldessa entre 2011 i 2019. Com es viu el fet de tornar a ser alcaldessa després de set anys fora de l’alcaldia i quins aprenentatges de la seva primera etapa aplicaria ara?
El govern actual és molt diferent del del 2011. L’Ajuntament del 2011 estava extremadament endeutat; ara està en una situació que permet planificar i dibuixar cap on vols portar la ciutat. La situació econòmica és el pilar de totes les accions polítiques i permet poder planificar les decisions.
Sempre és un aprenentatge: la motxilla es va omplint a mesura que passen els anys. L’aprenentatge d’haver estat alcaldessa i també de l’experiència a l’oposició ajuda a conèixer més en profunditat el dia a dia quan entres a governar.
Som un govern nombrós, amb regidors amb experiència, cosa que facilita que les àrees funcionin. També destaca el pacte de lideratge compartit amb la CUP, que és potser el més rellevant d’aquesta legislatura curta, però que pot ser molt profitosa per a la ciutat i perceptible per als ciutadans.
Com s’explica aquest acord entre Junts i la CUP, tenint en compte les diferències ideològiques? Què respon a qui defineix aquest pacte com “contra natura”?
Nosaltres, a la CUP i Junts, vam iniciar contacte quan ells ja van passar a l’oposició. Inclusivament mentre governàvem, eren les regidories amb qui més contacte teníem. L’entrada de Laura Tejero a les seves àrees també ha estat amb tota la voluntat de parlar i col·laborar.
Quan la CUP va passar a l’oposició, vam parlar primer sobre les ordenances municipals, i això va permetre arribar a un acord que complís punts de programa de tots dos grups: abaixar alguns impostos i aplicar propostes de la CUP.
Pactes “contra natura” no sé exactament què vol dir. Pactes contra natura també serien, per exemple, la CUP amb els socialistes o altres acords fets al país. El que compta són les persones, la capacitat de prioritzar pel bé comú, assumir acords i actuar amb lleialtat. No es tracta que Junts es converteixi en CUP ni a l’inrevés, sinó que amb els acords establerts totes dues parts se sentin satisfetes. Aquesta legislatura serà de lideratge compartit: cadascú respectarà les àrees de l’altre i donarà suport al que fan en les seves àrees.
Ideològicament estem allunyats, però posar al centre les necessitats de la ciutat ens ha ajudat a apropar-nos i executar els projectes. D’altres ens diuen també una estranya parella, no? Una estranya parella. Bé, recordem que hi havia una obra de teatre, Una estranya parella, que sembla que va durar, no sé si 25 anys als escenaris. Per tant, la qüestió és bastant senzilla: és qüestió de voluntats i sobretot de lleialtat. Els acords amb la CUP són qüestió de voluntat i lleialtat, no d’ideologia.
Quines seran les primeres mesures en els pròxims mesos per estabilitzar la ciutat després del canvi de govern? La ciutadania notarà diferències?
Hi ha qüestions de transparència que estem intentant aplicar i per això necessitem els suports necessaris. La ciutadania ha de saber que tot l’equip de govern està disposat a atendre les peticions que arribin. Estem elaborant el pressupost, adaptant-lo al que considerem més identificatiu del nostre projecte.
Els regidors de la CUP havien estat en govern, amb només un parèntesi de mesos, i continuaran amb la seva acció a cultura, patrimoni, etc. Els regidors de Junts també tenen experiència: alguns com Gabriel Lacambra portaran urbanisme i recursos humans, i jo mateixa finances. Altres porten mesos a l’oposició, però amb il·lusió i prou bagatge per aterrar les seves àrees i implementar el programa electoral.
La gestió de l’aigua va ser un element clau en la sortida de la CUP del govern anterior. Ara que la CUP torna a tenir responsabilitats en aquest àmbit, quina és la seva relació de treball amb Junts sobre aquest tema? El nou cartipàs inclou l’impuls d’un estudi sobre el model de gestió de l’aigua. Què espera que aporti aquest estudi i quin objectiu té?
La resposta amb ells, en aquell moment, va ser exactament la mateixa que diríem ara: donar suport al que fos millor pels interessos de la ciutat i, per extensió, pels ciutadans. Si en el pacte de govern els partits que van donar suport van signar això, es respecta; s’havia plantejat que es remunicipalitzés l’aigua, però això requeria primer un estudi per valorar quin model seria més eficient.
El primer que es va fer va ser encarregar un estudi que posés sobre la taula els diferents models de gestió de l’aigua, per oferir el servei amb millors condicions i preu raonable. Els primers informes semblaven indicar que la gestió externalitzada era la millor opció, amb un menor increment del preu.
Però a mesura que avançaven els mesos, vam veure mancances: no comparava correctament la gestió pública i privada, ni les inversions ni altres factors essencials. Vam exigir una reunió amb els autors de l’estudi i vam confirmar que calia un estudi complet.
Per això es farà un nou estudi objectiu que reculli tots els factors possibles. Només amb aquesta informació es prendrà una decisió sobre la gestió de l’aigua. Si els números indiquen que la remunicipalització és la millor opció, s’executarà; si la millor gestió és externa, es decidirà en conseqüència. L’objectiu és garantir un servei amb preus raonables, inversions adequades i sostenibilitat per a la ciutadania.
Quin és el projecte de Junts de cara al futur?
Ja fèiem una projecció de Tàrrega 2034, amb motiu dels 150 anys de ciutat i com a capitalitat. El projecte va més enllà d’una legislatura: cal complir tots els projectes de govern. Paral·lelament, treballarem en accions immediates que no depenen estrictament del pressupost, com accessos a La Canaleta, ampliació de l’Escola Alba i una escola oficial d’idiomes.
També s’enllaçarà amb el que ja hem vingut explicant: el tema de l’habitatge, la millora de la neteja i la recollida, revisant les quotes de les empreses i comerços. Com a grup també tenim presentada a la Sindicatura de Comptes la taxa actual de l’ordenança de la brossa, perquè pensem que no compleix el requisit que es pot cobrar el cost, però no més del cost; l’escombraria no pot ser un negoci. La CUP té coneixement de les consultes i actuarem en conseqüència. Tot això busca avançar amb projectes reals i sostenibles per a la ciutat i els ciutadans.
