L’èxit de la pel·lícula ‘Alcarràs’ de Carla Simón, que al febrer va guanyar l’Os d’Or a la Berlinale, ha estat un dels temes més destacats del 2022 a Ponent. El film que narra la quotidianitat de la vida d’una família que es dedica a la fruita dolça està rodat amb actors no professionals i fa que molta gent s’hi senti identificada. També han estat notícia les tres nits d’intenses gelades a l’abril que van malmetre una bona part de la collita de fruita. Aquest any l’estiu s’ha fet més llarg que mai per les onades de calor persistents i continuades que sumades a la falta de precipitacions han deixat sota mínims embassaments i han limitat el regadiu. També hi ha hagut 7 crims que han estat notícia a les comarques de la plana de Lleida.
25 de gener Comença un any complicat pels Mossos d’Esquadra, per l’increment de crims a Ponent i dos casos sense resoldre. El primer, el d’un veí d’Oliana (Alt Urgell) de 60 anys que aquest dia apareix mort d’un tret en una zona boscosa de Gualter, a la Baronia de Rialb (Noguera). A la zona s’hi troba una màquina retroexcavadora amb què es feien moviments de terra, piles de vegetació forestal arrencada i columnes de fum fruit de cremes forestals. El segon crim sense detinguts és el d’un taxista, de 43 anys i nacionalitat marroquina, mort a punyalades la matinada del 10 d’abril a Lleida, mentre treballava. Va sortir de la parada de taxis que hi ha a l’estació d’autobusos i el cos es va trobar al carrer Sifó, al barri de la Bordeta, a terra i a uns metres del taxi, amb una dotzena de ganivetades. Els taxistes van fer una marxa lenta al dia següent del crim per reclamar justícia i més seguretat.
27 de gener El PSC de Lleida renuncia a presentar una moció de censura davant la negativa del Comú de sumar-s’hi. D’aquesta manera, l’alcalde republicà Miquel Pueyo aconsegueix conservar l’alcaldia i els pressupostos de la Paeria quedaran aprovats inicialment. La crisi de govern havia començat setmanes abans davant la negativa del PSC a permetre l’aprovació dels pressupostos d’ERC i Junts, de 190 MEUR. El cap de l’oposició, Fèlix Larrosa, va intentar trobar el suport del Comú per arribar a 14 vots i fer fora Pueyo però finalment no ho va aconseguir. Una vegada confirmada la seva continuïtat, l’alcalde lamenta que s’hagin perdut dos mesos sense pressupostos aprovats i fa una crida a l’oposició a deixar de banda “interessos partidistes” per cercar “consensos” en benefici de Lleida.
9 de febrer Promenade Lleida presenta el projecte de parc comercial i d’oci que projecta a Torre Salses i on preveu invertir uns 100 MEUR. Dies després, la direcció general de Comerç arxiva la sol·licitud de llicència comercial per al projecte. El govern de la Paeria reitera l’aposta per un model comercial dins la trama urbana. La promotora considera que el govern d’ERC i Junts posa pals a les rodes al projecte i es querella presumpta prevariació contra Pueyo i Postius, que hauran de comparèixer al gener al jutjat, i presenta una demanda de responsabilitat comptable contra els dos responsables municipals i Jordina Freixanet, que el Tribunal de Comptes admet a tràmit. El Comú de Lleida també acudeix a la justícia perquè entén que el planejament del sector s’ha aprovat sense avaluació ambiental i cedeix poques zones verdes. Al juliol, la Paeria i Adif tanquen un acord per desencallar el Pla de l’Estació i desenvolupar urbanísticament l’entorn de l’estació de trens. El pla preveu uns 150 MEUR d’inversió privada i la instal·lació d’una àrea comercial.
16 de febrer ‘Alcarràs’, de Carla Simón, s’imposa a la Berlinale amb l’Os d’Or. El segon llargmetratge de la directora barcelonina s’emporta el premi més important del certamen i l’alegria es desferma entre l’equip del rodatge però també als pobles de les comarques de Ponent on s’han rodat escenes de la pel·lícula, que està feta amb actors no professionals. ‘Alcarràs’ narra la història de l’última collita de fruita d’una família d’Alcarràs abans que els nous propietaris dels terrenys hi instal·lin plaques solars. El Teatre de la Llotja de Lleida acull el 26 d’abril la preestrena del film que rep una ovació del públic. Molta gent s’hi sent identificada i l’emoció és palpable a la sala. L’èxit de la pel·lícula no s’atura i és l’escollida per l’Acadèmia Espanyola per ser candidata als Oscar tot i que finalment l’Acadèmia de Hollywood la fa caure de la cursa per aquests guardons. El film també és un dels favorits als Premis Gaudí amb 14 nominacions.
23 de febrer L’Ajuntament de Lleida obté 6,3 MEUR dels fons europeus Next Generation per implantar la zona de baixes emissions (ZBE) i potenciar la mobilitat sostenible a la ciutat amb nous eixos per a vianants, carril bici i altres actuacions. Al novembre, arrenquen les obres per reformar rambla d’Aragó, Prat de la Riba i altres carrers, finançades amb aquests ajuts. La Paeria també rep 3 MEUR per rehabilitar el Palau de Vidre i espera la resolució d’altres convocatòries per tirar endavant la reforma d’altres edificis municipals. Un altre projecte que es preveu finançar amb els Next Generation és la nova estació d’autobusos, projectada als Docs i l’entorn de la Meta, amb una inversió estimada de 40 MEUR. D’altra banda, la Paeria condiciona l’actual estació, convertida en baixador, després d’assumir-ne la gestió al gener.
28 de febrer Una dona ucraïnesa i els tres fills arriben a Guissona després de dos dies fugint de la guerra en autobús i avió. Són els primers refugiats que arriben al municipi de la Segarra escapant de la invasió russa al seu país i en poques setmanes l’allau d’ucraïnesos que es desplaça a la localitat es fa més evident. La solidaritat dels veïns també és un fet amb l’ompliment de diversos camions amb tones de menjar i material solidari que marxa cap a Ucraïna. A principis de març Guissona ja supera l’acollida de 140 refugiats i al conjunt de les comarques de Ponent es tramiten més de 440 sol·licituds de protecció temporal de refugiats ucraïnesos. El 9 d’abril Guissona celebra una matinal d’activitats per recaptar fons i donar la benvinguda als ucraïnesos. Un total de 270 persones de 117 unitats familiars han arribat al municipi des de l’inici de la guerra.
3 d’abril Les baixes temperatures registrades entre el 3 i el 6 d’abril malmeten bona part de la producció de fruita dolça i d’ametlla ja que arriben en ple període de floració de moltes varietats. Les gelades fan caure un 70% la collita de fruita de pinyol respecte a un any normal, més d’un 20% la de poma i pera i en ametlla el descens supera el 50%. La Generalitat activa ajuts i acaba concedint uns 20 MEUR per als productors, centrals i cooperatives afectats per pal·liar les pèrdues derivades de les gelades. El Ministeri d’Agricultura també destina 12 MEUR a centrals fruiteres de les comunitats afectades per les gelades.
15 de juny A primera hora de la tarda comença un incendi al nucli de Baldomar, a Artesa de Segre (Noguera). Les altes temperatures i la sequera afavoreixen la propagació de les flames que en poques hores ja abasten 50 hectàrees i s’hi destinen més de 60 dotacions de Bombers. La tarda es complica amb incendis simultanis a Corbera d’Ebre i Castellar de la Ribera. Mentrestant, a Baldomar es fa un confinament preventiu de veïns al nucli de la Clua i es demana col·laboració dels pagesos perquè llaurin els camps i es facin així tallafocs per aturar les flames. Aquest incendi, amb una afectació de més de 2.700 hectàrees, s’acaba convertint en el més important de l’estiu a Catalunya. Un estiu que bat rècords de temperatura que a Ponent, com en altres zones del país, afecten a la salut de les persones però també als cultius com la fruita dolça, amb calibres més petits i pells de fruita excessivament insolades, i també al cereal i el blat de moro, amb una menor producció.
26 de juliol La Comissió territorial d’Urbanisme aprova inicialment el Pla director urbanístic d’activitat econòmica (PDUAE) de la plana de Lleida. Inclou el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que serà un dels més grans del país, i una terminal intermodal de mercaderies. El nou sector industrial, promogut per la Generalitat i l’Ajuntament de Lleida i pensat sobretot per acollir grans empreses, abasta en total 1.280 ha tot i que la primera fase preveu desenvolupar-ne unes 400. Veïns de Quatre Pilans, Grealó i de Magraners surten al carrer en diverses ocasions en contra del projecte per l’afectació a terrenys agrícoles i habitatges i rebutjar que s’hi puguin acabar implantant empreses potencialment perilloses.
9 d’octubre Més crims a Ponent, aquests amb detinguts. Aquest dia mor apunyalat un home de 34 anys durant una baralla en un aparcament de les Borges Blanques. L’autor confés del crim s’entrega a la comissaria dels Mossos dos dies després i explica que va atacar la víctima per defensar-se, arran d’una disputa relacionada amb la marihuana. Entra a presó. També a causa d’una baralla, un home mor el 23 de novembre a Mollerussa, apunyalat a l’abdomen en un bar, arran d’una disputa entre dues famílies enemistades des de fa temps. Els detinguts, pare i fill de 62 i 36 anys, són en presó preventiva. Els Mossos també detenen el 19 d’octubre 4 persones relacionades amb la mort d’un jove de 22 anys d’origen nigerià que va aparèixer semienterrat al costat del riu Noguera Ribagorçana, a Albesa (Noguera) el 13 d’octubre de 2021. El cos va ser trobat en avançat estat de descomposició i no se’l va poder identificar fins al juliol de 2022. Dos dels detinguts van ingressar a presó.
31 d’octubre La sequera i la falta de reserves als embassaments posa en risc la producció d’energia hidroelèctrica a la demarcació de Lleida. Acciona atura a finals d’agost la central de l’embassament de Rialb i a finals d’octubre és la companyia Endesa la quina avisa que si no plou haurà d’aturar activitat a Mequinensa, Talarn i Gavet de la Conca i Pont de Montanyana. Enguany es genera un 32% menys d’energia que en la mitjana dels darrers 10 anys i cal remuntar-se al 1989 per trobar una producció tant baixa. Al desembre l’arribada d’algunes pluges i la lenta recuperació de les reserves als pantans eviten el tancament de centrals. Els regants del Canal d’Urgell salven la campanya però avisen que ha estat una de les més complicades dels darrers 50 anys amb crides al seny per fer un us raonable de l’aigua. Els regants es mostren preocupats per la pròxima primavera però a la vegada esperançats per l’inici de les obres de la modernització.
3 de novembre La fiscalia investiga els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida arran de la denúncia presentada per la Paeria contra 4 responsables de l’aula municipal, dos homes i dues dones, que haurien comès els abusos o estarien al corrent de la situació i haurien callat. Es tracta d’una desena de nous casos recollits al documental d’Isabel Coixet ‘El sostre groc’ que haurien passat durant el curs 2018-2019. En el seu moment, la fiscalia va concloure que els primers casos denunciats el 2018 i que haurien tingut lloc entre el 2001 el 2008 eren rellevants penalment però que havien prescrit i no podien ser investigats. A diferència d’aquells, aquests nous abusos sexuals denunciats no haurien prescrit. Per seguir amb el procediment, cal la denúncia expressa de les víctimes.
29 de novembre Comencen els treballs per reubicar els 19 nius de cigonya de les sitges de Pardinyes. És el pas previ a l’enderroc de les edificis on s’ha d’aixecar l’equipament comunitari per a temporers, emergències i altres usos, conegut com a ECMU. L’oposició de veïns del barri i grups municipals porta el govern de la Paeria a replantejar el projecte. Al juny, anuncia que es construirà als terrenys que ocupen les antigues sitges del Senpa i no al solar de Josep Pallach previst inicialment, perquè aquest pugui destinar-se a una residència per a gent gran tal com demanava l’associació veïnal i una plataforma. Tot i el canvi d’ubicació, aquestes entitats, conjuntament amb Ipcena, segueixen rebutjant l’ECMU i demanen petits albergs per a temporers repartits per la ciutat.
5 de desembre Es fa efectiva la inhabilitació de Bernat Solé com a delegat del Govern a Lleida, un cop notificada la sentència del Tribunal Suprem, que ratifica la condemna del TSJC per desobediència durant l’1-O quan era alcalde d’Agramunt (Urgell). Miquel Serra, també va ser inhabilitat durant tres mesos, en aquell cas per l’Audiència de Lleida, per obrir el centre cultural ‘Lo Casino’ durant el referèndum, quan era alcalde d’Alcarràs. Per altra banda, també referent a l’1-O, l’Audiència de Lleida ordena seguir el procediment contra un policia espanyol que hauria donat una puntada de peu a Enric Sirvent, durant les càrregues policials al col·legi de la Mariola. Serà el primer judici per delicte greu contra un agent que es fa, ja que fins ara tots ho havien fet per faltes lleus. Tant l’acusació particular que representa la família com la popular representada per Òmnium Cultural li demanen 3 anys de presó. La fiscalia, l’absolució.
16 desembre Nou crim masclista a Lleida, set anys després de l’últim registrat a la ciutat. Troben morta d’una ganivetada al traster de casa, al barri de Balàfia, una dona de 34 anys desapareguda des de feia cinc dies a Lleida. Els Mossos detenen la parella, un home de 40 anys, que acabava de ser donat d’alta de la unitat psiquiàtrica de l’Hospital Santa Maria. Tenia denúncies prèvies de violència masclista i la magistrada del jutjat de violència sobre la dona de Lleida l’envia a la presó i li prohibeix comunicar-se o acostar-se als 5 fills que compartia amb la víctima, tots ells menors d’edat. En dos crims més, les víctimes són bebès. El 28 de febrer troben mort un nadó de tres mesos a Artesa de Segre (Noguera) i en detenen els pares, una noia de 19 anys i un home de 32, que ingressen a presó. El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici i conclou que hi ha hagut descoordinació entre administracions i falta de suport social a la mare, una jove extutelada i amb discapacitat. El 29 de juny troben mort en un pis de Lleida un nadó acabat de néixer. S’apunta que hauria mort ofegat i detenen la mare, de 22 anys, que assegura no saber que estava embarassada.
