La realitat invisible que afecta 1.500 persones amb discapacitat intel·lectual a Lleida

Les entitats de la Federació ALLEM atenen unes 6.400 persones a les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran. D’aquestes, 3.800 tenen discapacitat intel·lectual i prop de 1.500 també presenten problemes de salut mental, una realitat que sovint queda poc visible.

Aquesta situació s’ha posat sobre la taula durant la jornada «Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3», celebrada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. La trobada ha reunit professionals, famílies i persones amb discapacitat intel·lectual per abordar com millorar l’atenció i avançar cap a serveis més inclusius.

Durant la jornada, els participants han coincidit en la necessitat de reforçar la coordinació entre Salut i Serveis Socials. La coordinadora d’ALLEM, Assumpta Fortuny, ha assenyalat que sovint els professionals sanitaris i socials treballen amb les mateixes persones, però sense prou connexió entre els dos àmbits.

També s’ha defensat un canvi en el model d’atenció, amb més prevenció, suport conductual positiu i una reducció de l’ús de contencions físiques i farmacològiques. La psiquiatra Aida Palacín ha remarcat la manca de recursos comunitaris especialitzats i la importància de reforçar els equips i la formació dels professionals.

Un altre dels eixos de la jornada ha estat la coproducció, un model que dona més protagonisme a les persones ateses en el disseny i l’avaluació dels serveis. L’objectiu és que les persones amb discapacitat puguin participar en les decisions que afecten la seva salut i el seu projecte de vida.

La trobada també ha servit per presentar el llibret «Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual/3», una publicació de Granés Fundació que recull experiències i eines per avançar cap a una atenció més inclusiva.

La jornada ha posat de manifest que la coordinació entre serveis, la participació de les persones i la lluita contra l’estigma són elements clau per garantir una atenció adequada i una inclusió real.