Quan parlem de població estable, les fonts oficials recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya indiquen que a principis de 2025 la població de Lleida se situava al voltant dels 144.878 habitants, amb un pes d’estrangers del 22,04 % dels residents municipals. Aquesta variable proporciona una radiografia interessant: una ciutat amb presència significativa de persones nascudes fora, però on la majoria són residents de llarga durada que s’han arrelat al territori.
Els estudis demogràfics també apunten un creixement moderat i continu de la població en anys recents, fet que contrasta amb les tendències de despoblació d’altres municipis del Segrià i les comarques rurals lleidatanes. Aquest equilibri entre estabilitat i diversitat demogràfica dona a Lleida una base sòlida per considerar-la com a ciutat per viure-hi —i no només com a base temporal. Per a molts joves, especialment universitaris, Lleida es converteix en una primera experiència de vida independent.
Precisament l’ambient universitari és un factor clau. A la Universitat de Lleida (UdL) estudien milers de joves d’arreu de Catalunya i Espanya, i moltes vegades el que comença com una estada temporal esdevé una decisió de futur, almenys a curt o mitjà termini. Tal com recollia una recent publicació, “molt poca gent vol venir a Lleida com a primera opció”, però després “molt poca gent en vol marxar”, segons estudiants de la UdL entrevistats per la premsa local. Aquest fenomen és habitual en ciutats on la vida tranquil·la, el cost de vida més baix i la comunitat universitària creen un vincle afectiu i pràctic amb la ciutat.
Malgrat això, l’oferta de feina continua sent un element determinant. En l’àmbit local i provincial, l’atur existeix i s’expressa de manera moderada; dades d’atur registrat situen Lleida en posicions intermèdies respecte a altres províncies espanyoles i catalanes, però amb una presència rellevant de persones sense feina, especialment en certs sectors com serveis i atur juvenil. Aquesta realitat condiciona especialment les decisions dels joves professionals o dels que es plantegen desenvolupar una carrera en sectors altament especialitzats.
L’habitatge és un altre factor clau que influeix sobre la decisió de quedar-se o marxar. En un context autonòmic de reducció de l’oferta i increment dels preus del lloguer, Lleida ha registrat una reducció de l’oferta d’habitatge de lloguer de més del 35 % en sis anys i una pujada de preus d’un 38 %, segons dades de l’Observatori del Lloguer, fet que complica l’accés a pisos per a joves i famílies. Tot i això, malgrat aquesta pressió, els preus mitjans de lloguer de Lleida (al voltant de 562 € al mes) es mantenen per sota de la majoria de capitals catalanes i espanyoles, configurant-se com una alternativa assequible respecte a grans ciutats.
Aquest mix d'oportunitats educatives, cost de vida més assequible i qualitat de vida fa que moltes persones vingudes de fora —inclosa gent de Barcelona o Tarragona— valorin Lleida com una ciutat amb les dimensions i ritmes adequats per viure en pau, amb menys soroll, menys trànsit i un entorn més sostenible per formar una família o continuar una carrera professional. Addicionalment, la presència d’espais verds, equipaments culturals i una comunitat activa contribueixen a un sentit de pertinença que facilita l’arrelament.
El clima és un altre dels factors que condicionen la percepció de viure a Lleida i que sovint apareix en el debat ciutadà. La ciutat té un clima de contrastos marcats: els hiverns són freds i llargs, amb la presència habitual de la boira, un fenomen meteorològic característic de la plana de Lleida que pot allargar-se dies o setmanes i que incideix tant en l’estat d’ànim com en la rutina diària. A l’altre extrem, els estius són intensos, amb temperatures elevades i onades de calor cada cop més freqüents, fet que obliga a adaptar horaris, activitats i espais de convivència. Aquesta dualitat climàtica és, per a alguns, un element dissuasiu, però per a d’altres forma part de la identitat del territori. Qui busca un clima mediterrani, no s’hi queda.
Tanmateix, per retenir talent jove i equilibrar les aspiracions laborals i residencials, les administracions locals treballen en mesures com ajuts a l’habitatge, projectes d’ocupació i programes d’atracció de talent. Aquest enfocament pretén que Lleida no sigui només “una ciutat per estudiar o passar una temporada”, sinó un lloc on es pot viure, treballar i créixer professionalment a llarg termini.
En definitiva, quedar-se a Lleida o marxar no depèn només d’un factor, sinó de la combinació d'oportunitats educatives, condicions laborals, accessibilitat d’habitatge i percepció de qualitat de vida. Mentre alguns busquen realitats professionals en altres ciutats, molts altres descobreixen en Lleida una vida equilibrada entre cost, tranquil·litat i comunitat, un patró que dibuixa una ciutat dinàmica però arrelada al territori.