L’alcalde Fèlix Larrosa, la regidora de Cultura Pilar Bosch i la comissionada per la llengua Paquita Sanvicén han fet balanç del Pla d’ús del català de l’Ajuntament de Lleida. En un any i mig s’han impulsat prop de 40 actuacions per fomentar l’ús quotidià del català, una feina que, segons Larrosa, “no s’havia fet en 30 anys”. A les 16 accions inicials del pla se n’han sumat 22 més durant el desplegament.
A la presentació hi han assistit representants de Lleida Turisme, el Consorci per a la Normalització Lingüística, els Serveis Territorials de Política Lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans, que col·laboren amb la Paeria en l’impuls de la llengua.
“El català és la llengua que ens uneix i suma”, ha afirmat Larrosa, que ha remarcat el valor del català com a “ascensor social”, eina de cohesió i element identitari de la ciutat. També ha destacat la campanya ‘Lleida, on el català té accent propi’, que reivindica l’orgull de parlar nord-occidental lleidatà. En aquesta línia, Lleida Turisme ja incorpora el patrimoni lingüístic local al seu web.
Bosch ha defensat el compromís amb “la llengua catalana amb accent propi” i el català com a motor de cohesió i oportunitats. Sanvicén ha agraït la implicació d’entitats i institucions i ha explicat que les accions es desenvolupen en dos àmbits: internament a la Paeria i de cara a la ciutadania.
Entre les actuacions internes destaquen els tallers de sensibilització lingüística per a professionals municipals i empreses, amb més de 150 participants; la redacció d’una Guia de Normes i Bones Pràctiques i la futura Guia d’Estil. També s’han incorporat criteris lingüístics al Pla Estratègic de Subvencions, a la Guia de contractació social, al Pacte Social 2024-2027 i al Pla estratègic de l’esport 2026-2029.
De cara a la ciutadania, s’han impulsat iniciatives socials, educatives, comercials i esportives. Destaquen la recuperació del topònim genuí Mangraners, la creació d’un web amb recursos d’aprenentatge del català —amb més de 4.000 visites—, la campanya ‘Parla en català i Peta-ho!!’ i un pla pilot d’aula d’acollida lingüística a l’IMO.
En l’àmbit comercial, la Paeria ofereix informació sobre normativa lingüística i assessorament a empreses amb el suport del CNL, i s’ha treballat la relació entre llengua i responsabilitat social empresarial amb la FECOM.
Als barris, els centres cívics s’han convertit en punts del programa Voluntariat per la Llengua, s’ha impulsat la campanya ‘Al barri en català!’ i el programa pilot ‘Parlem! Quedem al barri!’ a Cappont i el Clot. També s’han promogut activitats en català a ludoteques i accions educatives vinculades al comerç local.
En l’àmbit esportiu, s’han incorporat criteris d’ús del català en la formació de monitors i monitores de lleure i esport. En educació, s’està actualitzant el mapa lingüístic amb un pla pilot al Centre Històric amb l’Institut Guindàvols i la Universitat de Lleida.
Finalment, per reforçar l’orgull pel patrimoni lingüístic de Lleida, s’ha celebrat la jornada ‘Lleida, amb accent propi. El nord-occidental: orgull, prestigi i valor’ i pròximament se signarà un conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans.