Els preus de l’habitatge pugen a Lleida, però és la província amb l’increment més moderat. Va registrar un augment del 5,6 % durant el 2025, segons dades de Vecinos Felices, empresa especialitzada en administració de finques i gestió de lloguers. Tot i que la tendència és alcista, Lleida és la província catalana on els preus pugen menys, molt per sota de Barcelona (10,8 %), Tarragona (9,5 %) o Girona (8,6 %).
Mercedes Blanco, CEO de Vecinos Felices i vocal de Pimec al Consell Assessor de l’Habitatge de la Generalitat, assenyala que “les zones que més han vist augmentar els seus preus són aquelles amb més atracció demogràfica i econòmica”. Això explica que les pujades més intenses es concentrin a Barcelona i Tarragona, mentre que Lleida creix de manera més sostinguda.
Factors que condicionen el mercat lleidatà
Segons Blanco, el mercat segueix marcat per l'escassetat d’oferta i la forta demanda, que continuen pressionant els preus a l’alça. Tot i això, la província registra increments més moderats: “No s’han detectat descensos significatius de preus en cap zona de Catalunya durant 2025”, puntualitza. Els municipis menys tensionats i les zones perifèriques de Lleida presenten pujades més contingudes que les àrees urbanes més demandades.
Perspectiva per al 2026
Per als primers mesos de 2026, Vecinos Felices preveu que els preus a Lleida continuïn creixent, amb un augment estimat entre el 4 % i el 7 %. Mercedes Blanco destaca que “la previsió més probable és una continuació del creixement, però amb una moderació respecte al ritme de 2025. L'escassetat d’oferta i la forta demanda encara pressionaran a l'alça, tot i que és probable que el mercat s'estabilitzi lleugerament després d’un any d'increments especialment intensos”.
La necessitat de plans a llarg termini
Blanco insisteix en la importància de desenvolupar plans immediats i a llarg termini per augmentar l’oferta de vivendes en venda i lloguer: “És necessari augmentar l’oferta d'habitatges en venda i lloguer per respondre a la demanda. Urgeix un pla immediat i un altre consensuat a llarg termini (20 anys), basat en dades demogràfiques i acordat amb institucions i agents del sector, que garanteixi una solució coherent i planificada per cobrir la necessitat d'habitatge”.