L’alliberament de l’AP-2 generarà oportunitats industrials a les Garrigues i el Segrià

Satisfacció dels agents econòmics de Tarragona que també reclamen que s'acabi d'una vegada l'A-27

Peatge de l'AP-2 de les Borges Blanques i vehicles accedint a l'autopista o sortint-ne. ACN

El sector empresarial de Lleida creu que l’alliberament de l’AP-2 a partir de dimecres generarà oportunitats industrials a les Garrigues i el Segrià, sobretot a les poblacions properes a l’autopista. Així ho diu el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó que aposta perquè ajuntaments, Govern i Diputació treballin conjuntament per analitzar les millors ubicacions per emplaçar sòl industrial.

De la seva banda, Sílvia Llobet, dels transportistes de Lleida, diu que valoren amb “alegria continguda” l’aixecament de barreres davant el temor que no sigui indefinit. Des de la Cambra de Valls i la FEAT també valoren amb satisfacció la mesura tot i que reclamen que s’acabi ja l’A-27 i alerten que les àrees de servei poden quedar petites.

La Cambra de Comerç de Lleida fa una valoració positiva de l’aixecament de barreres a l’AP-2 ja que era una reclamació històrica, però matisen que “fa molt temps” que el peatge s’hauria d’haver alliberat. Així ho ha explicat el seu president, Jaume Saltó, que afegeix que per al sector del transport, la mesura ha de suposar un “estalvi important” i, a la vegada, contribuir també a descongestionar l’N-240 entre Lleida i les Borges Blanques, que amb els anys s’ha convertit amb un tram amb una elevada sinistralitat.

Saltó recorda que no existeix autovia des de Lleida fins a Saragossa i, per això, considera que l’alliberament també comportarà un estalvi a les empreses de transports i serveis per desplaçar-se cap al centre de l’Estat. Per tot plegat, el president de la Cambra de Comerç sosté que l’alliberament generarà oportunitats en l’àmbit industrial a les Garrigues i el Segrià, sobretot a les poblacions poperes a l’AP-2, ja que la proximitat de l’autopista pot atreure noves empreses i contribuir a desenvolupar sòl industrial o activar polígons existents, sobretot a les Garrigues.

En aquest sentit, Saltó aposta perquè ajuntaments, Govern i Diputació treballin conjuntament per analitzar quines són les millors ubicacions per emplaçar aquest sòl industrial. Així, remarca la necessitat de disposar de més accessos a l’AP-2 en municipis propers a l’autopista que no en tenen. Saltó posa en dubte que el transport que surt dels polígons de Lleida vagi a agafar l’accés de l’autopista de Lleida sinó que continuarà anant a Borges. Per això, també considera necessari desdoblar l’N-240.

Des de la Cambra també defensen que caldria buscar altres fórmules més enllà del 2023 perquè no calgui pagar per circular per vies ràpides i proposen que el manteniment surti dels pressupostos de l’Estat. “No es pot penalitzar un territori a pagar perquè prou anys hem estat pagant”, remarca Saltó.
“Alegria continguda” dels transportistes

La secretària general de l’Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera (Asotrans) de Lleida, Sílvia Llobet, ha remarcat que el sector espera amb “candeletes” l’alliberament tant de l’AP-2 com del que resta de l’AP-7. Confia que això reverteixi en un benefici per a les empreses de transport que porten anys patint pels peatges i per això, l’aixecament en aquestes dos autopistes “troncals” suposarà un “estalvi importantíssim” i una major seguretat per als treballadors de les empreses que passen la major part de la jornada utilitzant aquestes infraestructures.

Això no obstant, Llobet alerta que hi ha plantejaments damunt la taula que poden suposar que aquesta alegria duri poc. Es refereix al plantejament que ha fet Catalunya al govern espanyol sobre que el manteniment d’aquestes infraestructures no se sosté només amb els impostos actuals i que per això, cal implantar un sistema com el de la vinyeta. Llobet diu que aquestes infraestructures estan “més que amortitzades” i per això posa en dubte la necessitat d’aquest impost ja que per part del transport ja hi ha l’aportació de l’impost d’hidrocarburs.

D’altra banda, Asotrans també reclama que s’aixequi la restricció del pas de camions per carreteres convencionals com és el cas de trams de l’N-240 i l’N-340. Llobet lamenta que fins ara el transportista ha hagut d’assumir el sobrecost del peatge i afegeix que l’alliberament de dimecres ha de ser suficient a partir d’ara perquè automàticament, els camions passin per l’autopista sense necessitat de tornar a trepitjar aquestes vies.

Incertesa entre els establiments de restauració de l’N-240

Establiments de restauració situats a tocar de l’N-240 afronten amb incertesa l’aixecament del peatge de l’AP-2. Els responsables del restaurant Torrent de Juneda (Garrigues) consideren que la repercussió es pot notar en viatgers esporàdics, ja siguin transportistes o persones de pas, que no coneixen el local. Tot i això, confien que els clients habituals com ara veïns del municipi o poblacions properes hi seguiran anant igualment. La majori incertesa està en els transportistes que acostumaven a aturar-se al restaurant. Per això, ara hauran d’esperar a veure què passa perquè, si han d’anar al polígon de Lleida, “potser els serà més pràctic” continuar sortint a Borges i agafar l’N-240 en lloc d’haver d’anar fins a la sortida de Lleida, assenyala Núria Torrent.

Satisfacció a Tarragona

Els agents econòmics del Camp de Tarragona també reben amb bons ulls la fi dels peatges. El president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep Maria Rovira, afirma que la mesura suposarà un estalvi per a moltes persones que cada dia van a treballar a Valls i permetrà acabar amb un “desavantatge competitiu” de la comarca. Els grans beneficiats seran els transportistes, que tindran una via ràpida gratuïta amb l’afegit que fins ara “alguns xofers han de pagar el peatge de la seva butxaca i per això no passen per l’autopista”, remarca.

Des de la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT) el seu director, Josep Lluís Aymat, creu que la supressió de les barreres “suposarà un canvi” positiu que millorarà “la seguretat, la rapidesa i la fluïdesa” de les comunicacions. Amb tot, tant des de l’ens cameral com des de la federació de transportistes reclamen a les administracions més inversions perquè la carretera sigui el més útil possible i alerten d’una possible saturació d’ara en endavant. En concret, Aymat posa el focus en les àrees de servei, que considera insuficients a l’AP-2. “Els conductors han de fer pauses obligatòriament i necessiten espais per fer-les amb seguretat i comoditat”, apunta; i creu que les àrees actuals poden quedar petites. A l’Estat també li reclama que millori les entrades i sortides per fer l’autopista més “permeable”.

Per la seva banda, Rovira demana a la Generalitat que construeixi una rotonda als afores del polígon industrial de Valls per tal que els camions puguin enllaçar millor amb l’autopista al Pla de Santa Maria a través de la C-37. Diàriament, uns 1.500 camions surten del polígon de Valls, un miler dels quals se’n va cap a l’AP-2.

Finalment, tots dos també reclamen que s’acabi d’una vegada l’A-27, i especialment el túnel del coll de Lilla que ha de connectar Tarragona i Valls amb Montblanc. Aymat considera que el túnel “és una clau de volta importantíssima per a tota la futura connectivitat del Camp de Tarragona cap a l’interior de la península Ibèrica”. La infraestructura permetrà que totes les mercaderies que surten del Port de Tarragona i els polígons petroquímics vagin per autovia fins a Montblanc, on podran enllaçar amb l’AP-2.