La Diputació de Lleida demana 4 nous accessos a l’AP-2 al Segrià i les Garrigues

Es calcula que se'n podrien arribar a beneficiar una cinquantena de municipis i es traslladarà la proposta a l'Estat

L'AP-2, a l'alçada de Castelldans, carregada de trànsit de cotxes i camions, un dia després de l'alliberament dels peatges,. ACN

La Diputació de Lleida vol 4 nous accessos i la reforma d’un existent a l’AP-2 entre el Segrià i les Garrigues per fer més permeable la via ara que s’han aixecat els peatges. Un estudi presentat aquest divendres a la corporació calcula que d’aquests nous accessos se’n podrien veure beneficiats 24 municipis de forma directa però una cinquantena també de l’entorn.

Un dels objectius és “lluitar contra el despoblament”, ha indicat el president Joan Talarn, que també ha considerat que podria servir per a la promoció turística i industrial d’aquestes comarques. Encara no s’han facilitat detalls del cost econòmic que podria tenir aquest projecte però la proposta es traslladarà als ministeris competents perquè s’estudiï i tiri endavant.

L’estudi es basa en l’aprofitament de les vies principals que són creuades per l’AP-2 en un entorn on hi ha una població aproximada de 182.000 habitants que disposarien d’una via d’accés a l’autopista més directa i propera. D’aquesta manera, és passaria dels cinc actuals accessos a nou. Els nous punts d’accés que es proposen són a Seròs, Sudanell, Artesa de Lleida i Castelldans, i es formula una readaptació a l’actual enllaç de Soses.

La proposta d’augmentar accessos que ha fet aquest divendres la Diputació de Lleida va en consonància amb la que fa temps que demana la plataforma RESCAP-2, que es va constituir per demanar l’alliberament del peatge i ara que això s’ha aconseguit també vol més entrades. És una mesura que hauria de servir també per reduir la sinistralitat de l’N-240 entre Lleida i les Borges Blanques. També hi ha la plataforma ‘Prou Morts a l’N-240’ formada per alcaldes de la zona, que demana el desdoblament d’aquesta carretera. Talarn ha volgut desmarcar-se d’aquesta proposta i ha recordat que estan en marxa informes sobre aquesta via.

El director de Serveis Tècnics de la Diputació, Joan Albert Mas, ha explicat que les propostes de nous accessos es basen en “aprofitar” infraestructures existents. Les carreteres que connectarien, ja tenen ponts que passen per sobre de l’AP-2 i per tant no caldria fer una nova distribució de les vies sinó que s’aprofitaria el que hi ha ara llevat d’algun pont on potser caldria fer algun “petit ajust”.

En aquest sentit, el president Talarn ha destacat que es tracta d’una “fórmula sostenible” que a més a més es pretén portar a terme de la millor “forma financera”. Això no obstant, encara no s’han facilitat dades del cost que podria arribar a tenir la creació d’aquests accessos. Talarn ha dit que aviat facilitaran aquestes dades i que la proposta es traslladarà als ministeris competents però també al Congrés i al Senat perquè en siguin coneixedors. Així mateix, també es preveu enviar la proposta al Govern tot i que com que el titular de la via és l’Estat, ara mateix, qui hauria d’assumir el cost hauria de ser el govern espanyol.

Actualment, els cinc accessos de l’AP-2 al llarg dels 59 quilòmetres de recorregut a les comarques del Segrià i les Garrigues (Fraga, Soses, Albatàrrec, les Borges Blanques i l’Albi) – connecten amb 49 municipis, amb una distància mitjana de 12 quilòmetres entre enllaços. L’A-2, per contra, disposa de 24 accessos en els 64 quilòmetres entre Tàrrega i Seròs, amb una distància mitjana de menys de 3 quilòmetres per enllaç. Igualment, l’AP-7 entre Barcelona i Girona té una sortida cada 5 quilòmetres de mitjana, i a Girona cada 7 quilòmetres, segons un estudi de la Cambra de Comerç i la Diputació de Girona.

Un altre dels beneficis per al territori que pretén la proposta de la Diputació és la possibilitat de completar la mobilitat a la corona viària sud d’àmbit intercomarcal de la ciutat de Lleida, entre Seròs i Mollerussa, formada pels trams viaris que discorren per les comarques del Baix Segrià i les Garrigues, la C-45, la C-12, l’eix transversal des de la C-12 a Llardecans fins a la C-233 a Castelldans (pendent d’executar) i per la C-233 des de Castelldans fina a les Borges Blanques i Mollerussa.