El Pla d’Urgell acull una missió científica internacional per millorar els models de predicció climàtica global

Científics de la NASA, l’Agència Espacial Europea, el CNRS i altres organismes internacionals s’han instal·lat en aquesta regió de Lleida per estudiar els efectes del canvi climàtic en la demanda d’aigua als conreus

Se sap que en les regions semiàrides l’aigua s’evapora més del que seria habitual i això pot interferir en l’atmosfera, alterar la formació de núvols baixos i desajustar les pluges. Actualment, no hi ha prou dades per saber com s’hauran de regar els cultius en aquestes regions en un futur marcat pel canvi climàtic i la manca d’aigua dolça disponible, i així afinar els models meteorològics i climàtics.

Per això, el projecte LIAISE (Land surface Interactions with the Atmosphere over the Iberian Semi-arid Environment), en què també participen investigadors del programa d’Ús eficient de l’aigua en agricultura de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha escollit la zona del Pla d’Urgell per prendre mesures sobre l’evapotranspiració.

El dimarts 20 de juliol es farà una demostració per a periodistes i meteoròlegs dels aparells instal·lats i les mesures que prenen, amb explicacions del líder de la missió, Aaron Boone, investigador del Centre Nacional de la Recerca Meteorològica (CNRM); Joaquim Bellvert, investigador del programa Ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA, i Josep Ramon Miró, tècnic de l’Àrea de Recerca Aplicada i Modelització del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Obrirà la trobada el delegat institucional de l’IRTA a Lleida i Pirineus, Joan Girona, i la clourà el director de l’SMC, Eliseu Vilaclara.

La campanya s’ha iniciat aquest any i durant l’estiu es prendran les mesures de manera més intensa en les explotacions agrícoles de Mollerussa, Linyola, l’estany d’Ivars, Verdú i Bellpuig. A més, la NASA, la SAFIRE i la ESA sobrevolaran la zona amb avions que tenen uns sensors instal·lats per mesurar la humitat superficial del sòl i la temperatura, ambdós necessaris per a estimar el consum d’aigua dels conreus. Durant aquests dies es validarà la informació que donen aquests sensors abans de col·locar-los als satèl·lits.

Els científics han escollit aquestes zones del Pla d’Urgell perquè són indrets semiàrids on hi ha una gran heterogeneïtat de cultius i  sistemes de regadiu, igual que en altres regions del Mediterrani, com el Marroc o Tunísia. Remarquen que és important entendre de quina manera els sistemes d’irrigació poden afectar el cicle hidrològic. «En un futur més sec, hem de saber si podrem augmentar les reserves d’aigua o si això tindrà conseqüències i alteracions al clima local». La millora del coneixement del models meteorològics i hidrològics  servirà per predir un sistema d’irrigació més òptim per evitar perdre aigua i que aquestes infraestructures artificials de regadiu interfereixin el mínim possible en el cicle natural de l’aigua. Totes les dades meteorològiques i d’observació de la terra obtingudes en aquesta missió internacional també serviran per a la previsió i control dels incendis forestals d’aquestes zones semiàrides i per validar les previsions meteorològiques locals.

A més de l’IRTA i de l’SMC, i la participació d’empreses, entitats del territori i particulars (SAF-sampling, cooperativa Ivars, Boldú viticultors, Ajuntament de Preixana, Josep Mª Berenguer, Josep Mª Tribó i Jaume Duart), els grups de recerca implicats en aquest projecte pertanyen als organismes i institucions següents: la NASA; SAFIRE; l’Agència Espacial Europea (ESA); MetOffice i King’s College (Regne Unit); MeteoFrance, CNRS, CNRM i CESBIO (França); les universitats de Wageningen, Utrecht i Delft (Holanda); el Jülich Research Center i la Universitat de Hohenheim (Alemanya); la Universitat de les Illes Balears (UIB); la Universitat de Barcelona (UB);  la Universitat de Toulouse i la Universitat Politècnica de Paris (França); CzechGlobe (República Txeca), els Bombers de la Generalitat de Catalunya i l’Observatori de l’Ebre.