Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Alt Pirineu i l’Aran és la zona de Catalunya amb més pobles abandonats del país, amb un total de 84. El Pallars Jussà és la comarca més afectada amb 32 nuclis deshabitats i 76 amb menys de 30 habitants, seguida de l'Alt Urgell, amb 17 nuclis i el Pallars Sobirà amb 7.
Les dades són el resultat d’un estudi recent de l’institut Ramon Muntaner i del projecte Pobles Abandonats, que ha analitzat prop de 1.500 nuclis de població a tot el territori de parla catalana per comprendre les dinàmiques del despoblament contemporani, especialment als segles XIX i XX.
En aquest sentit, el tècnic de l'Institut, Carles Barrull, ha explicat els motius principals del despoblament d’aquestes zones, com per exemple les “polítiques hidràuliques i forestals”.
UN PALLARS DESPOBLAT
Tant Tendrei Vell, al Pallars Jussà, com Mencui, al Sobirà, són pobles abandonats o que “lluiten per sobreviure”. El primer, consta de poc més de 15 cases situades en un turó elevat i de difícil accés. A causa d’una esllavissada a mitjans dels seixanta, les cases es van esfondrar i, definitivament, el poble va quedar completament deshabitat i enrunat.
El segon, encara té prop d’una dotzena de veïns i des de fa un any compta amb una carretera asfaltada, un “servei bàsic per poder accedir-hi”. En aquest sentit, Barrull ha apuntat que, per revertir la situació de despoblament, "es necessiten polítiques públiques o incentius fiscals".
Amb tot, Barrull ha explicat que aquests resultats es posaran en debat des d’aquest dijous fins aquest dissabte en el marc del ‘Congrés Internacional (DES)ABANDONAMENT’ que tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans.
DESHABITAT NO ÉS EL MATEIX QUE ABANDONAT
Un poble deshabitat és un nucli sense residents permanents, però que pot conservar cases cuidades, rebre visites dels antics veïns o tenir segones residències. Parlar de poble abandonat implica, a més, una manca de manteniment i d’activitat que afavoreix la degradació dels edificis i els espais comuns. Per tant, que un poble es quedi sense habitants no significa necessàriament que hagi caigut en l’abandó, encara que és un pas previ necessari.
