Parlem amb Pilar Bosch, regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat de la Paeria de Lleida, sobre la programació d'Estiu en Viu, les novetats d'aquest estiu i els projectes culturals que impulsa la ciutat. Bosch defensa una oferta cultural estable durant tot l'any, reivindica el potencial cultural de Lleida i explica els principals reptes per continuar apropant la cultura a la ciutadania i reforçar-ne l'impacte social i econòmic.
Aquest any la programació d'Estiu en Viu és molt àmplia, amb molta activitat. Quin és l'objectiu principal? És també aconseguir que la cultura no s'aturi durant l'estiu, però alhora captar més visitants i consolidar Lleida com una destinació cultural?
L'Estiu en Viu és una barreja de tot el que dius. D'una banda, volem que la cultura no pari durant l'estiu, perquè durant molts anys es va deixar de programar durant el juliol i l'agost. Jo crec que, amb els aforaments plens, hem demostrat que a Lleida hi ha moltíssima gent durant aquests mesos. Ja sigui perquè han fet les vacances abans, perquè les fan després o perquè no marxen, molta gent continua a Lleida durant el juliol i l'agost. També pensem en el turista cultural. No oblidem que el principal turista que tenim de fora és gent de la resta de Catalunya, així que poden venir perfectament a gaudir de tota la programació d'Estiu en Viu. L'altre objectiu és apropar la cultura a tothom. També és cert que hi ha gent que, tot i tenir vacances, no marxa, i per això tota la programació d'Estiu en Viu és gratuïta i oberta a tothom. I l'altra finalitat és que es deixi de dir que a Lleida no s'hi fa mai res. És el gran estigma que els mateixos lleidatans hem posat a la nostra ciutat. El que intentem és revertir aquest estigma i que la gent comenci a veure que la programació cultural és riquíssima durant tot l'any i que no para mai.
Un exemple és el llibret de Cultura Lleida. La programació no és només d'estiu, sinó de tot l'any. És un calendari on expliquem, dia a dia, tota l'oferta cultural. No només la que programa l'Ajuntament i les altres institucions, sinó també la dels privats que ens fan arribar la informació perquè la puguem incloure.
A banda del que ja hem comentat sobre Estiu en Viu, hi ha alguna activitat que vulguis destacar especialment?
Destacaria les Nits d'Art, tant al Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida, el Morera, com al Centre d'Art La Panera. Són algunes nits especials en què obrim aquests espais d'art fora per fer-hi activitats i visitar aquests llocs en un horari que no és l'habitual. VVam veure, amb la Nit dels Museus, que la gent en feia molt més ús perquè és una manera més lúdica d'apropar-se a l'art i a la cultura. També continuem amb els Dimecres d'Arts Escèniques al Fossat de la Seu Vella. Quan hi ha previsió de molta calor, traslladem els espectacles al Mercat del Pla o a la nau central de la Seu Vella. Com cada any, aquest juliol tenim els Fanalets, que no podien faltar dins la programació d'estiu. A banda d'Estiu en Viu, també hi ha tota l'activitat que es programa a la Seu Vella. Per exemple, els Dimecres de lectura al claustre, amb la proposta «Porta el teu llibre»: la gent pot entrar gratuïtament a la Seu Vella, buscar un racó tranquil i gaudir d'una estona de lectura. També continuem fent les Nits de Lluna Plena, una activitat que té molt èxit de públic i que la gent ja espera cada any. I, finalment, també hem programat jornades divulgatives prèvies a l'eclipsi del 12 d'agost, perquè arribem a aquesta efemèride del cosmos molt ben informats.
També hi ha una aposta important per l'oci familiar.
Els dimecres d'Estiu en Viu estan orientats al públic familiar. Però jo recomanaria anar a qualsevol dels dimecres de teatre, circ o altres espectacles, perquè són molt bonics i molt familiars. Pensa que les famílies venen amb els nens, amb l'entrepà, perquè ara, amb la calor, els espectacles comencen a les vuit i mitja. Mentre sopen també poden gaudir d'un espectacle de qualitat. A més, d'alguna manera, també comencem a educar els nens en les arts escèniques. Els estem ensenyant espectacles de qualitat perquè, quan siguin grans, ja tinguin aquest hàbit. I també destacaria els tallers de l'eclipsi. Com més coneixes una cosa, més gaudeixes del moment de viure-la.
Has comentat abans aquesta idea que encara hi ha molta gent que diu que a Lleida no s'hi fa res, quan en realitat sí que passen moltes coses. Quin creus que és el principal problema? Que la gent no busca el que hi ha? O que la manera d'arribar a la informació està canviant?
Jo crec que la gent que diu que a Lleida no s'hi fa res és perquè no busca. El diari, per exemple, cada dia publica almenys deu activitats a la secció de Cultura, tant de Lleida ciutat com del territori. Crec que el que falta és que la persona que ho diu busqui una mica, perquè hi ha moltes maneres d'arribar a la informació. No només hi ha aquest llibret, sinó també la web de Cultura de la Paeria, on hi ha tota l'agenda cultural. Després hi ha una altra agenda, Silvinaction, que publica dia a dia i hora a hora tota l'agenda de la ciutat de Lleida: des d'un concert fins a una exposició de fotografia en un bar. Hi surt absolutament tot, perquè és una agenda en línia.
Hi ha altres plataformes que també publiquen activitats. Les sales de concerts tenen la seva pròpia web, els teatres també, i els artistes publiquen constantment a les xarxes socials. Ara mateix hi ha una desena de comptes d'Instagram que donen a conèixer plans per fer a Lleida. Jo no puc entendre com algú pot dir que a Lleida no s'hi fa res, tret que visqui en una cova sense wifi. També t'has d'interessar per les coses. Però crec que hi ha un desinterès enorme en la gent que diu que a Lleida no s'hi fa res. A més, això no només perjudica la ciutat, sinó també a qui ho diu. Jo crec que hi ha una manca històrica d'estima cap a la mateixa ciutat. Lleida és una ciutat que ha patit molt. Geopolíticament està molt ben situada, però precisament per això ha patit moltes qüestions bèl·liques i també conflictes culturals.
Després hi ha una mica la nostra manera de ser. Venim d'una cultura molt vinculada a la terra, molt pagesa. Igual que cuides la terra, tampoc acostumes a explicar que et va bé. Tenim aquesta cultura de no presumir mai, de no explicar gaire les coses bones, perquè històricament també ens hem protegit així. Jo crec que això ens porta, moltes vegades, a menystenir les coses pròpies i a no vendre-les com ho fan altres pobles o altres ciutats. Allà els ciutadans parlen de la seva ciutat amb orgull, que és el més normal. Quan parles de la teva família, dels teus fills o dels teus pares, en parles amb orgull. Per què no fem el mateix quan parlem de la nostra ciutat? Tenim aquest caràcter, que és històric, i nosaltres intentem trencar aquesta manera d'expressar-nos sobre allò que és nostre. No crec que sigui perquè no estimem Lleida, sinó perquè, inconscientment, ens protegim. És com si penséssim: "Si dic que això és massa bo, ho poso en perill". Crec que hi ha aquest instint que ens fa una mala jugada i ens porta a protegir-nos així. Però avui dia ja no té cap sentit amagar que Lleida és una ciutat on es poden fer mil coses, que té mil racons i que no només la ciutat, sinó tota la plana de Lleida és espectacular. Qui la coneix una mica només pot acabar estimant-la.
També volia parlar de com la cultura pot ser un motor de desenvolupament econòmic per a una ciutat. Com es tradueix això en el dia a dia de Lleida?
Ara, conjuntament amb el Consell Econòmic i Social, podem començar a calcular l'impacte econòmic directe que té la cultura sobre la promoció econòmica de la ciutat. És evident que aquest impacte existeix, però encara no el tenim quantificat, i és precisament això el que ens agradaria poder explicar. Quan tenim l'Animac, per exemple, hi venen milers de persones. Estem parlant d'una de les mostres de cinema d'animació més importants de l'Estat. Ens agradaria saber què representa això en termes econòmics. Perquè, en termes culturals, és innegable que té un valor incalculable. Hi venen persones d'arreu del món, professionals que han guanyat premis molt importants, que passen uns dies a Lleida, presenten les seves pel·lícules, fan classes magistrals, coneixen gent del sector i permeten que els estudiants hi tinguin accés, els puguin entrevistar o conversar amb ells als Cafès d'Artista. Tot aquest valor cultural i de foment del talent és incalculable. Però ara també ens agradaria tenir les xifres econòmiques. Com passa amb la FiraTàrrega, que ja sap quin impacte econòmic directe genera, nosaltres també voldríem tenir aquestes dades dels grans esdeveniments de ciutat: l'Animac, la Fira de Titelles, el Magnífic, el JazzTardor i la resta de grans festivals. Disposar d'aquestes dades també ens serviria políticament per explicar millor la importància de la cultura i per poder demanar més recursos a altres administracions. Perquè tothom diu que creu en la cultura, però, de vegades, aquesta confiança i aquest afecte també s'han de demostrar amb pressupostos. I és en això que estem treballant.
Moltes vegades es diu que a Lleida hi ha talent, però que aquest talent acaba marxant perquè no troba oportunitats. Què s'està fent perquè el talent cultural pugui quedar-se i créixer des de Lleida?
Depèn molt de cada sector. En literatura, per exemple, hem reforçat els premis literaris, com els Premis Màrius Torres o Josep Vallverdú, que són dels més ben dotats de Catalunya. En arts escèniques tenim un sector molt fort, especialment en l'àmbit familiar. Hi ha moltes companyies, molt professionalitzades, que treballen arreu de l'Estat i aquest any també hem impulsat ajuts per a empreses culturals. En l'audiovisual hem aconseguit que Magical Media formi part del projecte Catalunya Media City, i des de fa dos anys treballem perquè Lleida sigui un espai atractiu per a rodatges. També hi contribueix l'associació CLAC (C-L-A-C), formada per professionals del sector audiovisual que impulsen rodatges i noves oportunitats. En les arts visuals també hem fet una aposta important pel Museu Morera i la Panera, que amb la nova direcció ha recuperat un paper molt destacat dins dels centres d'art contemporani.
Si haguessis de definir la marca cultural de Lleida, com la descriuries? Què és el que diferencia Lleida d'altres ciutats com Barcelona, Girona o Tarragona?
Jo la definiria com una cultura singular, extraordinària i fora dels convencionalismes. Lleida no és mainstream, i jo crec que això és un valor. No segueix les modes. Precisament per això és bonic que Lleida faci la seva. No és que només fem una cosa; en fem moltes. Però intentem fer-les amb molt bon gust i buscant sempre l'excel·lència. No busquem només que vingui molta gent. Evidentment, si ve molta gent, millor. Ara, per exemple, amb l'eclipsi probablement vindran desenes de milers de persones, moltes de fora, i seran molt benvingudes. Però el primer objectiu sempre és la qualitat del que fem. Tot està molt ben pensat, molt treballat i fet amb molta d'estima. Les persones que estan al capdavant dels festivals, de les mostres i de les fires aconsegueixen autèntics miracles amb les seves programacions perquè formen part dels circuits internacionals. És el cas del JazzTardor, per exemple. La persona que el dirigeix ens ha portat primeres figures mundials, artistes que han guanyat diversos premis Grammy. Això és possible perquè és mànager de molts d'aquests artistes a Europa i els porta aquí per l'afecte que li tenen. Després continuen la seva gira, però passen per Lleida. Això és molt valuós. Passa igual amb el Festival Música Dispersa, que se celebra al febrer. És un dels festivals més singulars i ha estat descobridor de grans músics d'arreu del món. Alguns artistes hi van actuar per primera vegada a Europa o davant d'un gran teatre. El cas de Tarta Relena, per exemple. Van venir fa cinc o sis anys, quan encara no eren tan conegudes, i ara han guanyat molts premis. Tot això és el que vull dir quan parlo de la singularitat de Lleida: aquí les coses es fan amb molt bon gust, amb molt de carinyo i amb molt de rigor. Crec que això és el que ens identifica.
La política sempre obliga a prioritzar projectes. Durant aquest mandat, hi ha alguna iniciativa que t'hauria agradat impulsar abans o que encara tens pendent?
Hi ha una feina que és de picar pedra durant molts anys i és la visibilització dels artistes lleidatans, tant dels grans referents de la nostra ciutat com dels creadors actuals. Ara venim de la commemoració de Ricard Viñes. Molta gent coneixia la plaça, però no sabia per què es deia així. Crec que durant aquest any i mig d'homenatges hem aconseguit que la figura de Ricard Viñes sigui molt més coneguda. També hi ha ajudat molt el mural del carrer Balmes, perquè fa que tothom tingui present la cara d'aquest gran intèrpret de renom mundial. Però, sobretot, crec que hem de continuar treballant en la visibilització dels artistes que avui estan creant, que ens porten propostes noves, que ens fan pensar el món en què vivim i que generen noves inquietuds. Posar-los en valor és una feina de llarg recorregut que hem de continuar fent. Pel que fa als equipaments, una de les coses que em fa més il·lusió és la futura biblioteca de la zona oest de la ciutat, que jo sempre anomeno la biblioteca de la Bordeta perquè estarà situada a l'antiga estació del barri. Estic molt contenta que aquest projecte sigui una realitat, tot i que encara en necessitem més. Tenim el compromís de la Generalitat i d'altres institucions perquè tiri endavant i continuarem treballant perquè tingui continuïtat.
També estic molt satisfeta que, gràcies al Pla de Barris, per primera vegada Lleida disposarà d'un espai de residències artístiques al Convent de Santa Teresa. Era una assignatura pendent: tenir un espai on puguin venir creadors de fora a treballar, però també on els artistes de Lleida puguin disposar d'un lloc per desenvolupar els seus projectes. I, finalment, també continuem treballant per disposar de més espais expositius, aprofitant edificis i espais que ja tenim, perquè els artistes del territori puguin mostrar la seva obra.
