Un camioner que va avalar una empresa desapareguda fa 10 anys ha vist perdonat el seu deute, que ascendia a 914.391 euros. El jutjat de Primera Instància número 6 de Lleida li ha perdonat el deute basant-se en la Llei de la Segona Oportunitat i la seva incapacitat de pagar-la.
L’origen del deute és a l’any 2007, quan el camioner i quatre persones més van constituir una empresa dedicada al transport. Cada individu tenia el 20% de la propietat d’aquesta nova societat i les decisions bancàries i financeres es feien de forma solidària, és a dir, que els socis avalaven les decisions encara que no hi formessin part.
Aquesta situació va dur, l’any 2013, a una baralla entre dos dels socis que va fer impossible mantenir acords i mantenir l’activitat de l’empresa, que va acabar tancant. Els bancs van començar a exigir-li a un dels camioners la totalitat del deute que havia acumulat l’empresa, malgrat que ell només tenia el 20% de la seva propietat.
“Les pressions dels bancs perquè fes front als deutes que tenia la societat eren constants, però jo no podia assumir-les. Jo estava disposat a assumir la proporció que a mi em corresponia, però no van accedir-hi”, explica l’afectat.
Com que els bancs no volien que pagués la seva part, sinó tot el deute, l’home va decidir no pagar-lo: “Arriba un moment en què t’adones que has d’intentar sobreviure malgrat dur a sobre la pesada motxilla dels deutes. No és fàcil fer-ho, però al final has de pensar en el teu futur més immediat i en el d’aquells que t’envolten”.
El jutge li perdona el deute
Durant més de 10 anys, el camioner ha arrossegat problemes econòmics i judicials per aquest deute, fins que va contactar amb el despatx de Bergadá Associats, especialitzats en la Llei de Segona Oportunitat. Aquesta llei permet que un deutor particular o autònom tingui la possibilitat de cancel·lar el seu deute, presentant una situació d’insolvència, o de reestructurar-lo amb un mecanisme de pagament que s’adapti a la seva situació.
En aquest cas, l’equip va apostar per la cancel·lació del deute i fa unes setmanes el jutjat els va donar la raó: “He de reconèixer que esperava que passessin coses bones, però sempre hi ha la incertesa de saber què passarà. Ara comença una nova etapa de la meva vida. Tinc 57 anys i veig el futur d’una altra manera”.
