El Camp d’Esports de Lleida té una història que va més enllà del futbol. El seu passat està estretament vinculat a Joventut Republicana de Lleida i a la construcció d’un dels grans equipaments esportius de la ciutat a principis del segle XX. Ara, ERC vol fer visible aquesta memòria i reconèixer el recinte com a espai de memòria democràtica.
El grup municipal d’Esquerra Republicana a la Paeria ha presentat un prec a la Comissió Informativa d’Acció i Innovació Social per instal·lar una placa o plafó informatiu dins del mateix estadi que expliqui els seus orígens, la vinculació amb Joventut Republicana i la confiscació del recinte durant el franquisme.
Els republicans també proposen estudiar la incorporació del Camp d’Esports a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.
El regidor d’ERC referent d’Esports, Xavier Estrada, ha defensat que l’estadi és "molt més que un estadi de futbol" i ha remarcat que forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions de lleidatans i lleidatanes. En aquest sentit, ha volgut posar el focus en una part de la seva història que, segons ERC, encara és poc coneguda: els orígens del recinte vinculats a Joventut Republicana.
L’actual Camp d’Esports prové del complex poliesportiu impulsat per aquesta entitat, fundada l’any 1901 i amb un paper destacat en la vida política, cultural i social de Lleida durant el primer terç del segle XX. El recinte, projectat per l’arquitecte Adolf Florensa i inaugurat l’1 de gener de 1919, es va poder construir gràcies a les aportacions dels socis, subscripcions populars i préstecs. Incloïa un camp de futbol, un velòdrom, una piscina i altres instal·lacions esportives.
Una història marcada per la repressió franquista
Amb la victòria franquista, Joventut Republicana va patir la repressió del règim i la confiscació del seu patrimoni, entre el qual hi havia el casal de l’avinguda Blondel i el Camp d’Esports. Malgrat les reclamacions judicials que es van impulsar durant la democràcia, l’entitat no va recuperar aquests béns.
ERC recorda que la Paeria ja va instal·lar el setembre de 2024 un plafó de memòria democràtica a l’avinguda Alcalde Rovira Roure, davant de l’Hospital Santa Maria, dedicat a l’antic Camp d’Esports de Joventut Republicana. Ara, però, considera que aquest reconeixement s’hauria de traslladar també al mateix estadi.
"No es tracta de canviar res de l’activitat esportiva actual, sinó d’afegir-hi una dimensió històrica que mereix ser coneguda", ha afirmat Estrada. El regidor considera que qualsevol persona que entri al Camp d’Esports hauria de poder conèixer qui el va construir, amb quina voluntat i què va passar posteriorment amb aquell patrimoni.
La proposta d’ERC recull també la reflexió de l’investigador i soci del Lleida CF Ferran Dalmau i Vilella, que recentment va defensar, en l’article "Un Camp d’Esports amb memòria?", la necessitat de divulgar aquesta part de la història de l’estadi i estudiar-ne la possible incorporació a la Xarxa d’Espais de Memòria.
Per la seva banda, la portaveu d’ERC a la Paeria, Jordina Freixanet, ha reivindicat el paper de Joventut Republicana en la construcció d’una Lleida més oberta i participativa. "El franquisme no només va perseguir persones i idees, sinó que també es va apropiar del patrimoni construït per aquelles entitats", ha assenyalat.
ERC defensa que preservar la memòria democràtica també implica explicar l’origen dels equipaments que encara avui utilitza la ciutadania. Per això, proposa que els serveis municipals de memòria democràtica i la regidoria d’Esports treballin conjuntament i que es valori amb el Memorial Democràtic de la Generalitat la incorporació del Camp d’Esports a la xarxa catalana.
"El Camp d’Esports ha de continuar sent un espai d’esport i de vida per a Lleida, però també pot ser un lloc on explicar la nostra història", ha conclòs Estrada.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
