L’Ajuntament de Lleida impulsa la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de quatre elements importants del patrimoni de la ciutat, com són l’antic barri jueu medieval de la Cuirassa; les Adoberies Medievals dels Blanquers; el Molí Andalusí de roda vertical de l’avinguda Blondel; i les defenses de Harcourt i el pont medieval al boc de la Biterna.
La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, ha destacat que aquesta iniciativa forma part de “la voluntat del govern municipal d’aprofundir en la preservació, protecció i posada en valor del patrimoni de Lleida”.
La declaració d’aquests quatre bens com a BCIL ha estat avalada per la Comissió Municipal de Patrimoni i s’anticipa a l’aprovació del Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Béns de Lleida, que s’està tramitant. Facilitarà també poder optar als ajuts econòmics per a la conservació, excavació arqueològica i difusió de jaciments arqueològics visitables de la Generalitat.
La proposta d’aprovació inicial de la declaració de BCIL per aquests quatre vestigis històrics de Lleida es debatrà en la pròxima comissió de Gestió de la Ciutat, la setmana vinent, i en el ple d’aquest mes de setembre. Un cop l’acord sigui ferm es comunicarà a la Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de Cultura de la Generalitat perquè l’inscrigui en el Catàleg del Patrimoni Cultural català.
Cuirassa
El call de Lleida fou en el lloc de residència de la comunitat jueva fins a la seva expulsió el 1492. L’aljama-comunitat jueva de Lleida va ser una de les més importants de la Corona d’Aragó i va exercir un paper determinant en el desenvolupament econòmic i cultural de la ciutat.
Entre els anys 2017 i 2018 es va excavar l’espai per millorar el coneixement d’aquestes restes medievals i es va urbanitzar un parc per posar en valor l’espai i recuperar la seva memòria. Aquest any s’han fet noves tasques de prospecció arqueològica en aquest espai.
Adoberies dels Blanquers
Les Adoberies dels blanquers del segle XIII són un patrimoni històric-arqueològic que permet copsar i entendre la principal activitat econòmica de la Lleida feudal, l’adob de pells.
El complex productiu dels blanquers estava format per 10 adoberies i la casa del Gremi. Totes menys una eren patis allargats de 4,5 metres d'amplada per 20 metres de llargada, travessats per un canal central. A banda i banda d'aquest sistema de circulació de l'aigua i desguàs hi havia els dipòsits on tenien lloc els treballs d'encalcinat, adob i tenyit de les pells.
Dues adoberies es poden visitar i estan museïtzades a la planta baixa de l’edifici de la Rambla Ferran 9 i amb la reforma de l’edifici de l’antiga Audiència per acollir el Morera també s’han fet visibles una altra part de les restes.
Molí andalusí de roda vertical de Blondel
Aquest element va ser localitzat a l’any 2002 en el transcurs de l’excavació arqueològica del solar situat als números 94-96 de l’avinguda Blondel, on hi havia l’antic convent dels Mercedaris. Aquest és un dels pocs exemples que es conserven a Catalunya d’aquest tipus de molí, emplaçats generalment a la llera del riu.
L’activitat que es duia a terme al seu interior representa un dels pilars econòmics de la societat d’aquella època i és per aquesta raó que molts d’aquest havien estat propietat dels ordes religiosos.
La particularitat d’aquest molí és que té el seu origen a la Lleida andalusina i és el molí mes antic dins de la ciutat. Es tracta d’un exemple únic a la ciutat i el segon conservat de tota Catalunya, junt amb un altre situat a Miravet al riu Ebre
Es conserven restes de tot el conjunt funcional: l’edifici, la bassa de contenció i el canal d’alimentació i desguàs, tot i que encara està per acabar l’excavació. També és un testimoni de la dinàmica fluvial d’aquesta part de la ciutat i el canvi progressiu del curs del riu Segre en el darrer mil·lenni, empès per la dinàmica urbanística de la ciutat.
Defenses de Harcourt i pont del Boc de Biterna
Les restes del pont medieval i el mur de defensa modern es troben a la partida de Fontanet, partint de Lleida i seguint el camí Vell d’Albatàrrec, a uns 50 metres abans d’arribar al Pont del Boc de la Biterna. Constitueixen un dels escassos espais de batalla identificats a Catalunya de la Guerra dels Segadors.
Arran de les obres d’arranjament del pont, al novembre de l’any 2021, es van localitzar unes estructures que, després de la seva neteja i documentació han estat identificades com un fragment de pont de factura feudal que unia les dues ribes del riu Femosa i una muralla de defensa provisional (mur de gruix considerable fet de còdols, pedra petita i morter), que pel seu emplaçament correspon als voltants del Quarter dels Catalans, instal·lat per les tropes franceses durant el setge de Santa Cecília.
Aquest tipus de restes formen part de l’arqueologia dels camps de batalla i son testimoni d’un dels fets més rellevants de la història de la ciutat, al segle XVII. El petit pont d’origen feudal és de ben segur l’estructura que va permetre travessar el riu Femosa fins la construcció del modern i per tant, es relaciona amb la fortificació per haver tingut un ús simultani.
