La seguretat és una de les principals preocupacions dels lleidatans. També és una de les meves.
Hi ha moltes maneres d’entendre la política. Es pot fer des de l’observació i la crítica, assenyalant allò que no funciona. O es pot anar un pas més enllà: detectar els problemes, plantejar possibles solucions, negociar-les i treballar perquè es facin realitat.
Aquesta és la manera d’entendre la política que jo defenso. No només la dels grans anuncis, sinó la política útil, que no es queda només en les paraules, sinó que intenta aconseguir canvis concrets, encara que de vegades puguin semblar petits. Perquè el que no es pot fer, és minimitzar les realitats, ni les percepcions dels ciutadans.
No cal discutir amb dades si Lleida és una ciutat segura o insegura. Quan una persona gran no se sent tranquil·la caminant pel carrer, quan una família pateix quan el seu fill o filla torna sol a casa, quan un veí veu una baralla des del balcó o quan un comerciant pateix un robatori hi ha una realitat que hem d’atendre, la seguretat i la percepció d’inseguretat.
I això no es resol amb discursos. Es resol amb accions concretes.
Des de l’inici del mandat que des de Junts per Catalunya defensem que la seguretat és prioritària. Per això, als pressupostos de 2024 vam aconseguir més càmeres de videovigilància a l’Horta, també amb capacitat per controlar les entrades a la ciutat. I als pressupostos de 2025, 500.000 euros per ampliar la videovigilància i incorporar noves tecnologies per ajudar a la Guàrdia Urbana.
Ara, detectant punts concrets que comencen a ser conflictiu. Amb la inauguració de l’estació d’autobusos s’ha generat un espai amb molta afluència de persones. Calia reforçar la seguretat, ho hem proposat a la Paeria i s’hi instal·laran dues càmeres de videovigilància.
Des del nostre punt de vista, això és política útil. Detectar. Proposar. Negociar. Aconseguir.
Però amb la tecnologia, per si sola, no n’hi ha prou. També necessitem policia de proximitat. Unitats fixes de la Guàrdia Urbana que coneguin els barris, els carrers, els comerciants, els establiments... Igual com s’ha fet amb les patrulles de l’Horta. Que coneguin les persones que hi treballen i que hi viuen. Que puguin detectar situacions problemàtiques abans que es converteixin en conflictives.
Cal tenir identificats i controlats aquells establiments que generen o poden generar problemes de convivència. No es tracta d’estigmatitzar ningú. Es tracta de saber què passa a la ciutat i actuar quan cal.
Perquè tots ho veiem. Baralles al carrer, vandalisme, robatoris... Situacions que surten a les xarxes abans fins i tot que les institucions se n’assabentin.
No podem esperar que un problema es faci gran per començar a actuar perquè la prevenció també és seguretat.
I la resposta ha de combinar agents de proximitat, informació, tecnologia i capacitat d’actuar. També lleis que permetin donar una resposta efectiva a la multireincidència, com la que hem impulsat des de Junts. Però les lleis han d’anar acompanyades d’una justícia àgil i efectiva. No podem demanar als cossos policials que investiguin, detinguin i facin bé la seva feina i després deixar que els procediments s’allarguin sense resposta. El que ha passat darrerament amb el presumpte autor dels robatoris i incendis a l’Horta de Lleida ens ho recorda. La justícia, si no és ràpida, no és justícia.
No es tracta de fer política amb la por. Al contrari. Es tracta de fer política perquè la gent pugui viure sense por.
Aquesta és la diferència entre fer vídeos parlant de problemes i treballar per solucionar-los.
Potser una càmera no canviarà la ciutat. Potser un agent de proximitat tampoc. Però per a la persona que arriba de nit a l’estació, per al comerciant que abaixa la persiana o per al veí que vol estar tranquil al seu carrer, aquella càmera, aquell agent o aquella actuació poden marcar una diferència enorme.
I és aquí on crec que té sentit la política. Menys paraules. Més feina. I resultats.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat