El panorama polític de Balaguer arriba al tram previ a les eleccions municipals del 2027 després d’un canvi profund en el sistema de poder local. Les municipals del 28 de maig de 2023 van suposar la fi de la majoria absoluta d’ERC, que havia governat amb 9 regidors entre 2019 i 2023, i l’entrada d’un escenari fragmentat amb PSC (6 regidors), ERC (3), Junts (3) i la irrupció de la plataforma Treballem per Balaguer (3 regidors), vinculada al PDeCat. Aquesta nova correlació de forces va permetre un acord de govern entre el PSC i Treballem per Balaguer que va investir Lorena González (PSC) com a paera en cap, recuperant els socialistes l’alcaldia després de 12 anys, segons els acords signats el juny de 2023.
El mandat 2023–2027 ha estat marcat per la necessitat constant de pactes i per un govern inicialment de majoria que, amb el temps, ha evolucionat cap a un escenari de més tensió política. El pressupost municipal de 2025, de 21,92 milions d’euros, es va aprovar amb el suport del PSC, Treballem i Balaguer Ara Sí, mentre Junts, ERC i la CUP hi van votar en contra, evidenciant la fragmentació del ple.
En aquest context, la política local s’articula al voltant del PSC com a força de govern, amb Junts i ERC a l’oposició, i Treballem per Balaguer com a actor clau del mandat, després d’entrar al govern el 2023 i sortir-ne el 2026, deixant el PSC en minoria i obligat a negociar cada decisió.
De cara a les eleccions de 2027, s’espera un escenari obert i sense majories clares, amb un vot cada cop més centrat en la gestió municipal que no pas en l’eix ideològic. Els principals debats giraran al voltant de la capacitat de governar en un consistori fragmentat i d’executar els projectes de ciutat.
Transformació del Centre Històric (PMII, Pla de Barris)
El projecte més important actual és el Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII) del Centre Històric, amb una inversió prevista de 12,5 milions d’euros i pendent de finançament definitiu. El pla, presentat el novembre de 2025, preveu la seva execució entre 2026 i 2030.
Entre les actuacions més destacades hi ha la construcció d’un aparcament de quatre plantes amb 180 places als antics jutjats, la rehabilitació d’habitatges privats i municipals, la renovació integral de l’enllumenat públic i la substitució de xarxes d’aigua i clavegueram en diversos carrers del nucli antic. També inclou la recuperació d’equipaments com el Cinema Condal i la creació de nous espais comunitaris i de formació.
Aquest projecte és considerat l’eix central de la transformació urbana de la ciutat i el principal element de debat polític de cara al 2027.
Pressupost municipal 2025 i inversions
El pressupost de la Paeria per al 2025 ascendeix a 21,9 milions d’euros, amb aproximadament 1,9 milions destinats a inversions. Els comptes consoliden actuacions ja en marxa en espai públic, equipaments i serveis, amb continuïtat de projectes de legislatura.
Entre les línies d’inversió destaquen la millora de carrers i voreres, la renovació de zones verdes i parcs infantils, la millora d’equipaments esportius i actuacions en accessos i serveis urbans.
Mobilitat i projectes estratègics
Un dels projectes estructurals de debat a mitjà termini és la integració urbana de la xarxa ferroviària i la reordenació de l’entorn de l’estació de tren de Balaguer, així com la connexió amb espais industrials i logístics de la ciutat. Tot i no estar en execució immediata, es manté com a element clau de planificació urbana.
Renovació urbana i espai públic
De manera paral·lela, l’Ajuntament impulsa actuacions continuades de millora de l’espai públic, amb renovació de carrers, millores d’accessibilitat, enllumenat i manteniment urbà en diversos punts de la ciutat, configurant una estratègia de transformació progressiva i no concentrada en un únic gran projecte.
Balaguer arriba al 2026 amb un model de ciutat centrat en la regeneració del centre històric, la modernització de serveis i una política urbana basada en actuacions progressives. En paral·lel, el sistema polític es manté fragmentat i dependent de pactes, fet que converteix la gestió dels projectes en el principal criteri de valoració del mandat i l’eix central de les pròximes eleccions.