La politòloga Núria Franco-Guillén ha protagonitzat aquest dimecres la segona conferència del cicle ‘Noves sobiranies i dret a l’autodeterminació en el món contemporani’, inclòs en la programació de la Diada de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). La sessió ha estat presentada per la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i pel comissari del cicle, el professor de Ciència Política Jaume López.
Rufach ha destacat que el cicle, organitzat per l’IEI amb motiu de la Diada i que s’allarga durant tot el mes de setembre sota el títol ‘Sobirania i autodeterminació’, té l’objectiu d’analitzar els canvis polítics i territorials de l’Estat espanyol al segle XXI. En aquest sentit, ha defensat que “la millor manera d’arribar a consensos és posar els temes sobre la taula i escoltar veus expertes”.
Sota el títol ‘Després del “moment” català: què passa avui a Escòcia, Quebec o Còrsega?’, Franco-Guillén ha ofert una anàlisi comparada sobre l’evolució dels moviments sobiranistes en democràcies consolidades. La politòloga, especialitzada en les estratègies discursives dels partits nacionalistes, la immigració i la democràcia deliberativa, ha posat aquests casos en relació amb el cicle polític català i n’ha analitzat les similituds i diferències pel que fa a estratègies, oportunitats i límits.
Durant la conferència, Franco-Guillén ha remarcat que l’existència d’altres territoris amb moviments sobiranistes permet establir punts de comparació amb Catalunya, però ha advertit que cadascun d’aquests processos es desenvolupa en unes condicions polítiques, socials i institucionals pròpies. “Catalunya comparteix alguns dels aspectes que presenten aquests altres casos, però d’altres no”, ha assenyalat.
Com a exemple, ha explicat que el Quebec i Catalunya han viscut referèndums sobre la independència, però amb respostes institucionals diferents per part dels estats respectius. També ha posat el focus en les diferències pel que fa al suport social als moviments independentistes. Segons ha exposat, a Escòcia la independència compta amb un suport especialment present entre les classes treballadores i les rendes més altes, mentre que en el cas català aquest suport es concentra més entre les classes mitjanes.
Per a la politòloga, aquestes diferències són rellevants per entendre com es configuren les demandes de més autogovern o independència en cada context i com els moviments sobiranistes adapten les seves estratègies a les característiques socials i institucionals de cada territori.
La sessió ha donat continuïtat a la conferència inaugural de Francesc Canosa i a una programació amb què l’IEI vol combinar reflexió política, pensament crític i diferents llenguatges culturals.
El programa continuarà aquest dijous amb el concert del Cor Galindaina al Pati de l’IEI. Posteriorment, el 21 de setembre, s’hi ha programat l’espectacle de dansa contemporània ‘Aleta’, de la companyia Marc Fernández. Els dies 22 i 23 de setembre, les conferències de Raül Romeva i Onno Seroo posaran el punt final al cicle.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat