Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Grup Municipal d’Esquerra Republicana–Acord Municipal ha portat a la Comissió Informativa de Gestió de la Ciutat de la Paeria de Lleida una proposta d’actuació integral davant la situació de l’antic edifici dels Sindicats, conegut popularment com a «Ducados». La iniciativa arriba després que l’Ajuntament hagi imposat una novena multa coercitiva a l’Estat per l’incompliment de les obligacions de conservació de l’immoble.
Els republicans consideren que la reiteració d’aquestes multes, que s’apliquen des de l’any 2020, demostra que cal anar més enllà de la via coercitiva. En aquest sentit, ERC reclama que l’Ajuntament activi els mecanismes que permetin executar materialment les obres necessàries i que assumeixi un paper més actiu en el futur de l’edifici.
Una inspecció tècnica i l’execució subsidiària
Entre les mesures proposades hi ha la realització d’una inspecció tècnica municipal integral en un termini màxim de quinze dies. Aquesta revisió hauria d’avaluar l’estat de l’estructura, les façanes, la coberta, les fusteries, les humitats, les instal·lacions i també l’entorn de l’edifici.
ERC reclama que, si la inspecció detecta algun risc imminent, s’adoptin de manera immediata les mesures cautelars necessàries per garantir la seguretat dels vianants, dels immobles confrontants i de la via pública.
La principal proposta del grup municipal és, però, iniciar l’expedient tècnic, jurídic i pressupostari per executar subsidiàriament les obres de seguretat i conservació pendents. D’aquesta manera, la Paeria podria fer les actuacions imprescindibles i reclamar posteriorment el seu cost a l’Administració General de l’Estat.
ERC reclama informació sobre les nou multes
La formació republicana també vol més transparència sobre les multes coercitives imposades fins ara. Per això, demana disposar d’una relació detallada de les nou sancions, amb informació sobre les dates, els imports, les obligacions incomplertes, les notificacions, la fermesa i l’estat del pagament o del cobrament executiu de cadascuna.
ERC pregunta també quin és l’import total acumulat, quina quantitat ha estat efectivament abonada per l’Estat i quin deute continua pendent, incloent-hi, si escau, recàrrecs, interessos i costes.
A més, el grup vol saber si l’Ajuntament ha iniciat algun procediment sancionador urbanístic al marge de les multes coercitives. També reclama que es garanteixi que una eventual venda de l’immoble no deixi sense cobrar els deutes ni els costos que corresponguin a la propietat.
Els murals, un dels elements prioritaris
Un altre dels punts que ERC posa sobre la taula és la protecció dels set murals acrílics de l’artista lleidatà Víctor Pérez Pallarès, que es conserven a l’interior de l’edifici.
El Govern espanyol va anunciar el juny passat una partida de 70.000 euros destinada a estudiar la conservació, protecció i possible restauració dels murals, així com a actualitzar les mesures provisionals de seguretat de l’immoble. ERC considera que aquest estudi hauria d’anar acompanyat d’un calendari concret, criteris tècnics i participació de l’Ajuntament.
La formació proposa, paral·lelament, que la Paeria encarregui un informe patrimonial independent sobre l’edifici i els murals, inclosa la relació entre els dos elements. Si els resultats ho avalen, planteja iniciar els tràmits per declarar l’immoble com a bé cultural d’interès local o aplicar la figura de protecció que sigui més adequada.
ERC defensa que la conservació dels murals dins del mateix edifici hauria de ser l’opció prioritària, sempre que les condicions tècniques i de seguretat ho permetin.
El grup municipal també demana que qualsevol taxació definitiva, plec de venda o convocatòria de subhasta tingui en compte prèviament els estudis estructurals i patrimonials. Segons ERC, les obligacions de conservació i les condicions de protecció dels murals haurien de quedar fixades abans que el procés d’alienació avancés.
Estudiar un possible ús públic de l'edifici
Pel que fa al futur de l’immoble, l’Estat ha comunicat que la seva opció prioritària és l’alienació mitjançant subhasta pública i que la cessió d’ús a una administració no està prevista per la legislació específica del patrimoni sindical acumulat.
ERC considera, però, que aquesta situació no hauria de comportar que la Paeria renunciï a explorar fórmules per mantenir un possible ús públic o social de l’edifici.
Per això, proposa crear una mesa bilateral entre la Paeria i el Ministeri, amb la participació dels serveis municipals d’urbanisme, patrimoni i habitatge i de les organitzacions sindicals afectades. Aquesta mesa hauria d’elaborar, en un termini de dos mesos, un full de ruta sobre el futur de l’immoble.
Entre les opcions que ERC planteja estudiar hi ha la rehabilitació, una alienació condicionada, la compra pública, una possible venda directa si legalment és possible, la permuta, un conveni patrimonial o la participació de l’Ajuntament en una eventual subhasta.
En paral·lel, ERC proposa encarregar a l’EMAU i als serveis municipals un estudi de viabilitat tècnica, urbanística, econòmica i funcional sobre una possible adquisició i reutilització de l’edifici. L’anàlisi hauria d’incloure diferents alternatives, com ara habitatge públic, allotjaments dotacionals, equipaments o usos socials, així com possibles vies de finançament d’altres administracions o de fons europeus.
Una reivindicació que ERC manté des de 2024
La iniciativa presentada ara a la Paeria dona continuïtat a les actuacions que ERC ha impulsat sobre aquest edifici durant els darrers dos anys.
El 12 de novembre de 2024, el Grup Municipal i la senadora Sara Bailac van reclamar conjuntament una solució definitiva per a l’immoble, un calendari de conservació i mesures per protegir els murals. Posteriorment, el 20 de novembre, Bailac va registrar al Senat la pregunta escrita 684/010459. La resposta del Govern, el febrer de 2025, no va concretar un full de ruta.
El 6 de març de 2025, a iniciativa de la senadora republicana, el Grup Esquerres per la Independència va registrar una moció que encara està pendent de debat a la Comissió de Treball i Economia Social. El text reclama una solució definitiva per a l’edifici, contempla la possibilitat de cedir-lo a la Paeria per destinar-lo a habitatge públic si fos viable i demana concretar un pla i un calendari per als murals.
La formació va reprendre la reivindicació públicament el 3 de maig de 2026, mentre que Sara Bailac va presentar una nova bateria de preguntes. En la resposta del Govern del 4 de juny, l’Estat va reconèixer la necessitat d’una rehabilitació integral, va confirmar que prioritzava la subhasta i va anunciar els 70.000 euros destinats a l’estudi dels murals i a les mesures provisionals de seguretat.
Ara, amb la novena multa coercitiva sobre la taula, ERC ha traslladat a la Paeria dotze precs i una pregunta amb l’objectiu que el govern municipal passi del seguiment de la situació a una actuació executiva, patrimonial i interadministrativa, amb terminis concrets i resultats que es puguin verificar.
