No només ha mort l'home més vell del poble, com en la famosa cançó de la Ludwig Band, sinó el seu darrer habitant. I amb ell l'ànima del poble, la seva memòria. Així Ramon Grau Piró, de casa el Tat, va ser acomiadat i enterrat al seu poble natal, Bretui, un nucli del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà) a més de 1.000 metres d'altura, que resta deshabitat, n'informa Pallars Digital.
El Tat, com era conegut entre els veïns, va néixer a Bretui el 1924 i durant molts anys n'ha estat l'únic habitant. Com en molts altres pobles pirinencs la despoblació al llarg del segle XX ha estat radical. A Bretui l'èxode va començar els anys seixanta del segle passat.
TESTIMONI DE LA DESPOBLACIÓ
El Tat era una persona de gran carisma i amb una gran memòria, va ser un testimoni excepcional de temps convulsos, com ara la Guerra Civil o la postguerra. Va fer de pastor, de pagès, taverner i fins i tot va portar llana de contraban fins a Andorra durant els anys quaranta.
La seva fama a la contrada i, sobretot, la seva condició d'últim de Bretui, van fer que la revista digital La Mira li dediqués una entrevista/reportatge, escrita per Ferran Canosa, que el va donar a conèixer arreu de Catalunya.“Quan jo era petit, aquí, a Bretui, hi havia una setantena de persones”, explicava el Tat en aquesta entrevista. Dinou cases que, d'estar habitades per quatre o cinc persones cadascuna, ara han quedat buides.
Quan li van preguntar per la gent que emigrava del poble el tat explicava: "Sí, m’afectava. I ara porto tot lo poble, tot lo poble, tot lo poble lo portem naltres. Hi deu haver 180 vaques. I abans munyívem, i vam plegar de munyir perquè es va baixar molt. Munyívem vuitanta o noranta vaques".
HOMENATJAT PEL CENTENARI
L'any passat, amb motiu del seu centè aniversari (el 10 d'abril), prop d'un centenar de persones van reunir-se a Bretui per homenatjar-lo. L'alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, i l'aleshores coordinador de Drets Socials al Pirineu, Josep Lluís Piqué, li van fer entrega de la medalla centenària de la Generalitat.
