Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Museu Morera de Lleida recupera la història del Club 49, una de les agrupacions que va contribuir a mantenir viva la modernitat artística i cultural durant el franquisme. El centre va inaugurar aquest dijous l’exposició ‘Club 49. La modernitat vigilada (1949-1970)’, una mostra que reuneix prop de 300 peces i que es podrà visitar fins al 31 de gener.
L’exposició repassa l’activitat d’aquest grup de petits burgesos catalans, que entre el 1949 i el 1970 va impulsar més de 500 activitats relacionades amb l’art contemporani. La proposta inclou obres de figures com Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Jackson Pollock i Louis Armstrong, a més de fotografies, material gràfic, escultures i peces audiovisuals.
El Club 49 va néixer amb la voluntat de promoure la creació contemporània i plantar cara a l’art oficial del règim franquista. Un dels comissaris, Joan M. Minguet, ha definit aquesta actitud com una resposta a “la negritud paisatgística, tradicionalista, carrinclona i reaccionària de l’art del franquisme”.
A diferència dels Amics de l’Art Nou (ADLAN), actius entre 1932 i 1936, el Club 49 no es va limitar a les arts plàstiques. L’agrupació va apostar per diferents disciplines, especialment la música, la dansa i el teatre, i va organitzar concerts amb compositors moderns i destacades figures internacionals del jazz.
Aquesta varietat artística és precisament un dels reptes que ha afrontat la mostra, segons ha explicat la comissària Muriel Gómez. Per completar l’exposició, el Museu Morera també ha programat audicions de jazz i una mostra de dansa contemporània, amb l’objectiu d’apropar al públic altres llenguatges que no es poden representar fàcilment dins l’espai expositiu.
El títol de la mostra, ‘La modernitat vigilada’, fa referència al context de repressió del franquisme. Minguet ha explicat que bona part de les activitats del Club 49 es van fer “més o menys en clandestinitat”, en un moment en què, segons el comissari, el règim permetia determinades expressions culturals però “fins a un cert punt”.
El director del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Jesús Navarro, ha definit l’exposició com una proposta “molt important” per a l’equipament, tant per la rellevància nacional i internacional de les obres reunides com per la recuperació de la trajectòria d’una de les agrupacions artístiques més rellevants de la postguerra.
